President de l’Associació de Propietaris
Jordi Marticella: “Es fa assumir als propietaris una responsabilitat que és de l’Estat”
Marticella considera que es culpabilitza injustament els privats de la crisi residencial i apunta que la manca de lloguer és el problema cabdal.

Jordi Marticella, president de l’APBI.
Marticella és el nou president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles. Pren el relleu a Antoni Bea. Parlem sobre l’agreujament de la crisi residencial i la percepció que es té dels propietaris.
La crisi s’agreuja. Hem tocat fons o podem empitjorar?
La crisi l’hauríem de segmentar. Per una banda, tenim la gent que resideix a Andorra de manera habitual des de fa anys, un sector de la població no pateix cap crisi. De fet, estan pagant uns lloguers més que raonables. Per sota, fins i tot, dels que està establint Govern per al parc públic. D’altra banda, patim una manca de producte de lloguer i aquest és el gran problema, ja que s’està aplicant de forma estricta la llei de l’oferta i la demanda. Tenim poca oferta i molta demanda; i hi ha qui fixa preus molt alts. Molts d’aquests preus, però, s’estan pagant, la qual cosa vol dir que hi ha gent amb capacitat adquisitiva que ve i els paga.
“Si s’ha fet venir els inversors estrangers, se’ls ha de respectar”
Fa quinze dies es va aprovar la Llei òmnibus. Són correctes les mesures de Govern per atenuar la crisi?
Penso que la llei ens abocarà a una limitació de l’activitat econòmica. Es reduirà, doncs, volgudament, l’activitat i això implicarà, entre altres conseqüències, manca de feina. El sector, lògicament, on en faltarà més serà el de la construcció. I si falta feina, sobrarà gent. Si això és el que es vol, perfecte; però si no és el que es busca, cal assenyalar que la llei tindrà aquest dany col·lateral.
Creu que Govern peca d’intervencionisme quan aplica mesures com la cessió obligatòria de pisos buits o el fre de la inversió estrangera?
Totalment. I ja fa anys que és així. Som l’únic sector econòmic que està intervingut. No oblidem que s’està fent assumir als privats una responsabilitat que és de l’Estat. És veritat que la Constitució parla del dret a l’habitatge, però entenem que aquesta responsabilitat no pot caure sobre l’esquena dels particulars. Potser no hi ha ningú més a qui culpar... Esperem que les mesures que apliqui Govern serveixin per treure’ns aquesta pressió.
La cessió obligatòria de pisos vulnera la propietat privada?
Sí, totalment. És una proposta mai vista a Andorra. El Govern es defensa dient que serà en casos extrems, en última instància. Sí, d’acord, però ja s’ha obert la porta a mesures que són molt perilloses. S’està ficant mà, directament, a la propietat privada.
“Govern ha d’aixecar ja la moratòria dels lloguers, esgraonadament”
La inversió estrangera és un dels grans elefants a l’habitació. La Llei Òmnibus limita a dos l’adquisició d’immobles per part d’estrangers.
Com he dit abans, aquesta mesura comportarà una reducció de l’activitat econòmica. I dubto que ajudi a solucionar el problema de l’habitatge. Al final, la capacitat adquisitiva que tenen els estrangers comparada, malauradament, amb la que té la gent del país és molt diferent. Per tant, no pensem que amb la limitació de compra aquests pisos passin a mans de particulars residents, ja sigui per viure-hi, ja que aquesta necessitat la tenen coberta, però molt menys per introduir-los al mercat de lloguer.
Pensa que les mesures de Govern espanten els propietaris i la inversió estrangera?
Tot això genera inseguretat jurídica, sí. I els diners, com sempre s’ha dit, són molt porucs. Qualsevol mesura que no sigui clara, que no es pugui entendre, farà marxar els inversors. No perdem de vista que els inversors, si han vingut, és perquè Andorra ha creat les condicions necessàries perquè vinguin. Hem de mirar de ser coherents. Si se’ls ha fet venir, se’ls ha de respectar.
Quines solucions proposen?
El principal problema és la manca d’oferta. La gran majoria de pisos estan llogats. Ningú està especulant amb els pisos, guardant-ne de buits per veure si els poden treure d’aquí a uns anys a un preu més alt. Si no n’hi ha més és perquè no es donen les condicions per construir més pisos de lloguer, per fer-ne atractiva la inversió. Cal crear un entorn en què qui tingui capacitat, pugui apostar per aquesta activitat econòmica. El problema és que quan una activitat econòmica està intervinguda, la gent no hi entra. I, de fet, els que estan a dins, potser n’acaben sortint. En altres països on s’ha intervingut el preu dels lloguers, el que han aconseguit és que n’hi hagi menys de disponibles. La intervenció potser ha servit per mantenir els preus una mica, però també ha provocat que molts surtin del mercat.
Va dir en la comissió que estudia un nou model urbanístic que els propietaris se senten culpabilitzats. Pateixen estigmatització?
Totalment. Els propietaris han exercit una funció social transcendent per al desenvolupament del país. Si no hi hagués hagut famílies que haguessin construït pisos per posar-los en lloguer, el país no hauria crescut perquè la gent no hauria tingut un lloc on viure. La gent ha pogut prosperar gràcies que els propietaris no han abusat dels preus dels pisos. I segueixen sense abusar. Hi ha molts pisos que estan per sota dels 1.000 euros, entre els 500 i els 1.000. D’altra banda, vull remarcar l’aspecte de la indefensió jurídica. Avui hi ha més mecanismes per protegir el retrovisor d’un cotxe que algú ha malmès que no pas per protegir un propietari a qui li han rebentat les portes del pis. Aquesta és una situació que fa anys que dura. A causa de la pressió demogràfica –puntual, però inassumible–, s’assenyala els propietaris com a responsables de la crisi quan, al final, no deixem de ser un agent més que també es veu afectat pel creixement poblacional, que tampoc ens interessa.
Creu que Andorra és un país acollidor quant a habitatge? La crisi dificulta la captació de mà d’obra estrangera, que és imprescindible.
És un problema que no podem ometre. La realitat és molt dura. I va lligada a la manca d’oferta, que afecta tothom. A les persones que estan venint, que troben pisos a uns preus altíssims, perquè són els únics que avui hi ha al mercat, i als residents del país (algú que hagi de canviar de residència o un jove es vulgui emancipar), que no troben un lloc on traslladar-se perquè no poden assumir les condicions.
Quina previsió fa per al 2025? Els preus de compra continuaran a l’alça?
El 2025 potser encara seguirem en una línia estable. La situació no canviarà a curt termini. Seguirà venint gent a Andorra per invertir i seguiran havent-hi persones que no viuran en les condicions òptimes d’habitatge, persones, per exemple, que han de compartir pis. La Llei òmnibus tindrà els seus efectes, però es notaran d’aquí a un o dos anys. Tanmateix, la llei frenarà el sector de la construcció i potser hi ha una part de la població que passarà de patir per un augment del lloguer a patir per veure si manté la feina.
Quin escenari augura per al 2027? Un cataclisme?
No ens creiem que Govern aixequi la moratòria. El 2027 serà any d’eleccions i ja sabem el que passa quan hi ha eleccions. El que hauria de fer el Govern és aixecar la moratòria de forma esgraonada ja, des d’ara. De totes maneres, si ens posem en el cas hipotètic que s’aixequi al 100%, penso que no passarà gran cosa. Els lloguers, majoritàriament, es mantindran en preus com els d’avui. Potser lleugerament incrementats per petits ajustaments, però no s’enfilaran el doble o el triple.