Cerni Escalé: “La resposta del país al cas BPA i la covid hauria estat igual dins la UE”

Repassem amb Cerni Escalé (Andorra la Vella, 1987) l’acabada d’aprovar llei òmnibus, de la qual recela, com de l’acord d’associació negociat, a més de les conseqüències socials d’ambdues i de l’horitzó del país el 2027.

Ja s’ha aprovat la llei òmnibus. Quina valoració fa del text resultant?

És una llei que segueix fent més fàcil especular que trobar a casa, amb mesures que eviten una mica els efectes del problema sense adreçar-lo directament.

Són 14 anys de DA i les seves polítiques. Quina responsabilitat els atorga en la crisi de l’habitatge?

El principal causant és l’especulació i el marc tributari dissenyat per DA, que és el que menys taxa l’especulador de tot Europa occidental. Això és una decisió política. Nosaltres creiem en el lliure mercat, però, en un moment d’escassetat d’habitatge, s’ha de limitar el benefici en les compravendes molt seguides, que és el que està passant a Andorra.

La principal causa de la crisi d’habitatge és el marc tributari de DA i l’especulació”

És l’accés a l’habitatge l’element més segregador a la societat andorrana?

Sí, probablement ho és perquè acaba provocant canvis sobre el territori. És un desincentiu molt fort a l’hora de venir el país. Per tant, això també transforma el perfil de la persona migrant que arriba. Els nostres salaris segueixen sent sensiblement superiors als espanyols i clarament superiors als portuguesos, però hem deixat de ser atractius per a les persones que són a prop nostre, i és per l’accés a l’habitatge. A més, el model econòmic andorrà, que està construït sobre baixos salaris, atreu persones de més lluny i en una situació de més precarietat.

Li sembla que la societat està esdevenint més racista?

Sempre hi ha hagut racisme a Andorra, com a tot arreu, i és molt important combatre-ho, perquè en cap cas el culpable de la falta de cohesió social que viu el país és la persona migrada, ho són les polítiques que ens fan créixer tan de pressa. Andorra ha de poder seguir sent una terra d’acollida, com ho ha estat molts anys, i per aconseguir-ho s’ha de reduir la velocitat de creixement de la població, sense en cap cas discriminar les persones que han decidit viure al nostre país.

La UE sempre ha manifestat que és un acord no prioritari PER a ELLS”

Quina creu que és la preocupació més gran dels andorrans?

L’habitatge.

I l’acord d’associació?

Penso que l’acord no és el que més preocupa la ciutadania a dia d’avui. Quan tinguem un referèndum al davant, parlem-ne seriosament. Ara, el que més em preocupa és l’habitatge, la realitat constructiva que està reduint el nostre patrimoni natural i el sentiment d’identitat. Estem en un país en què ens coneixem i reconeixem menys entre nosaltres, el sentiment de poble també s’està disminuint. I penso que les nostres prioritats i energia com a polítics s’han de dedicar a aquests tres temes.

Veu l’acord prioritari per a la UE?

La UE sempre ha manifestat que és un acord que no és prioritari i encara no està llest. La prova és que hagi estat negociat de forma lenta. És normal que no siguem prioritaris per a un organisme que és tan gran. Això no ens ha de fer tenir por de buscar els millors encaixos possibles i de prendre’ns més temps, si és necessari. Com ho ha fet Mònaco i durant els darrers 30 anys, Suïssa.

En aquest temps de negociació, hi ha hagut dues crisis com BPA i la covid-19. No en tem una de nova sense estar dins el paraigua d’Europa?

Són dos exemples en què la resposta andorrana hauria estat probablement la mateixa que estant dins de la UE. Hem de defugir de l’alarmisme en aquest debat. Andorra és perfectament capaç, ara, de respondre a les situacions de dificultat a què es veu exposada pel que passa al seu exterior. Això no treu que reforçar els vincles de forma selectiva quan ens interessa amb la UE sigui útil. I necessari, fins i tot, diria.

Veu blocs?

La posició depèn molt de cada partit. La nostra és un no tal com s’ha negociat l’acord. Crec que hem d’evitar crear blocs i el que necessitem és explicar de forma clara quin és el contingut de l’acord. I això el govern no ho està fent, està promocionant amb fons públics l’acord i ho trobem molt preocupant.

Ha manifestat més d’un cop voler fer un cara a cara amb Xavier Espot.

Des de la televisió pública ens ho van proposar. Nosaltres el vam acceptar i el senyor Espot no l’ha volgut. Estem molt sorpresos que no accedeixi a un concepte tan fonamental per a la democràcia.

Com valora el gairebé mig mandat de Xavier Espot?

És un mandat en què ens posem d’acord la majoria de partits en qüestions que no tenen un impacte econòmic substantiu. En l’habitatge o amb les regulacions sobre el territori és molt més complicat. No crec que sigui bo personalitzar, no és el mandat de Xavier Espot, és la situació del nostre país i en som tots una mica corresponsables. Penso que en els darrers dos anys s’estan cronificant els problemes d’Andorra i que cal acció política més valenta i més decidida.

Pensa en el 2027?

Nosaltres centrem tots els esforços en la política que fem el dia a dia des del Consell i des de la resta d’institucions, i la planificació que fem respecte al 2027 és de programa electoral.

Es veu com a cap de Govern?

(riu). Tots estem al servei d’unes idees i el veritablement important és donar a Andorra alternatives. Això passa per sobre del nom dels polítics.