Aina Sánchez: “Els escenaris han de ser un espai on qüestionar-nos coses i debatre”

Aina Sánchez té 21 anys, és actriu i ballarina i actualment s’està formant a l’Institut del Teatre de Barcelona. La jove ha estat seleccionada per a la residència artística La Feréstec i crearà la seva primera peça en solitari a partir del 2 de setembre, en què explorarà diversos llenguatges artístics.

Li han adjudicat la residència La Feréstec. Què significa per a vostè?

Sí. L’any passat vaig estar estudiant a Praga i, en tornar, el Juanma i la Irina, de l’Escola de Teatre Animal, em van parlar de la residència. Em van explicar que obrien un nou espai de teatre i que la peça d’aquesta residència seria la que inauguraria la temporada. Per a mi té un valor afegit, perquè l’Escola Animal va ser el lloc on vaig començar a conèixer el teatre i a descobrir la meva passió per l’art.

Sol combinar diversos llenguatges artístics. Això es podrà veure en la nova creació?

Sí, la peça combinarà el teatre amb la dansa i l’humor, amb estils com el bufó i el clown. Aquesta creació implica posar en pràctica tots els coneixements que he adquirit al llarg d’aquests quatre anys de formació. Tinc ganes de mostrar-ho i ja han anat sorgint idees de vestuari, d’espais i també alguns textos.

Què la inspira a l’hora de crear?

Quan he de crear, parteixo dels meus desitjos. El moment d’inspiració pot sorgir en qualsevol moment i tinc una llibreta en què ho apunto tot. També m’inspiro en les obres que veig i que molts cops m’ensenyen altres formes de fer i de treballar. També em motiven a experimentar i a posar en pràctica allò que veig.

Com veu la seva evolució des dels primers projectes fins a l’actual?

Tant en l’àmbit personal com formatiu sempre estem en canvi. Jo, per exemple, intento protegir la meva vida personal i no barrejar-la gaire amb l’art. Però alhora treballem amb el cos i amb les emocions, i és inevitable que hi hagi una connexió. Fa dos anys, les meves inquietuds eren completament diferents, i en l’àmbit formatiu també he viscut un creixement important.

Com valora els projectes com aquest?

Els valoro molt. Sempre he estat molt agraïda, perquè el món artístic és sovint d’accés difícil. Projectes com aquest ens donen l’oportunitat de créixer i de començar a vincular-nos amb el món laboral.

Quins són els seus objectius de cara al futur?

El meu objectiu és poder comunicar al món allò que tinc a dir. Crec que el teatre i els escenaris han de ser un espai on qüestionar-nos coses, on debatre i créixer. Són espais molt necessaris que, de vegades, es perden, i hem de lluitar per mantenir-los.