Rafael Vallbona: “‘Tardes al Bellamar’ també és la història d’Andorra”

L’escriptor català Rafael Vallbona presenta avui a les set de la tarda a la llibreria La Trenca (Andorra la Vella) Tardes al Bellamar, un llibre amb el qual explica la transformació social que va patir Premià i molts pobles i ciutats de Catalunya a mitjan segle XX i que vol ser un homenatge a la figura dels immigrants que van contribuir al creixement del territori català.

En què consisteix el llibre?

El llibre és un homenatge a les persones que van emigrar a Catalunya i a Andorra durant l’edat contemporània i que van fer grans els dos països, i ho he volgut reconèixer amb aquesta història.

Com ha estat el procés de creació?

Soc un autor realista i m’agrada escriure històries basades en fets reals. He agafat la història de les germanes Jiménez, que van emigrar de Granada a Premià i van obrir una escola a la qual anaven les famílies immigrants. Converteixo les històries en una narració i les reconstrueixo i m’ho passo molt bé amb la recerca documental i parlant i preguntant a les persones. Amb tot això, soc feliç escrivint hores i hores i anant amb bicicleta, perquè hi construeixo els relats.

"Andorra i Catalunya compartim la mateixa llengua i la cultura"

Quin ‘feedback’ ha rebut per part dels lectors?

La publicació va sortir el 23 de gener. El 15 de març l’editora em va avisar que fèiem la segona edició i el 5 d’abril ja arriba a les llibreries. El lector és molt agraït i jo faig aflorar la memòria col·lectiva, i a Premià va ser una passió. Tardes al Bellamar també és la història d’Andorra i la de molts pobles i ciutats de Catalunya.

Què creu que va aportar la immigració a Catalunya i a Andorra?

La immigració va aportar mà d’obra als dos països. La guerra va fer estralls a la societat de l’època i hi havia pocs homes i moltes dones. Cadascú hem nascut on hem nascut i ens fem el nostre lloc al món, i això és molt més important que la integració. Catalunya i Andorra eren llocs que estaven en construcció i els immigrants els van construir.

Avui presentarà el llibre. Com afronta la posada en escena davant del públic andorrà?

Andorra i Catalunya són dos territoris que compartim la mateixa llengua i també la cultura. Jo tinc l’obligació moral de presentar els meus llibres als territoris de parla catalana. És una història que té molts punts en comú amb la història de l’Andorra contemporània, que ha construït molta gent vinguda de fora.

Com ha canviat l’educació des dels anys seixanta fins avui?

L’educació ha canviat perquè el món ha canviat. Tot i que falten recursos, les administracions inverteixen en educació. El personal docent està motivat, però el que em preocupa és anar a les escoles i trobar els alumnes amb falta de passió i vocació. Malauradament és així.

Com veu el sistema educatiu actual?

El sistema educatiu actual parteix d’algunes premisses estranyes. Enyoro que els alumnes aprofitin les oportunitats i es prenguin seriosament el fet d’anar a un centre educatiu. Les escoles han d’ensenyar a sumar, restar, multiplicar, dividir, a escriure i a conviure.

Creu que s’han perdut els orígens de municipis de costa com Premià?

És clar que el turisme de masses és una piconadora que ho arrasa tot i han desaparegut cases. Aquí tenim l’arxiu comarcal del Maresme, on es fa una bona feina per preservar el patrimoni. Es critica el turisme, però és el que ens fa menjar i és un fenomen social, econòmic i cultural que forma part de nosaltres.

Ha escrit un total de 73 llibres. Què el motiva a escriure?

Tinc una passió malalta per explicar històries. Vaig estudiar periodisme per això. Explicar històries és un privilegi que t’has de treballar i si tornés enrere, ho tornaria a fer.

Li queda algun repte per assolir?

Cada matí, quan em desperto, penso sempre en si seré capaç d’escriure una pàgina. Escriure 73 llibres no és garantia de res. Encara continuo pensant en aquell noi de setze anys que somiava veure el seu llibre a les llibreries i això és la vida: il·lusió i ganes de fer coses noves.