President parlamentari de Ciutadans Compromesos
Carles Naudi: “Per al 2027 més forces es poden sumar a la coalició de centredreta”
El cap de CC obre la porta a més aliats per als següents comicis i creu que el futur candidat ha de generar “consens” més enllà de les sigles i el partit

El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi.
Carles Naudi (la Massana, 1975) tanca files amb els grups de la majoria tot i algun retret a escala parroquial contra Acció, defensa un canvi de posició personal respecte a la UE i al·lega fer una “cessió ideològica” pel bé comú amb la Llei òmnibus.
Abans d’acabar l’any s’han de resoldre alguns punts, com ara la reforma de la CASS.
Hi ha una realitat que és que a uns anys vista el sistema de pensions entraria en dèficit i, per tant, s’hauria de començar a xuclar del fons de reserva. S’han de prendre mesures per al futur, de caràcter estructural en alguns casos, no tan sols d’apujar la cotització o retardar la jubilació.
“Amb la reforma de la cass es farà molta guerra política, l’oposició ho vol tot”
És un fracàs no assolir el consens?
No, no, ni de bon tros. Pel que fa a la majoria estem molt alineats, però també penso que, desgraciadament, s’hi farà molta guerra política. No hi ha consens quan l’oposició ho vol tot i no és capaç de quedar-se en l’escala de grisos, igual que un fa quan cedeix, però tant de bo s’assoleixi.
Confia d’assolir consensos en algunes mesures?
Sí, però en totes no. Al final es farà política, les eleccions cada dia estan més a prop, i és molt fàcil vendre a l’assalariat que no se li apugi ni un euro la cotització i que ho pagui tot l’empresari, i a l’inrevés. A la pràctica no pots carregar tot el pes ni al treballador ni a l’empresari. Les posicions maximalistes i populistes són molt fàcils d’anunciar.
“Acció va fer una campanya molt dura contra cc les darreres comunals”
L’acord amb la UE és una carpeta sobre la taula. Què ha canviat a CC per donar-hi suport?
A escala personal, des del meu eurocriticisme, he passat a veure que és una cosa positiva per al país, sobretot per un tema de sobirania. Hi ha un guany de sobirania en l’acord marc negociat actual amb el del 2015.
Què suposa que França vulgui que sigui mixt?
Sigui mixt o no, el dia de demà no canvia res per als andorrans, té a veure amb la que la UE creu que és la seva sobirania.
Troba incoherent donar llibertat de vot a la militància i estar al pacte d’estat?
Les grans línies del pacte d’estat estaven dins del nostre programa electoral, no s’està fent res més del que diu el programa. Amb els anys de treballar sobre el tema, cada dia t’adones que és més positiu.
Com han superat els partits de la majoria les posicions en la Llei òmnibus?
Al final es fa una cessió ideològica per a un objectiu pràctic: que hi hagi més vivenda al mercat. És cert que hi havia molta divergència inicialment. Amb la cessió de pisos buits, no ens agrada que algú que té el pis buit no pugui fer amb ell el que vol, però si això vol dir que és només per a cinc anys i que hi haurà més pisos disponibles per a la població, l’objectiu és molt lloable.
I en el ‘cas BPA’ i la pretesa llei de l’oblit?
El partit va parlar d’aquest tema i va decidir que ens alineàvem amb la decisió del Govern i de la majoria. Això els ho he dit en persona a qui ens proposaven la llei. Si creuen que poden trobar un encaix jurídic i constitucional i convèncer les forces polítiques, que ho facin, però ja els vaig dir des del primer moment que l’alineació nostra seria amb la majoria.
La coalició amb DA depèn del nou candidat del partit?
El candidat, sigui de DA o d’un altre partit, ha de generar un consens en totes aquestes forces que ens estem començant a trobar, per si es fa una coalició de centredreta. Andorra es mou molt més per les persones que per les sigles. L’important és un candidat amb capacitat per tirar endavant el país com a líder quatre anys més.
Poden sumar-se més partits a la coalició?
Sí. Amb més forces, per què no? L’important aquí és l’ideari i els objectius i, després, com ens distribuïm el tauler del joc perquè doni confort a tothom. I que sigui just, perquè cada força ha de saber quin paper juga en cada parròquia. Nosaltres a la Massana, sols, sempre ens hem sentit molt valents.
Víctor Pintos va dir a Diari TV que Liberals cercaria acostar-se a CC i Acció.
El Víctor és un molt bon company, veig molta confluència ideològica. Evidentment, respecto molt el que diu i no li trec part de raó, ja veurem en un futur amb Liberals, que no amb Acció, si hi ha bona entesa.
Per què fa aquest incís?
No ens hem assegut mai de tu a tu a la taula per dir què farem demà. Tinc una molt bona relació amb el Marc Magallón, però també és cert que a les últimes eleccions ens van anar en contra i van fer una campanya molt dura contra nosaltres, per algun motiu, suposo.
Han de parlar els partits?
Això no depèn de mi, depèn del partit. Hem de veure què passa amb el comú, si anem a bones o no anem a bones, perquè pel que fa a relació amb el conseller anem superbé.
Inclouria AE en una possible aliança?
No personalitzaria amb cap partit, però si el programa té una confluència important, doncs per què sí o per què no anar junts, oi?
Veu fort el nínxol de centredreta?
Sempre és més fàcil, des de l’oposició, fer manifestos populistes que criden molt l’atenció. Tradicionalment el vot progressista és més cridaner que el vot conservador, però la bona notícia és que hi ha una massa de persones inquietes al país i això és la llavor per a tot.