José Manuel Da Silva: “La situació de l’habitatge fa que no es tinguin tantes ganes de venir a treballar”

José Manuel da Silva és empresari i membre de la comunitat portuguesa al Principat i fa quaranta anys que és al país. En aquest període ha estat cònsol honorari de Portugal a Andorra, càrrec que va deixar enrere ara fa sis mesos.

Quina és la situació de la comunitat portuguesa al Principat?

Crec que és una mica la situació de totes les comunitats, de tota la immigració que hi ha a Andorra. Sabem una mica la situació que tenim de trobar habitatge, que és molt complicada, fet que implica que la gent no tingui tantes ganes de venir a treballar aquí, al país. Andorra també està en un moment complicat de trobar personal. Però tot va lligat.

Els que es troben aquí marxen?

La comunitat portuguesa fa molts anys que és aquí, estem a la tercera generació i ha arribat el moment de moltes jubilacions. Molta gent amb casa feta a Portugal se n’hi ha anat a viure amb les jubilacions que tenen d’aquí.

Quins al·licients ho promouen?

Ja fa uns anys es va engegar el programa Regressar, amb ajuts als membres de la comunitat que volguessin tornar a Portugal. Per tant, això es converteix en un incentiu perquè si algun jove vol anar-hi a treballar l’ajudi una mica.

Els que marxen tornen tots cap a Portugal?

També n’hi ha alguns que han anat a treballar a Suïssa o a alguns països de la Unió Europea. Però això forma part de la immigració, de trobar camins i llocs on poder guanyar-se la vida. Les dades d’enguany les desconec tot i que diria que és equitatiu amb els que tornen a casa.

Podem parlar de davallada?

Jo crec que això ho diuen les estadístiques d’Andorra. Però hem de tenir en compte també que hi ha gent que ha adquirit la nacionalitat i ja no compta com a portuguesa per a la comunitat andorrana. Els nens que han nascut aquí, també, els meus fills són andorrans.

Què portava els portuguesos, una comunitat majoritària al país durant tants anys, a viure a Andorra?

A mi em van portar moltes coses, a Andorra. Un país estable, la seguretat i, després, els que tenim fills en edat d’estudiar, l’ensenyament que tenim aquí, un nen que vagi a estudiar a Andorra ja, d’entrada, té quatre o cinc idiomes que pot aprendre. I, sobretot, la seguretat, aquesta tranquil·litat de poder sortir de nit, que els teus fills vagin amb aquesta tranquil·litat, ja que a les grans ciutats patiries sobre tot allò que pot passar.

Aquesta diferència en la qualitat de vida, és ara més equitativa entre tots dos països?

Portugal ja no és el país de fa trenta anys. Hi ha feina. Pots trobar bones feines a Portugal, també pots guanyar-t’hi més la vida. Tenim un país modern, evidentment, i és el teu país. Són les teves arrels, és la teva família. Jo diria que és una mica tot. Portugal és un país d’emigrants i d’immigrants. Tenim els dos vessants, ja que hi ha molts immigrants que han vingut d’altres països. És una mica el conjunt, si et trobes que et guanyes una mica menys la vida, però tens casa teva, compensa.

Tornen a casa.

Tornen a casa. Jo tinc ganes també de tornar a casa. Això no vol dir que Andorra no sigui part de la meva vida després de quaranta anys.

Els requisits legals frenen la immigració?

Ara és més complicat, el tema per fer l’autorització de residència ha canviat. Però jo diria que els que se’n van no són gent que no ha arribat a tenir els papers, perquè un europeu ho té més fàcil per aconseguir-los.

Ha canviat la immigració portuguesa en els darrers anys?

La gent que demanava venir a Andorra quan estava al consolat era gent diferent, amb estudis i amb un altre tipus de feina, empresaris. I no tan sols empresaris, gent amb carreres i molt preparada per treballar en diversos sectors tant públics com privats. El canvi d’immigració, l’evolució que ha tingut la comunitat portuguesa, ha sigut bestial. Estem acostumats que la gent venia a treballar a la construcció, a la neteja, a treballar als hotels. Tot aquest concepte ja fa molts anys que ha canviat i no té res a veure amb quaranta o quaranta-cinc anys enrere.

Creu que es valora des del Principat?

Jo espero que sí. És una de les comunitats més ben vistes al país, amb més activitat tant en l’àmbit associatiu com en l’econòmic i representatiu. Som participatius en qualsevol esdeveniment d’Andorra, tant del Govern com d’altres associacions d’immigrants. És una comunitat molt integrada i arrelada. Jo crec que les relacions entre els dos països són perfectes i sempre han estat bones.

I es donen oportunitats?

Jo diria que arribar a aquests llocs de treball és difícil a tot arreu. Si surts del país ho tens complicat per a qualsevol lloc.