Beto Company: “Ja no és que Piqué ens sumi, sinó que ens multiplica”

Dos dies abans d’enfrontar-se al Nàstic de Tarragona en un duel clau per a l’esdevenir final de la temporada, l’entrenador de l’FC Andorra analitza la situació de l’equip i la seva arribada a la banqueta tricolor.

Diumenge arriba un partit clau.

Sí, evidentment. Estem jugant molts partits molt importants i els punts són vitals, perquè és un rival directe. És un partit molt important per al play-off i els dos equips tenim molt clar què ens hi juguem. Crec que l’equip que guanyi no tindrà assegurat el play-off, ni de bon tros, però crec que sí que sortirà reforçat, i l’equip que perdi tampoc estarà descartat. Però de res servirà guanyar aquesta setmana si la setmana que ve perds. Les finals seran, tant de bo, en el futur.

Seria un cop d’autoritat?

Sí, seria un cop de puny o d’autoritat perquè nosaltres volem ser aquí i que ja no ens tregui ningú.

“[Sobre ser primer tècnic] No ha sigut fàcil perquè has de canviar de pressa de xip”

L’equip està en el millor moment de la temporada?

Sí, tinc la sensació que arribem amb una estabilitat i coherència del que estem fent, i això t’aporta coneixement i que l’equip se senti més tranquil en situacions d’estrès. Ha arribat el moment que es juguen les lligues en un bon estat de forma, veig l’equip tranquil, entrenant bé, com sempre, i convençut que estem on volem estar, i que volem estar fins i tot una mica més amunt.

Quin paper ha de jugar l’afició?

Volem viure una tarda amb un Nacional collant. Hem tingut una afició molt fidel que ens ha ajudat en aquests moments i ha pressionat quan feia falta. A més, és un cap de setmana de pont amb gent que vindrà de Tarragona, així que crec que és el moment que l’afició també ens doni aquest extra, i a més a més som conscients que ho farà, perquè quan hi ha hagut les cites importants no ha fallat.

Encara es pot pujar directe?

Demà quan jugui la Cultural tindrem més informació. Matemàticament, tot és possible, i com que ho és, sortirem a tots els partits a guanyar-los, això és indiscutible. El nostre objectiu era el 15 de 15, el 12 de 12, el 9 de 9, el 6 de 6... aleshores, fem-ho. El més important no és el que facin els altres, és el que fem nosaltres. Si els fem i tenim opcions a l’última jornada, meravellós. Que no? Tant hi fa, volem fer-los perquè si ho fem tindrem una plaça de play-off privilegiada.

Han començat a mirar equips de l’altre grup?

No, ens hem de centrar en el nostre, que prou feina tenim. Arribarà el moment en què ens centrarem i ja està. Però ho tractarem com amb un rival normal, si arriba el cas, en el sentit que nosaltres veiem els rivals d’una setmana a l’altra.

Com pot ser que un equip tan sòlid a casa pateixi tant a fora?

No ens passa només a nosaltres, per exemple, el Nàstic és el millor local amb un punt més que nosaltres, i a fora portem els mateixos. Crec que és l’última categoria del futbol espanyol en què els camps encara condicionen per les mides i la superfície, i molts equips saben qeu són les seves armes per fer-se forts.

Arriba a l’estiu per formar part del cos tècnic de Ferran Costa i al gener el nomenen primer entrenador. Com ho està vivint?

Ha sigut un canvi gran. Quan vaig arribar la meva intenció no era fer això, ni de bon tros, tenia una il·lusió fantàstica per ser l’assistent del Ferran, i es va donar que em fes càrrec de l’equip en una situació que jo entenia com a temporal. Que anessin passant les setmanes i em reafirmessin en el càrrec ho vaig viure amb certa naturalitat i també amb molta satisfacció, perquè al final és una valoració de la teva feina i amb això sents orgull, responsabilitat i agraïment pel club, que és qui ha apostat per tu.

Ha estat fàcil?

No, no ha sigut fàcil perquè has de canviar de pressa de xip, has d’assumir unes altres tasques, unes altres responsabilitats. I jo no venia per a això ni tampoc tenia gaire interès ni ganes de fer-ho. Però sempre he pensat que quan un entra en un club, una empresa o una feina, està a disposició del que necessitin i en aquell moment el club va creure que era el millor per a tothom.

I s’esperava seguir-hi?

No em plantejava ser-hi o no perquè realment era una cosa que no m’importava. Ara soc aquí, però quan el club vulgui tornaré a fer un pas enrere. Llavors, com que no he tingut cap interès per aferrar-me a cap lloc ni a cap càrrec, ho he fet natural.

L’estrena a Ponferrada ja va ser una declaració d’intencions?

Jo crec que és un segell que és de l’Andorra, independentment que realment jo m’hi sento molt còmode, hi crec, ho visc i m’agrada aquesta identitat.

Creu que va faltar creure en aquest estil amb Ferran Costa?

Jo el que crec és que tu, per transmetre una cosa, l’has de sentir realment. És un entrenador fora de sèrie per les temporades que ha fet, però, possiblement aquí no se sentia del tot còmode amb aquest estil. Llavors, jo crec que si un no es creu realment allò que està transmetent és impossible que l’equip ho arribi a naturalitzar. El que hem fet bàsicament és alinear una mica això, l’equip, la plantilla, el cos tècnic i la direcció esportiva. I amb aquesta alineació, hem sigut capaços de donar una mica el to.

Com és la relació amb ell?

Tenim una relació normal.

I com viu tot el que envolta la seva figura, i que es digui gairebé que l’entrenador és Piqué?

Amb molta naturalitat. Tenim una gran sort que és tenir-lo com a propietari, és una llegenda del futbol mundial i està supermotivat amb el club i un possible ascens. Qualsevol que entengui una mica de dinàmiques d’entrenament entendrà que l’entrenador és aquí, si no, no és entrenador perquè es perd un 95% de les coses. Que el Gerard és una persona fonamental per a nosaltres, és evident, no ho amaguem, i cada vegada que ve aquí suma. Si no veiéssim el mateix, segurament restaria perquè no ens entendríem, però és el contrari, i ja no és que ens sumi, sinó que multiplica. Nosaltres intentem posar el cotxe a 200 i ell ens el posa a 220, doncs, escolta’m, el que hem de fer és aprofitar-ho. Seria estúpid no fer-ho.

Al vestidor arriba a afectar tot allò extraesportiu?

Crec que el futbolista viu en el seu món i està centrat a entrenar, millorar i competir, aquestes coses no l’afecten i ho hem viscut tot amb molta naturalitat.

Jugar els partits més importants de la temporada en un altre camp pot condicionar?

No, al final acabarem jugant a casa amb els nostres aficionats. No pensem absolutament en això i ens centrem a entrenar i en els partits.