Sergi González: “La parròquia ha de créixer d’una manera endreçada”

Ja fa un any i dos mesos que Sergi González va jurar el càrrec de cònsol major. Repassem amb el mandatari alguns dels projectes més importants de l’agenda comunal.

Quin balanç fa del primer any de mandat?

En faig un balanç molt positiu. Tenim molts reptes, que encarem amb il·lusió. Al principi vam dir que volíem escoltar els treballadors del comú d’Andorra la Vella. Ho hem fet, cosa que ens ha ajudat a resoldre situacions conflictives i a millorar el dia a dia de la plantilla. També ens ha donat molt bones idees. És important escoltar aquesta veu.

Aquesta setmana hem sabut que una empresa s’ha presentat al concurs per a la concessió del projecte de pisos a preu assequible de Terra Vella. Quan començaran les obres de construcció de l’edifici del Cedre?

En aquest moment s’estan fet les cales dels fonaments. En acabat s’haurà d’analitzar l’estat de l’estructura. L’estudi ens dirà si cal reforçar-la o no. Jo crec que, si tot va bé, les obres podran començar passat l’estiu.

El Reviu, el programa del comú per rehabilitar pisos buits i posar-los al mercat, no ha funcionat.

És una iniciativa nova. Si bé és cert que el resultat no ha estat l’esperat perquè només hi ha hagut una sol·licitud, cal destacar que una trentena de propietaris més han mostrat interès en el projecte. El proper pas serà escoltar aquests propietaris, fer un procés de reflexió i mirar com podem millorar el programa. Estem preparant el Reviu 2.0, amb propostes més atractives per als propietaris.

Aquesta setmana vau presentar les conclusions del pla estratègic per a la transformació urbana de la parròquia.

Al juny vam suspendre temporalment la construcció per iniciar el procés de revisió del pla d’urbanisme. A l’octubre vam posar en marxa les taules de treball per definir el pla estratègic, en què ens hem plantejat com ha de ser l’Andorra la Vella del 2050. En diverses reunions amb excònsols, consellers generals i associacions de comerciants hem arribat a unes conclusions que ens permetran establir un full de ruta per a la parròquia.

Quin model de creixement proposeu per a Andorra la Vella?

Els estudis de capacitats de càrrega màximes indiquen que l’únic punt en què tenim una limitació són els col·lectors d’aigües residuals. Hem de créixer d’una manera sostenible. Hem de poder viure aquí sense que la mobilitat sigui un problema. Els equipaments públics han d’estar ben repartits, hi ha d’haver més zones verdes dins de la ciutat i hem de donar oportunitats als joves perquè puguin desenvolupar la seva vida a la parròquia. Un pla d’urbanisme no només és dissenyar un pla de vials i unitats d’actuació. Va més enllà.

Es reduirà la màxima edificabilitat permesa?

És un qüestió que s’haurà de posar sobre la taula. Andorra la Vella ha de créixer. És un missatge que vull deixar clar. Però ha de créixer d’una manera endreçada i organitzada. Parlem molt de la volumetria, però també hauríem de parlar dels usos, de quin tipus de construcció fomentem en cada zona de la parròquia. És una aproximació a l’urbanisme que no s’ha tingut mai gaire present.

Us plantegeu aplicar un sistema de quotes semblant al de la Massana?

No dic ni que sí ni que no. Hauríem de veure si el model és adequat per a Andorra la Vella. Quan disposem de tots els estudis previs a la revisió del pla d’urbanisme, veurem si és la millor fórmula o no.

Com facilitarà l’accés a l’habitatge el pla d’urbanisme?

Hi pot ajudar justament l’ordenació dels usos. Podríem arribar a fixar en el POUP que l’ús d’un edifici ha de ser de lloguer. Hem d’estudiar quines eines ens dona el pla d’urbanisme per millorar l’accés a l’habitatge. Tampoc podem oblidar que els ciutadans també han de disposar de zones de passeig i d’esbarjo, on es pugui crear comunitat. I que Andorra és la capital d’un país amb una economia molt potent. Haurem de saber encaixar molt bé totes aquestes peces.

Quan es posarà en marxa la línia d’autobús conjunta entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany?

Si tot va bé, és un projecte que podria estar en marxa entre finals de març i principis d’abril. Crec que hem de col·laborar encara més. Hi ha molt bona predisposició entre els dos comuns per continuar treballant plegats en altres projectes.

Preveieu fer canvis en les línies comunals d’autobús?

Hem observat que l’ocupació dels autobusos comunals ha baixat en els últims dos anys. Hauríem de veure si la xarxa nacional ha absorbit aquests usuaris. Properament reajustarem les freqüències per respondre a la demanda dels usuaris.

El finançament dels comuns s’ha de revisar?

El comú és un monstre que menja molt (riu). Només en nòmines i serveis corrents gastem 43 milions d’euros. Hem de fer un exercici de rigor per contenir, optimitzar i, si pot ser, reduir les despeses fixes. Els ingressos comunals venen, sobretot, de dues fonts: l’impost sobre la construcció i les transferències de Govern. Els ingressos de la construcció baixaran. Les transferències, jo crec que les hem de mantenir tal com estan. El més important, en aquest sentit, és el diàleg amb Govern. I, si hi ha una altra proposta sobre la taula, ens asseiem per parlar-ne amb tots els cònsols.