Xavier Cañada: “Sovint no es preveuen els serveis que necessita la mà d’obra”

Xavier Cañada alerta de l’increment d’expedients que estan gestionant enguany, molts relacionats amb el reagrupament, justícia i habitatge, que continua sent un dels temes que més preocupen la ciutadania.

Quants expedients han gestionat aquest any?

Aquest any portem un 35% més d’expedients que en el mateix període de l’any anterior. Crec que són uns 250 i escaig, tot i que no te’n sabria dir la xifra exacta.

"La situació amb la immigració és un símptoma que alguna cosa no funciona al país"

Hi ha algun tema que destaqui?

Els temes principals continuen sent immigració, justícia i habitatge. Però aquest any ha crescut molt la queixa per contaminació acústica, especialment pel soroll de vehicles. És un problema transversal que afecta totes les parròquies. La policia ja actua, però segurament caldria fer més.

Com actuen davant d’això?

Estem preparant un informe amb propostes per a la policia, amb la idea de contribuir a reduir aquest malestar generalitzat. És una problemàtica que ha passat de ser residual a força rellevant.

"L'augment d'expedients mostra que cal repensar cap a on anem"

L’habitatge continua sent un dels temes recurrents?

Sí, però cal matisar. Moltes de les queixes es deriven a l’Institut Nacional de l’Habitatge, ja que són ells qui gestionen pisos. Nosaltres ens fem càrrec de casos molt variats: avaries, qüestions sobre responsabilitats del llogater o del propietari… Tot i això, l’habitatge continua sent una preocupació constant per a la població.

Han detectat canvis en el perfil de les persones que s’adrecen a la institució?

No gaires. La majoria continuen sent andorrans o residents de llarga durada. També tenim casos de nouvinguts, sobretot pel que fa a temes d’immigració.

Un dels temes recurrents és el reagrupament familiar. Com està la situació?

Ens arriben consultes constantment. El marc legal és clar i nosaltres no el podem canviar, només podem assessorar i acompanyar. És un problema estructural. Tenim un model econòmic que requereix molta mà d’obra, però sovint no preveu els serveis que aquestes persones necessiten. I això genera inequitat. És un tema de model de país.

Com afecten els canvis legislatius introduïts en matèria d’immigració?

La Llei d’immigració ha estat modificada recentment per la coneguda com a Llei òmnibus. En aquest sentit, el marc jurídic és molt clar i gairebé inqüestionable. Quan el Consell General aprova una llei i el Govern la posa en marxa, nosaltres tenim poc marge d’actuació. Podem assessorar, podem acompanyar, però poca cosa més.

Com interpreta la situació migratòria actual?

Crec que la immigració es pot entendre de dues maneres: com un problema en si mateix o com un símptoma que alguna cosa no funciona al país. Jo em decanto per la segona lectura, és un símptoma que alguna cosa no va bé. Solucions fàcils en aquest tema no n’hi ha. Cal trobar un equilibri entre les necessitats del país, que requereix persones treballadores, i el model migratori que volem com a societat.

Què passa si aquest model no es defineix bé?

Si no el delimitem bé, acabem generant situacions d’inequitat, com és el cas dels reagrupaments familiars. El problema de fons és el model econòmic, Andorra necessita molta mà d’obra per funcionar, però aquesta mateixa mà d’obra també necessita serveis i recursos que l’atenguin. Fins que no es decideixi seguirem veient situacions humanes molt dures i contradictòries, com les que ens arriben aquí.

També fan seguiment de la situació de les persones amb discapacitat. En quin punt estan?

La nostra funció principal és supervisar la implementació del conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat. No són tant queixes com accions de seguiment. Continuem treballant en diversos fronts, com fins ara, i no hem detectat cap novetat substancial respecte a l’any anterior.

Creu que el Raonador hauria de tenir més poder?

Crec que, almenys en el període que porto, hem establert vincles i canals de comunicació força directes amb aquelles institucions, organismes i administracions on detectem que hi ha problemes. Aquesta comunicació més fluida que ara sembla que tenim ens ajuda molt a corregir situacions, i hi ha directors i responsables que ho agraeixen, perquè el fet de fer-los arribar aquesta informació els ajuda a millorar.

Hi ha hagut algun problema amb alguna institució?

Sempre n’hi ha alguna que tarda una mica més a entregar les dades, però en general la comunicació està sent bona amb tothom. Crec que és interessant perquè podem actuar com un termòmetre del que està passant i som un avisador per a les institucions.

La figura del Raonador s’ha fet més visible aquests últims anys?

Hi estem treballant. Encara tenim marge per arribar a públics més joves i explicar millor què fem i com podem ajudar. Volem ser més accessibles i visibles per a tots els ciutadans.

Quin balanç fa fins ara i quins són els reptes de futur?

Ha estat un període complicat, però ajudar persones i revertir situacions injustes dona molt sentit a la feina. L’augment d’expedients mostra que cal repensar cap a on anem com a societat. Encara tenim molta feina per fer. De cara al futur, però, m’he trobat sovint que el dia a dia de la feina fa difícil plantejar coses més enllà.