Jordi Fernández: “Crec en l’entitat, però no en les persones que la dirigeixen”

Ha estat al mig de la tempesta i no es rendeix. La junta de la Creu Roja va votar majoritàriament per destituir-lo. Creu que s’ha fet un relat per justificar l’acomiadament. Encara té el xec de la indemnització i el pensament de tornar a l’entitat.

Tota una vida dedicada a la Creu Roja. Un final que mai hauria pensat?

Vaig ser 22 anys voluntari. Després d’una aturada, fa set anys, Josep Pol em va venir a buscar. La mateixa junta em va oferir la direcció general.

L’han fet fora tot i l’estima que li té el president, Josep Pol.

Li puc retreure certes coses, però al final és amic meu. L’aprecio molt.

Quina és la seva sensació?

La situació actual té dos impactes que m’entristeixen. Primer amb la meva família, sobretot la meva dona, que és una santa, els meus pares, el meu fill, pateixen situacions mediàtiques i em donen suport. Però quan va passar el tema de l’assetjament, el d’Ucraïna... Qui no fa res, no li passa res. Quan passa quelcom, fas coses. Crec en l’entitat, però no en les persones que la dirigeixen i que volen continuar.

“Que t’acusin sense proves, sense cap denúncia, sense res, no té nom”

Sospitava de la seva destitució? De la votació? El mal ambient s’arrossega fa temps.

Alguns membres de la junta els considerava amics. Quan va passar el tema de les acusacions anònimes d’assetjament, sense cap denúncia, no em van donar suport i van fer un comunicat en contra. L’advocat em va haver de defensar de la meva pròpia junta. No d’una denúncia, no vaig haver d’anar a la policia ni al batlle, em va defensar dels meus. La situació es va degradar.

Primers indicis. Com se n’assabenta?

Una trucada a la nit va ser el detonant per donar suport a la creació d’una segona candidatura. Tenia l’esperança que es fessin d’una altra manera les coses, adoptar una decisió tan important a les portes d’una elecció no és normal. Hi pot haver una candidatura que em torni a contractar, o no, i ara diuen que Alexis Estopiñan és amic meu.

Ho és?

Sí, com ho era Josep Pol. Això no ha d’entrar en disputa amb el fet que siguem tots professionals. I, evidentment, hi ha vuit persones que es presenten en una llista, no són marionetes, tenen el seu criteri, i si consideren que jo feia bona feina i m’han de contractar, ells decidiran. De l’acomiadament no m’ha agradat la precipitació i les maneres.

“’M’han pagat una liquidació per la destitució amb la possibilitat que torni d’aquí a poc”

Retrocedim a les acusacions anònimes que van sortir a la llum. Algú tenia interès que transcendissin?

Quan el vicepresident agafa una de les noies, suposadament anònimes i és presenta a la Creu Roja, i comencen a explicar coses als companys, veig una acció proactiva, no és passiva. A aquesta noia se li va donar una visibilitat, i si és el cas que va patir assetjament, se la va exposar en un col·lectiu. No en soc expert, però penso que no són maneres. El que s’ha de fer és denunciar, que hi hagi possibilitat d’acusacions i de defensa.

Un gran cop veure’s assenyalat...

Em van convidar a prendre’m una excedència, sense sou. Va ser molt més dur que ara.

Es va sentir estigmatitzat?

Un assetjador ha d’estar a la presó, només faltaria. Que t’acusin sense proves, sense cap denúncia, sense res, no té nom. Vaig estar un mes tancat a casa.

I ara un títol el deixa fora. Just?

És un acomiadament no causal, m’han abonat una indemnització. No era necessari buscar excuses.

La carta d’Afers Socials exigia la seva baixa?

El Govern envia una carta, suposadament per una situació irregular del setembre passat. Surt ara, just en el moment d’eleccions i just quan s’anuncia la segona candidatura. Coincidència o no? Després en un comunicat afirmen que no demanen l’acomiadament de ningú. La carta és clara i negre sobre blanc. I, a més a més, mal redactada.

Li reclamen titulació sociosanitària. N’era conscient?

La ministra diu que tota la cadena de comandament ha de tenir la titulació. El president també ha de ser sanitari?

Quin motiu podria tenir el Govern?

Encara que em sembli malament, qui m’ha acomiadat és la Creu Roja, a qui li retrec les maneres i el poc agraïment de sis anys d’implicació i de feina.

No cal tenir nocions sociosanitàries?

Han autoritzat quatre centres de dia. Jo soc el director general i hi ha un director amb titulació. Interpreto que hi ha certa contradicció, és a dir, com poden autoritzar i dir que no estic habilitat o que tota la cadena de comandament no està habilitada? A banda d’això, tinc clar que m’ha acomiadat la meva junta.

Afinem la frase?

Especialment, Vicky Marrugat i David Fraissinet.

Traïció al president?

Pol és una excel·lent persona i amb uns valors, però la junta que va crear i que lidera va votar en contra de la seva opinió. És surrealista.

Està escrit el darrer capítol?

M’han pagat una liquidació i potser d’aquí a poc hi ha la possibilitat que torni. No era més normal esperar? Són diners públics, dels socis, de donacions...

L’objectiu, per tant, és tornar?

Faré campanya per l’Alexis. Si guanyen desitjo que pensin a contractar-me.