Cristina Rico: “No convocar el referèndum a la UE té un punt d’enganyar la gent”

Cristina Rico (Barcelona, Espanya, 1970) defensa la pervivència de la ideologia liberal i del seu partit i aposta per un futur de “suma d’esforços”, en sintonia amb CC i Acció, però distant amb DA per la seva gestió.

Què queda del partit que va governar durant quatre mandats?

Queda un partit que té més de 30 anys d’història, tot i que és evident que no amb la mateixa força. Queda l’esperit, la història, també el fet d’haver governat i d’haver-ho fet durant els moments de més riquesa i més generació de riquesa. Queda el resultat, diria, i queda la ideologia, encara.

Tem la desaparició del partit?

No, perquè si hagués de desaparèixer, ja ho hauria fet. El pitjor ja ho hem passat i hem entès, no tan sols nosaltres, que la política va de sumar esforços, fet que necessita molta generositat amb el projecte i defugir dels personalismes, que crec que ha sigut segurament el gran mal del partit durant molts anys.

“Hauria votat ‘no’ a la llei Òmnibus si hagués estat consellera general”

Semblava revifar el 2019.

Hem arribat on estem per dos motius: perquè ens vam dividir i quan tu divideixes esforços o intenció de vot, això és el que passa. I també perquè teníem un soci de Govern, DA, en qui confiàvem plenament i no va respectar el pacte. Si l’hagués respectat, nosaltres tindríem un o dos consellers més al Consell General.

Percep descontentament social amb DA?

Sí, en molts aspectes, i molts així ho creiem. Les alternatives que hi ha s’ubiquen en una ideologia que potser, per a molta gent, votar-les hauria de ser un canvi molt radical de mentalitat.

“El model de creixement no és sostenible. S’ha de dir que no, però cal ser valent”

Hi pot haver dos blocs marcats per als comicis del 2027. La supervivència de Liberals passa per aliar-se amb DA?

No serà per la supervivència del partit, sinó per la del país, diria. No hi ha dubte a qui donaríem suport. Nosaltres no som socialistes, això està claríssim. Ens agradaria presentar una alternativa que engresqui la gent, que doni la il·lusió que està faltant ara en el panorama polític.

Vetaria vostè AE dins el seu projecte?

Per a mi no hi ha cap veto a ningú. Crec que Andorra Endavant aportaria molt i és cert que la seva líder, Carine Montaner, té punts de vista que jo puc no compartir, però crec que si es parla de coalició i es parla de sumar seria natural que se li proposés.

Veu més factible a hores d’ara una aliança amb Acció i CC que amb DA?

Sí, quan jo parlo amb Ciutadans Compromesos parlem el mateix idioma i amb Acció, per descomptat, érem els mateixos. Amb DA tenim l’històric i també tenim el gran problema per a nosaltres, que és la gestió del Govern i les polítiques, en definitiva, que estan fent.

Posi-me’n un exemple.

El referèndum per l’acord d’associació amb la UE. És clar que l’acord, substancialment, no es podrà modificar. Si ja el tenim, per què no es convoca el referèndum? A què respon aquesta demora? Estem en una dinàmica que sembla que no avancem. Ens passarem dos anys sense convocar el referèndum? O sigui, estem una mica allargant el tema per no convocar el referèndum perquè creuen, dic jo, que sortiria que no? Això és estratègia política i té un punt d’enganyar la ciutadania.

Creu ue la demora dona ales als partidaris del ‘no’?

A mesura que passa el temps, sembla que el no s’està enfortint, s’està argumentant més. Crec que ha canviat l’opinió pública de fa un any o any i mig a ara, i dilatar la convocatòria del referèndum no hi ajuda perquè la gent ho veu una mica com una maniobra de Govern. Al final, el referèndum s’acabarà convertint en el que no es vol, i és un vot de sanció a DA. La gent ha de tenir molt clar que el que es vota és el futur d’Andorra, no la continuïtat de DA.

Serà mixt l’acord?

Tot apunta que sí. Si és així, quant trigarà Europa a acceptar-lo o aprovar-lo? Encara té més sentit convocar ara el referèndum, perquè: estarem deu anys esperant? O el que guanyi a les pròximes eleccions què decidirà? També esperar?

Està satisfeta amb el resultant de la Llei òmnibus?

El que més ens ha costat és el tema de la cessió forçosa de pisos buits. Ens agradaria saber de quants pisos estem parlant, però si és quelcom tan excepcional, s’ha de tractar amb aquesta excepcionalitat. Tot i això, jo hauria votat en contra de la llei, sincerament. Crec que és una solució cosmètica que no resoldrà el problema de l’habitatge.

Està d’acord amb el model de creixement del país?

No és sostenible, hi ha gent a qui li has de dir que no. Ja sigui a l’obertura d’un hotel, noves activitats econòmiques o construcció de vivendes. És difícil, perquè per dir que no s’ha de ser molt valent. A mi em preocupa molt el problema de l’habitatge i les societats que s’estan constituint. En general, els nouvinguts venen per evitar pagar els impostos del seu país. Si pugem de preu és igual, perquè ho podran seguir comprant igual. Però on queden els nacionals i la gent jove que vol viure al país? És un creixement totalment artificial. A part, moltes d’aquestes empreses no ajuden a diversificar el país i hi ha especulació.

Veu positiu prorrogar la descongelació dels lloguers més enllà del 2027?

Crec que no s’haurien d’haver congelat, i una vegada que arribes a aquesta situació és molt difícil trobar la solució, però crec que descongelar de cop segurament no és una bona solució.