Àlex Fusté: “Tinc dubtes que les criptomonedes es converteixin en diner oficial”

Tipus d’interès, aranzels, estratègies d’inversió, mercats emergents, les monedes digitals, el futur de l’entitat i la banca digital són qüestions que analitza Àlex Fusté. I no en defuig cap.

Tinc uns euros estalviats, on els inverteixo?

Al mercat de capitals, que és l’hàbitat natural perquè el diner és capital. Pots trobar diverses opcions i si em preguntes quines escollir, et diré que depèn del teu horitzó i de la teva capacitat d’absorbir pèrdues.

Com n’està tan segur?

Hi ha episodis de la història com ara, on es produeix una disrupció no clàssica –la intel·ligència artificial ho canviarà tot–, la societat abraça la nova tecnologia i s’enceta un cicle d’inversió massiu. Si hi ha inversió hi ha beneficis.

“Trump utilitza els aranzels per aconseguir coses, no com un fi en si mateix”

I el totxo?

No defenso l’habitatge com a inversió. Si el món immobiliari rep, a part de la demanda natural, la dels inversors, té moltes connotacions negatives i es converteix en el factor de desigualtat social més important. Per què es busquen rendes aquí? Perquè no es troba un actiu financer atractiu al mercat. Recomanaria abandonar la política de tipus propers a zero o negatius.

Criptomonedes?

Hi ha els que diuen que són diners i els que diem que no ho són, que són un actiu. Per cert, un actiu que no genera dividends. Es convertirà en diner oficial? Tinc els meus dubtes. Si ho fa vol dir que serà competència de l’euro i el dòlar, i no crec que les autoritats vulguin perdre aquest poder monopolístic. Mai recomanaré cryptos perquè aquest món neix i s’alimenta de la creença que serà el mitjà de pagament generalment acceptat al futur. I no ho tinc clar.

Trump, aranzels, guerres, política de blocs... Davant de tantes incerteses i volatilitat dels mercats és difícil atraure inversors? Com ho fan per convèncer-los?

L’amenaça d’una guerra comercial sempre és negativa per l’evolució del preu dels actius financers. Però nosaltres entenem que no estem aquí. Trump utilitzarà els aranzels com una eina per aconseguir coses no com un fi en si mateix. Per exemple, que el Japó deixi de devaluar el ien que tant mal fa als productors nord-americans, que Europa gasti més en defensa, que Mèxic controli la frontera i el Canadà els químics que serveixen per fabricar el fentanil. Europa té uns aranzels del 5%, els Estats Units del 3%. Trump el que vol és ajustar-ho i aquí hi ha camp per a la negociació, que és molt positiu i tranquil·litzador. Això expliquem als nostres clients.

“Andorra té una gran oportunitat per créixer en el sector dels semiconductors”

Quins són els sectors amb més potencial de creixement?

Un per excel·lència és el tecnològic, i més des que ens hem donat el regal de la intel·ligència artificial. En aquests moments no hi ha capacitat computacional suficient per cobrir la demanda quan tothom la vulgui utilitzar. De manera que els sectors que ofereixen solucions seran els guanyadors; amb la semiconducció al capdavant. El luxe també és un sector sempre interessant i salut ens agrada per raons òbvies, ja que cada vegada hi haurà més demanda dels seus productes.

I els mercats emergents? Massa risc?

No els descartem d’entrada. A mi n’hi ha dos que m’agraden molt, que són l’Índia i el Vietnam, en els quals fa cinc i dos anys, respectivament, que invertim. L’Índia ha demostrat que sap negociar amb els Estats Units i a aquest li convé un aliat a la zona de l’Índic, per on passa la major part del trànsit comercial. Al Vietnam hi ha hagut un canvi de mentalitat cap a una economia no tan basada en manufactura simple, sinó en la de major valor afegit. I amb la seva política del bambú en un món de blocs, la Xina i Occident, és capaç de bascular per treure el millor d’un i de l’altre sense generar tensions. El Vietnam creix a ritmes del set i vuit de forma sostinguda i l’Índia al 6,6%, i es preveu que arribi al 7,1%.

La inflació es pot tornar a disparar? La política monetària del BCE i de la Fed podrien canviar? Com afectaria l’economia i la inversió?

La Reserva Federal ha canviat el discurs, ha dit que els aranzels impactaran i per això manté els tipus al 4,5%. En canvi, el Banc Central Europeu els està baixant per raons polítiques, perquè els països de la UE volen finançar l’endeutament més barat per alliberar partides pressupostàries. La qual cosa no és bona perquè el BCE ha deixat al descobert la seva falta d’autonomia. I quan un banc central no és percebut com a seriós, la primera a sentir-ne les conseqüències és la moneda. Si continua així preveig que l’euro caurà per sota de la paritat, no immediatament, potser l’any que ve o l’altre. A 0,90 o 0,85. La inflació no es dispararà si els aranzels s’utilitzen com una eina.

L’economia europea està en hores baixes. La locomotora està gripada, hi ha reptes geopolítics, energètics, la guerra comercial... quin futur li espera?

El Banc Central tenia una previsió de creixement de l’1,1% per al 2025, l’acaba de rebaixar al 0,9% i no seria estrany que estigui inclús per sota. Per tant, hi ha un estancament. Les raons? Tenim un gràfic amb el nombre d’empreses dels Estats Units amb valor de mercat superior a 10.000 milions de dòlars que han aparegut en els últims 30 o 40 anys. El núvol és enorme. Si fem el mateix exercici a Europa veiem que no n’hi ha d’aquest valor. Què fa que una empresa aparegui i vagi creixent? És una empresa que innova i que canvia les nostres vides. Canviaràs els hàbits? Treballaràs o incidiràs sobre la causa? Promouràs un canvi amb una política industrial? Facilitaràs l’aparició d’aquestes empreses? I la innovació? Atrauràs talent? Milloraràs els salaris perquè la gent es vulgui quedar aquí? Per recuperar la iniciativa cal un canvi estructural i ara per ara no el veig.

Quines són les oportunitats i desafiaments de la nostra economia?

El creixement es divideix en dos efectes: l’arrossegament i el dinàmic. El primer es deu a factors del passat i el segon a l’acceleració de l’economia trimestre a trimestre. Del 2,2% que Andorra creixerà aquest any, un 1,1% o un 1,2% és per l’efecte arrossegament i només l’1% per l’efecte dinàmic. Això no és bo perquè vol dir que vivim de rendes. Per tant, s’ha de potenciar l’efecte dinàmic. Com? Hi ha una oportunitat en el camp dels semiconductors on hi ha subsectors que no requereixen gran capacitat manufacturera. Per exemple, la part de software de disseny o el packaging dels xips en 3D. Hauríem d’intentar anar cap aquí, que són segments i activitats d’altíssim valor afegit i que no demanen grans superfícies, sinó talent. M’encantaria veure empreses amb llibres valuosos de patents i de propietat intel·lectual.

Tot i la baixada dels tipus, els beneficis de la banca creixen. Quines expectatives tenen?

Amb la baixada dels tipus deixarem de créixer, i si els porten a un interès del 0% guanyarem la meitat, nosaltres i tothom. Un altre aspecte important és el pendent de la corba de tipus, és a dir, la diferència entre el tipus immediat i a termini, a 10 anys. Com més pendent sigui, més positiu és per a la banca. Ara és plana. El que significa que els resultats que tindrem aquest any podrien ser com els de l’exercici passat.

Els tipus pujaran, baixaran?

A Europa baixaran. Ara estan al 2,75% i si fos el governador, o la governadora en aquest cas, del Banc Central no els tocaria. Si la inflació subjacent està estancada al 2,7%, quin sentit té baixar al 2%? Cap, però ho farà. Els més beneficiats seran els que tenen actius i els pisos pujaran més. Ningú invertirà en productes que donin una rendibilitat real negativa i anirà a l’immobiliari.

Quina estratègia té la banca? Expandir-se més a fora? Obrir molts mercats en algun país en especial?

Només puc parlar per Andbank. Continuarem sent un banc especialitzat en banca privada amb servei d’assessorament i de gestió de patrimonis dels clients, siguin persones físiques o institucions. No sortirem d’aquí. Això té els desavantatges que no tocarem molts pals, i des d’aquesta perspectiva, serem més petits. L’avantatge és que tenim unes ràtios de solvència molt superiors. Això fa que el client es pugui sentir confortable sabent que tenim una solvència característica d’una entitat que només fa banca privada.

I a Andorra?

Hem tingut unes iniciatives francament interessants, com MyAndbank, que claríssimament assenyalen que volem créixer a Andorra. Tenim vocació de donar nous serveis digitals i fem enormes esforços cada dia per millorar la nostra quota. Andorra ens importa, i molt. Però alhora som un banc que s’expandeix a l’exterior en aquells mercats que ens ofereixin oportunitats i on pensem que ho podem fer bé.

Ha parlat de MyAndbank, com és la convivència de la banca digital amb la tradicional? No es canibalitzen?

De cap manera. Hi ha clients que busquen un servei de banca privada d’elevadíssim valor afegit i n’hi ha, més minoristes i igualment importants, que busquen un servei d’agilitat i moviment del seu diner entre fronteres. Alhora que busquen un accés més democràtic al mercat de capitals i és bo que amb MyAndbank s’universalitzi. El que no és bo és que només hi accedeixin els que tenen cinc milions.

Com afecta la intel·ligència artificial en el negoci? El comportament del client ha canviat?

Els clients de banca privada tradicional no han canviat. Nosaltres ens valem de la IA, que ens ha fet més savis, per ser més productius. Costa menys entendre i conèixer el context i arribar a conclusions. Al final, el procés és el mateix, però ajuda a ser més ràpid, a prendre millors decisions i a millorar el servei. El client segueix buscant aquell banc on els seus treballadors tinguin les millors respostes, les millors idees i la millor visió d’on invertir i què evitar.