Gabriel Ubach: “El 99% dels problemes tenen origen en les polítiques de DA”

Gabriel Ubach carrega contra les polítiques de DA, les quals considera les màximes responsables dels problemes més grans del país: l’habitatge i els salaris.

En quin punt està l’acord perquè els treballadors tinguin més representació?

Hem arribat a uns principis d’acord que ara mateix depenen de la validació de la CEA. Probablement, la setmana que ve tindrem novetats. La idea és que al pròxim Consell Econòmic i Social (CES) aquests acords estiguin sobre la taula per prendre decisions conjuntes. Nosaltres tenim clar que, si no hi ha avenços, serà molt difícil assolir una normalització social i laboral al Principat.

“Portar treballadors de fora sense tenir habitatge digne és un error”

Quins són els preacords?

Bàsicament, parlem de donar seguretat jurídica a aquells treballadors que decideixin promoure eleccions dins de les empreses. També volem facilitar la creació de comitès d’empresa amb menys requisits de personal. En empreses grans és molt complicat trobar persones disposades a assumir aquestes funcions, sobretot perquè l’ombra de l’acomiadament lliure dissuadeix molta gent. Si el treballador sap que pot ser acomiadat amb un simple preavís i una quitança, és normal que es faci enrere abans de presentar-se.

Pot ser el pas definitiu per tenir més representació?

Serà un pas important, però cal un canvi de mentalitat. Les empreses han de ser conscients que el que es negocia són millores per a tothom: salarials, laborals i de condicions generals. Els treballadors, per la seva banda, han d’entendre que organitzar-se és essencial, sigui sota un sindicat o no, per defensar els seus drets. I, a més, hi ha lleis que s’incompleixen, com la que obliga a tenir delegats d’higiene i seguretat a cada empresa; a dia d’avui, no n’hi ha cap.

“Els polítics viuen desconnectats de la realitat de qui els serveix el cafè”

També esteu tractant salaris.

Els salaris s’han d’augmentar. El salari mínim és de 1.450 euros i no es troba cap pis per sota dels 1.500. Això demostra que el nivell de vida i els sous estan completament desfasats. Durant una dècada, es van congelar sous i pensions i, mentrestant, el cost de la vida ha pujat sense control. Això provoca que molts pensionistes depenguin dels fills o marxin del país, i que moltes famílies hagin de viure amuntegades en pisos compartits. No és el model d’Andorra que volem.

Aquest serà l’any que s’arribi a un acord amb la patronal?

D’aquí a dos CES presentarem una proposta d’augment salarial basada en dades reals en el preu mitjà dels lloguers i el cost de la cistella de la compra. Aquest càlcul fa més de quinze anys que es reclama al Govern, i mai s’ha fet. Si es fes, les xifres parlarien soles. Avui, un treballador que cobra l’SMI no pot viure a Andorra sense ajudes.

Els funcionaris sí que tindran una pujada.

DA va desmuntar el sistema de jubilacions i ara intenta arreglar-ho amb pedaços. El nivell de vida dels funcionaris ha caigut de manera preocupant, i això és conseqüència directa d’anys de polítiques neoliberals de DA sense un projecte clar. El 99% dels problemes del país en habitatge, funció pública o mercat laboral tenen origen en les seves polítiques.

Els jubilats s’han quedat fora.

Això és una vergonya. Si jo fos conseller de DA, em cauria la cara de vergonya. És un problema que han creat ells quan van congelar el GAdA: resulta que la gent jubilada entremig no pot tenir la regularització que tindran els actius. Els deixen a l’estacada, i és un altre robatori a mà armada a la gent.

La branca de jubilats es va crear per això?

L’hem creat precisament per defensar aquests drets i evitar que el Govern passi per sobre sense oposició. A partir del setembre començarà a treballar de ple. Tenim clar que de la mateixa manera que cal compensar pel treball realitzat als treballadors en actiu, s’ha de compensar tota la gent que s’ha jubilat abans del canvi.

Què opina del model d’immigració actual?

Portar treballadors de fora sense tenir habitatge digne per a ells és un error. El Govern fomenta l’especulació i després pretén importar mà d’obra en condicions precàries. Primer s’ha de resoldre el problema estructural de l’habitatge, i després parlar de creixement econòmic i poblacional. Si no es fa, d’aquí a pocs anys tindrem un país col·lapsat.

Què opina de les mesures d’habitatge?

El Govern està confonent la ciutadania. Fa molts anys que juguen a amagar el problema. Els pisos socials han de ser-hi, però la majoria de gent no pot accedir-hi i si el mercat està a 2.500 euros, caldria que els sous fossin de 5.000 euros. Però el problema és que molts polítics viuen desconnectats de la realitat de qui els serveix el cafè.

I el 2027 es descongelen els lloguers.

Hem demanat al CES que es congelin durant cinc anys per donar marge a trobar una solució. Amb l’SMI actual i lloguers que doblen aquesta xifra, és inviable viure dignament. Aquest és un problema d’Estat que afecta tothom. A Espot no li deu afectar gaire i a Marsol tampoc, però a la resta d’habitants sí.

La reforma de les pensions agrada?

L’USdA no està gens d’acord amb aquest canvi. Cada grup que hi doni suport haurà d’assumir-ne les conseqüències. Nosaltres hem dit ben clar que el que cal és que les aportacions que fan empreses i treballadors vagin destinades a les pensions, i que la sanitat es cobreixi amb impostos.