Mònica Figueras: “Prohibir l’accés a internet als joves també és limitar-los les oportunitats”

Mònica Figueras és doctora en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i llicenciada en Sociologia i Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A la UPF coordina el grup d’investigació en joventut, societat i comunicació (Jovis) i a la Universitat de Girona, el màster interuniversitari en joventut i societat. Avui participa en La saturació informativa i la incidència de les notícies falses en la formació de l’opinió pública, el tercer diàleg intergeneracional del Filant Xarxes, organitzat pel comú d’Andorra la Vella. L’acte tindrà lloc a les set de la tarda a la Biblioteca del Govern.

Què podem esperar de la sessió?

El format em sembla interessantíssim. És un debat intergeneracional en què els adults, els qui hem investigat una mica els temes que es posen sobre la taula, estem al mateix nivell que els joves. Si també venen famílies i educadors, serà ideal. La idea, primer, és escoltar les preocupacions dels joves. Després nosaltres hi podem afegir algunes dades, recomanacions i experiències que hem recollit en les nostres investigacions o trajectòries professionals. És un format de debat molt poc adultcèntric i, per tant, innovador. És una proposta molt benvinguda.

"Hem de buscar l'equilibri entre monitorar i acompanyar el cosum digital"

Quin consum mediàtic fan els joves?

En les pròximes setmanes l’Institut de Joventut d’Espanya presentarà a Madrid l’enquesta que fa cada quatre anys sobre la població juvenil. És un estudi que s’ha fet ininterrompudament des dels anys seixanta del segle XX. En el capítol de mitjans digitals, que he redactat jo, destaco que en els últims anys ha augmentat el nombre d’hores de consum. En la franja més baixa d’edat, el 69% consumeix més de quatre hores diàries de continguts digitals. També observem que hem arribat al màxim de connectivitat possible: el 99% dels joves accedeixen regularment a la xarxa. Avui la bretxa digital ja no la marca l’accés o no a internet, sinó la capacitat de fer un ús més creatiu d’internet que vagi més enllà de l’entreteniment. El gran debat del moment és aquest: com podem reconduir aquestes hores de consum perquè afavoreixin formes de participació ciutadana i usos més actius de la tecnologia digital.

Quins riscos comporta l’accés dels joves a la xarxa?

Els principals són el consum de pornografia i les addiccions a les apostes en línia. Són fenòmens preocupants, però sovint no tant com ens volen fer creure els titulars sensacionalistes.

Hi ha una alarma social desmesurada sobre l’impacte d’aquestes tecnologies en els adolescents?

Aquests grans titulars són perillosos perquè ens poden donar una imatge esbiaixada de la realitat dels joves. Els adolescents també saben fer un ús molt creatiu i constructiu d’aquestes tecnologies. Les dades no són tan alarmants com podria semblar. Concebre les tecnologies digitals només com un problema és un error. Prohibir l’accés a internet als joves és també limitar-los les oportunitats. Com a pares i educadors, hem de buscar l’equilibri entre monitorar i acompanyar. Soc una ferma partidària de l’alfabetització mediàtica, digital i, ara, en intel·ligència artificial, més que no pas de prohibir, controlar i culpabilitzar. La vida passa indistintament pels entorns digitals i no digitals i cal saber conviure-hi.

Com es relacionen els joves amb les notícies falses i la informació?

S’ha observat que els joves tendeixen a evitar estar informats. I no se n’avergonyeixen, sinó que ho viuen amb orgull.

Què explica aquest fet?

No ho fan tant per una manca de confiança envers les empreses periodístiques, sinó perquè creuen que hi ha una sobreabundància d’informació. Això fa que no vagin a buscar informació, que no facin un esforç actiu per mirar el telenotícies, escoltar la ràdio o llegir la premsa. És la cultura de TikTok: les notícies ja m’arribaran. Alhora, es manté cert consum de notícies de televisió, segurament per cultura familiar. D’altra banda, és molt difícil detectar les notícies falses, que sovint són el més cridaner, curiós i original. L’important és educar l’esperit crític. Preguntar-se sempre el perquè, quina és la font i quins interessos hi pot haver al darrere. I fer-los entendre que, per molt que els agradin alguns influencers, són opinions personals no necessàriament fonamentades.

Com podem representar millor els joves en els mitjans i donar-los més oportunitats perquè facin sentir la seva veu?

Fa uns anys vaig col·laborar en la redacció d’un decàleg per a periodistes i comunicadors per millorar el tractament informatiu adequat dels joves. Sense adonar-nos-en, sovint contribuïm a crear o perpetuar estereotips sobre la cultura juvenil. Entre les recomanacions, destacaria fer un esforç per evitar caure en estereotips, contextualitzar la informació, protegir les dades de menors i anonimitzar i convidar-los a ser partícips de la informació.