Maria Giró: “Ens hem equivocat amb les pantalles, reculem”

L’àrea de salut mental infantojuvenil ha crescut en professionals, en especialització i un cop s’acabin les obres del Ròdol culminarà la transformació dels espais físics i la separació completa dels adults. La doctora Maria Giró parla de les patologies més preeminents i d’allò que hi incideix. Té molt clar que cal protegir infants i adolescents de mòbils, pantalles i xarxes socials perquè estan veient els efectes nocius.

Les darreres xifres són de la tardor passada, s’havien atès uns 900 menors des del gener.

Sí, estem bastant estables. Amb la pandèmia sí que les coses van ser una mica diferents, però hem tornat una mica a l’anterior, d’atesos a consultes, d’ingressos, a l’hospital de dia.

La dada freda impacta. Com la interpretem?, és alarmant?

Sí, hi ha alarma, s’estan com complint les dades que van pronosticar l’OMS de la crisi de depressió que patiríem. Els motius són multifactorials, els estils de vida, alimentaris, socials; com tenim les famílies organitzades, a Andorra la immigració, les estructures familiars; la concepció dels fills, l’edat de pare i mare. I el que crec que marcarà un gran canvi és que es parla dels microplàstics i els efectes dels tòxics en el cervell. Veurem quin impacte tindrà, pensem que molt alt.

"Els pares estan desarmats. Interpel·lem també l'administració"

Què és el que tracten més?

Enguany faré deu anys aquí. I ha variat el panorama de pacients atesos. Vaig arribar i hi havia molts casos amb addiccions greus, sobretot a cànnabis, i han desaparegut.

I a què ho atribueix?

S’ha fet feina, s’han creat associacions, tot el teixit comunitari s’hi va bolcar molt, i segur que també hi ha un efecte. Nosaltres hem ampliat plantilla, quan vaig arribar hi va haver una psiquiatra i dos psicòlogues, ara som 18 professionals amb categories professionals diferents, tenim educador, terapeuta ocupacional, infermeria, psicòlegs, psiquiatres, psicòlegs especialistes en diferents àmbits. L’equip està consolidat, som referents d’escoles, hi ha unes relacions molt fluides amb tothom, anem més ràpids.

I ara què s’està veient més?

El que estem veient és autisme, o trastorns del neurodesenvolupament, que no n’havien vist mai tants.

I això quina explicació té?

Penso que hi ha d’haver algun factor extern que ens ho expliqui. El que veiem és que hi ha una afectació genètica, embarassos de risc, s’ha vist una associació amb pares de més de 39 anys. Això que es pensava que els homes podien tenir...

Sí, fills fins als 80, no?

Però la càrrega genètica no és igual de bona. Després els tòxics a l’ambient, l’estil alimentari amb els ultraprocessats... L’altre gran volum són noies amb quadres afectius, molt malestar emocional, autolesions, no n’havíem vist mai tantes. En els llibres que utilitzem de diagnòstic era irrisòria la paraula “autolesió”, sortia en un trastorn límit de la personalitat, ara s’està creant una categoria nova. Hi ha un factor cultural, de mòbils, de xarxes...

I el fenomen és més acusat entre les noies.

El que estem atenent sí, jo crec que afecta els nois, però no els estem veient tant.

Què passa amb xarxes i pantalles?

Ja sabem, amb estudis científics, l’efecte de les xarxes sobre el desenvolupament cerebral, i és tòxic. I en això també estem molt posats tot l’equip amb diferents iniciatives, sales d’espera sense mòbils, interpel·lant l’adult, hem de ser model. I després participant en taules amb el Ministeri de Salut, s’està sumant el d’Educació també, estem col·laborant amb el MoraBanc perquè puguin regular-ho en espais com els desplaçaments d’autobús... Estem batallant perquè veiem el que passa després, trastorns alimentaris, trastorns d’ansietat i autolesions són el pa de cada dia.

Són xarxes socials i el contingut que es veu a internet. Violència, pornografia...

Sí, sí, sí, brutal. A partir de 8, 9 anys. Però a totes les cases, i potser són nens en entorns sense pantalles però si un del col·le té la pantalla, potser no la porta el col·le, però els ho explica. I anem una mica tard, els currículums també van una mica tard. Sexoafectivitat és a sisè, però estan donant pantalles a nens de 8 i 9 anys.

S’ha de posar un límit.

Sí, s’ha de prohibir.

Fins a determinada edat?

Sí, i anem tard. Parlem amb tanta propietat també perquè estem esgarrifades del que veiem en consulta, de com estan manipulats, s’ho creuen tot, no dubten de res, i potser és una model feta amb intel·ligència artificial i s’hi volen assemblar. Els hem de protegir. He tingut converses amb pediatres que potser si no han llegit tant sobre els efectes nocius diuen “prohibir”, la paraula és molt forta! Dic ja, però oi que tu estàs molt tranquil de prohibir l’alcohol i el tabac? Doncs jo que m’ocupo del cervell prohibeixo les pantalles.

S’ha de fer marxar enrere.

Què ha passat? Que ningú ens va informar. Tots ens vam pensar que les pantalles podrien ajudar-nos i que potser els nens aprendrien millor o més ràpid o més. Ja està, no passa això. Ens hem equivocat, reculem i tornem a allò que ja sabíem.

Quina hauria de ser l’edat per tenir un mòbil?, 16 anys?

El tema és un telèfon o un mòbil intel·ligent?

Un telèfon per estar localitzable, sí, però, un smartphone...

Clar, però tota la resta hauria de ser com més tard millor perquè no estan preparats. Les relacions humanes són difícils, imagina amb xarxes i pantalles.

Quin efecte ha tingut la pandèmia i el confinament?

Els adolescents que els va agafar en aquesta època també són els que estan més amb pantalles perquè, clar, havien de seure i estudiar allà davant. Hi va haver un repunt de trastorns alimentaris, un repunt de trastorns d’ansietat. I encara trobes casos de gent que t’explica, m’ha quedadat la por d’emmalaltir, però són més puntuals. No sabria dir si seguim arrossegant coses. El que sí que diuen els estudis és que on es veu clarament l’impacte és el 2010, amb la introducció dels smartphones a gran escala.

Com s’acompanya els pares?

Tens el pacient al davant i a qui demanes que posi límits i normes són els pares. Però estan desarmats. Llavors, el que estem ara és interpel·lant també l’administració o ara, d’aliat, el club de bàsquet. Si vosaltres reguleu, ens ajudeu, com a pares tenim més arguments i més eines. És una cosa de tots, que no quedi en una cosa individual, perquè ha d’anar lligat amb temps d’oci de qualitat, parcs per als xavals. No és retirar pantalles i no fer res.