Carla Riestra: “Cal formar-se perquè els nens són un col·lectiu molt fràgil”

La presidenta de Cooperand amb Llatinoamèrica, Carla Riestra, presenta el curs subvencionat pel Govern que s’impartirà anualment a la Universitat d’Andorra sobre voluntariat internacional. Enguany les classes s’iniciaran el dia 8 i tindran lloc tots els dijous de maig i juny a les tardes. El curs té una durada de 30 hores repartides en 8 sessions de 4 hores cadascuna i ja té més de vint matriculats.

Per què heu decidit fer aquesta formació?

Quan jo vaig anar-hi de voluntària, no tenia ni els 30 anys, no vaig anar-hi formada, perquè l’any 2003 no em van formar en aquella època, i sobre el terreny ho vaig passar molt malament. Estava en una aldea perduda amb molt fred a 6.000 metres d’alçada. A més, estava en una societat que no parlava castellà, llavors vaig pensar que si muntava l’ONG no deixaria que ningú hi anés sense formació. A més, si vas a treballar amb infància en risc, que és un col·lectiu molt fràgil, has d’estar bé anímicament, formar-te i saber què vas a fer.

Quin és el programa del curs?

Cooperand fa una part de les formacions, l’altra part la fa la infermeria de la universitat per preparar-te envers vacunes i malalties tropicals. Després venen ponents de fora, de la part prosocial, per promoure, per exemple, la motivació. També ve un coach d’aquí d’Andorra a fer unes dinàmiques sobre la motivació, perquè hi ha gent que, per motius de por, d’inseguretat, no s’acaba d’atrevir a fer el pas. Aquests professionals són persones que ja estan acostumades, amb empreses, a motivar els assistents, i a donar un motiu de fer el salt. En una altra de les sessions ve un gabinet psicològic a donar consells de suport terapèutic per a l’autocura sobre el terreny. I, finalment, venen testimonis de voluntaris que han estat sobre el terreny a explicar, de primera mà, com han viscut el seu voluntariat.

Els cursos de Cooperand són internacionals.

Sí, realment, estem arribant a un punt que portem més de 15 anys de formacions de voluntariat i tenim convenis amb la Universitat de Cadis, amb la d’Andorra, amb la Universitat de la Paz a Mèxic i amb la de Bolívia mateix.

Quin hauria de ser el perfil dels candidats?

Nosaltres no exigim que siguis mestra, psicòloga o metgessa, que seria brutal. El que demanem és una persona que tingui molta empatia i que vulgui treballar amb infants i dones en risc. No importa l’edat mentre sigui major de 21 anys i vingui per mes d’un mes o mínim un mes, perquè sinó vas de turisme i no a treballar.

Quines és el dia a dia dels voluntaris sobre el terreny?

Sobre el terreny, a Bolívia, treballem amb infància en risc que són nens explotats, violats, maltractats i dones d’entre 15 i 18 anys que també són víctimes de problemàtiques com ara la violència de gènere. Llavors tenim àrea de psicologia, de formació i de reinserció laboral, de nutrició i de salut. La feina de la resta de voluntaris és estar amb els nens el temps que hi vas i fer tallers i iniciatives, acompanyar-los perquè són nens amb moltes mancances afectives i necessiten un adult referent.

Quin seria el consell estrella que els donaria?

Jo sempre recomano als candidats que vagin a qualsevol ONG que sobretot s’informin molt bé i que tinguin el suport de l’organització diplomàticament i burocràticament: els papers sobre legalitat, el tema de salut com les vacunes i de recomanacions. Llavors que coneguin l’entitat amb què van i que s’hi formin, que no vagin en plan motxiller, aventurer. Que això està molt bé perquè coneixes món i t’obre la mirada. Però t’has de formar.