Judith Casal: “El projecte d’Espot no té rumb fix ni perspectiva de llarg termini”

Abordem amb Judith Casal (Canillo,1976) la situació al país, tant present com futura, sense obviar un passat que va deixar un sistema electoral massa ferri que obliga els partits a fer càlculs abans de saber el poder que es té.

Ja s’ha aprovat la llei òmnibus. Com la valora?

Des de l’inici hem dit que ens sembla que no és la llei que ha de solucionar el problema de l’habitatge d’Andorra. Entenem que el dret a l’habitatge es recull al títol i el que es fa és una sèrie d’accions puntuals, que no neguem que millorin la situació de l’habitatge a Andorra, però d’aquí a dir que es resoldrà amb aquesta llei el problema és massa agosarat.

“És massa agosarat dir que la llei òmnibus és la solució a l’habitatge”

Què hi troba a faltar?

El terme de preu, per exemple. Preu regulat, què vol dir preu assequible? Un índex de preus de referència, no tant per regular els preus de mercat, sinó per fer una política d’incentius i de gravàmens fiscals, que ens digui què és el preu raonable i què no ho és a partir de tenir un índex. També una definició de gran tenidor.

Cerni Escalé va dir que la principal causa de la crisi de l’habitatge era l’especulació i el seu baix marc tributari. Hi està d’acord?

Mentre continuï sortint rendible comprar immobles i vendre’ls més cars, és un negoci i un que en aquest país actualment dona una rendibilitat molt alta.

Quina responsabilitat atribueix a DA en la crisi?

El que sí que és una realitat absoluta és que, amb l’orografia i el territori que tenim, el fet de no haver limitat el creixement sí que és absolutament responsabilitat de DA. A inicis de la legislatura passada ens deien que no hi havia problemes d’habitatge en aquest país. I mira.

“El sistema electoral força a fer aliances preelectorals. No és el desitjable”

Va intentar AE aconseguir amb consellers del PS dur la llei al Constitucional?

Em consta algun contacte informal, jo personalment no n’he tingut cap. Es va fer públicament l’oferta en una sessió de consell, però no es va anar a discutir. Per mi, el dret a la propietat privada té la mateixa classificació constitucional que el dret a l’habitatge i per tant, dur la llei pel tema de la cessió dels pisos buits no ho compartiríem mai.

Sobre l’acord d’associació amb la UE. Si és mixt pot donar ales als partidaris del ‘no’?

Llegir l’acord només per com ha funcionat la dinàmica de negociació amb la UE és un error. Els arguments del no a mi no em convencen. Barrejar immigració amb problemes de seguretat, quan realment som dels més segurs del món, o que el cabal comunitari serà inassumible... Algú es pensa que estem plantejant un projecte tan gran com aquest sense tenir mesurades les càrregues i els canvis, i no sent conscients que el podem desplegar?

Tem el ‘no’ al referèndum?

Crec que picar la porta de la UE, demanar-los que ens volem associar, passar prop de 10 anys amb un procés de negociació, i després dir-los: “No, ja no ho volem”, no em sembla el més prudent del món. Però, més enllà d’això, només hem de veure que els antecedents de l’associació amb Europa han sigut absolutament productius per a Andorra. Intentar associar-nos amb un actor com la UE ens situa al món.

Amb l’entrada al mercat comú.

Estar integrats en un dels mercats més potents del món, o estar sols, a mi em sembla que és indiscutible que, com a mínim, serà més beneficiós del país anar de la mà d’una associació o d’una integració en un mercat de 450 milions de persones més que dir, bé, nosaltres ja ens ho farem sols.

En què ho percep?

El grau d’especialització comunitària, per exemple, ni volent en 30 anys hi podríem arribar. És a dir, transformació digital, intel·ligència artificial, canvi climàtic... Seria associar-nos amb una arquitectura institucional que possibilita molta especialització.

S’acosta el mig mandat de Xavier Espot. Com el valora?

És un projecte polític que no té un rumb fix, què és una mica d’anar posant solucions als problemes que van sorgint però sense perspectiva a llarg termini. Aquesta reflexió ha de ser més plural que la reflexió única d’un partit polític, hauríem d’intentar que sigui la del país amb visió de llarg recorregut.

Creu que les eleccions del 2027 seran un plebiscit a DA?

El que hem de veure és que en el vot nacional de les darreres eleccions generals, els que apostàvem pel canvi quasi doblàvem els vots a DA, que governa amb entorn del 30% del vot. Si fem els números, crec que està més que contrastat que la gent vol un canvi de signe polític en el govern. El que passa és que també tenim el sistema electoral que tenim, que no està ben dissenyat.

L’objectiu, doncs, és incidir en el vot parroquial?

El sistema electoral ens força, si volem un canvi, a trobar aliances preelectorals. No ens queda una altra. Ara, el desitjable seria poder aliar-nos en funció dels projectes una vegada l’arc parlamentari està confeccionat. Com que no és així, hem de fer esforços els partits per intentar assolir major representativitat. Ens hi veiem abocats sense voler-ho.

Hi pot haver transvasament de vot del PS a Concòrdia?

Se’m fa molt difícil de predir això perquè tampoc sé quin serà l’escenari en les pròximes eleccions. No soc de fer política-ficció.

Veu distanciament del votant amb els partits tradicionals?

Del partit Liberal de l’època veiem moltes cares a DA. Més que de noms, parlaria de projecte polític, i la gent sap que quan vota el PS es vota una opció progressista d’esquerres. Crec que això és clarament identificable i portem 25 anys defensant-ho.