Lautaro de León: “No ens posarem límits aquesta temporada”

Pocs dies abans del retorn al futbol professional, al camp de Las Palmas, Lautaro de León analitza amb el Diari el seu passat recent, el present i les ambicions d’un nou i jove FC Andorra, que no es vol limitar a cap objectiu concret. El màxim golejador tricolor el curs passat –amb 15– fa una declaració d’amor al club i revela una curiosa juguesca amb el seu pare.

Abans de demanar-li pel retorn a Segona, vull saber si ha reviscut gaires cops el gol de Ponferrada, el de l’ascens.

Ho parlo molt amb la meva parella, amb la família i amb els amics, i encara no m’ho crec. Va sortir tot tan bé... Crec que vam tenir el final més feliç possible i els últims tres mesos de lliga van ser una barbaritat en esforç, victòries i competitivitat. El penal? El vaig fallar, sí, però 30 mil·lèsimes després ja estava rematant. Va ser la cirereta del pastís, amb gol i ajudant l’equip en una temporada inoblidable.

Em va assegurar després que Andorra li va tornar la il·lusió pel futbol.

Ha estat així. Quan es va xiular el final del partit d’ascens, em vaig tirar a terra a plorar, perquè venia de temporades on dubtava molt de mi mateix, i aquí vaig recuperar la confiança. I he renovat per això, perquè quan trobes el lloc on ets feliç i confien en tu, no val la pena moure’s i estic agraït perquè confien en mi i això em feia falta. Si ho recorda, quan vaig venir fa un any ja li vaig dir que volia tornar a jugar en categoria professional, i amb l’Andorra.

Gens malament començar a Las Palmas.

Millor! Quan vaig veure el sorteig vaig pensar: “Primera jornada a fora i en un camp gran, perfecte.” És una prova de foc i crec que estem preparats per a aquest tipus de partits. Però no val de res dir-ho, no val de res somiar si després no ho demostres al camp.

S’ha format un equip molt jove, però de qualitat.

La joventut té una cosa: gana de menjar-se el món i l’equip vola. Tots tenim molta ambició i això és el que ens ha de definir durant tota la temporada. La gent que ha arribat té el nivell i aporta molt, perquè som un grup amb fam, passió i ganes de competir.

Què li ha semblat Ibai Gómez?

El coneixia d’haver jugat una vegada contra ell i com a jugador no l’aniré a descobrir jo ara. Com a tècnic és molt intens i proper. Sap molt de futbol i coneix el que sentim perquè ell també ha estat jugador i fins no fa gaire. Ens transmet confiança, ens anima a ser atrevits i a pressionar.

No li demanaré per objectius perquè em vindrà amb allò del ‘partit a partit’.

Tenim una frase al vestidor: “Cap al cel, peus a terra.” No ens volem limitar a res aquesta temporada i això li ho puc assegurar. Respectem tothom, lògicament, però sortirem a guanyar qualsevol rival i si anem a Las Palmas pensant que acabem de pujar i ells acaben de baixar i que són un dels grans favorits, i per això som inferiors, ens equivocaríem. Li diré més, no penso en la salvació com a meta, tampoc perquè és millor aspirar a obtenir un set i quedar-te en sis que no pas conformar-se amb un cinc.

I reptes en l’àmbit personal? S’atreveix a posar una xifra de gols?

Òbviament, tots els gols que vinguin són un regal perquè la Segona Divisió és molt complicada, però li diré 12 gols. Sap per què?

No, digui-m’ho.

He fet una aposta amb el meu pare: si els marco, si arribo a 12 gols, ell deixarà de fumar després de 40 anys. És un motiu extra per empènyer la pilota cap a dins i per deixar-me fins al darrer alè per intentar fer un gol [riu]. Ara bé, si en faig 10 i no hi arribo també acabaré molt content, però la meva meta és fer 12 gols aquesta temporada.