“El sistema penal actual és, per definició, revictimitzador”

Correas va estar onze anys com a magistrat al jutjat de violència sobre les dones de Girona i ha assessorat els mossos d’esquadra en la redacció de protocol d’actuació contra les violències sexuals. També és professor de dret penal i portaveu de la comissió tècnica de lluita contra les violències masclistes de les comarques gironines.

Es regeix igual la violència contra les dones a Andorra i Espanya?

Sí, la norma deriva del conveni d’Istanbul de violència contra la dona, per tant, són dues normatives estructuralment idèntiques, tot i que la pena variï segons l’estat. Potser l’espanyola inclou una norma de consentiment que l’andorrana no inclou tan clarament.

Què diu el conveni?

Obliga que les agressions sexuals es construeixin sobre l’absència del consentiment, a diferència d’abans que es feia sobre la violència o la intimidació.

Dijous va fer una conferència anomenada “Reptes del sistema penal davant la violència sexual”. Quins són aquests reptes?

N’hi ha molts. Primer, que el sistema penal ha de ser capaç d’identificar la magnitud del problema, perquè hi ha una xifra oculta de violència sexual molt important. Entenent el sistema penal com el conjunt de persones que participen d’alguna manera en un procediment per violència sexual, com poden ser professionals de la medicina, de la policia, treballadors socials, jutges, fiscals, advocats i, fins i tot, podríem dir periodistes.

Periodistes?

La premsa també en forma part, encara que no ho vulgui, perquè és la veu del sistema penal a la ciutadania. Els mitjans de comunicació hi tenen molta responsabilitat i poder perquè poden fer pedagogia.

De quin altre repte va parlar?

De ser conscients que els mites i estereotips travessen la societat, i que l’actuació professional no hi estigui condicionada. Hi ha prou coneixement per saber què és veritat i què no.

Com quins?

El de les denúncies falses, per exemple. Sotmetre’s a un procediment de violència sexual és un calvari. És anar a la policia i explicar moltes misèries, anar al jutjat i tornar-les a explicar i un altre cop el dia del judici. No és agradable per ningú. Algú creu que algú farà aquest recorregut falsament?

Quines millores es podrien prendre per evitar la revictimització?

El sistema penal és, per definició, revictimitzador. Tot el procediment està tensionat per la presumpció d’innocència. Tanmateix, es poden articular mecanismes com la reducció al màxim les vegades que les víctimes declarin, que habitualment són tres: a comissaria, en la fase d’investigació i en el judici. Altres mesures poden ser evitar l’exposició mediàtica o mirar de fer investigacions més exhaustives per fer que el pes de la declaració de la víctima tingui el menor possible.

Com?

Si el sistema es limita a confrontar la versió de la víctima amb la del presumpte agressor, el judici es converteix en una lluita de narratives. Moltes vegades, la víctima no se’n recorda o ha bloquejat el record traumàtic, i el que no pot ser és que dictem una sentència absolutòria i diguem a la víctima que ho fem perquè ella ho ha fet malament en el judici. Això és donar-li el darrer regal de victimització. La víctima ha de tenir dret de fer-ho malament en el judici.

Algun repte més?

Sí, el del consentiment. És una norma nova. El model de consentiment és indiscutible respecte al model de violència i intimidació. Si li toques el cul a una persona que està adormida, no cal fer ni violència ni intimidació. La incorporació d’aquest model al conveni d’Istanbul és una fita del feminisme jurídic, no només del feminisme, tot i que el consentiment en sectors del feminisme està discutit. Hi ha zones grises, com poden ser els silencis o els gestos. S’ha de ser acurat, perquè el consentiment no valora en cap cas que la dona proposa, sinó que accepta.

Hi ha falta de confiança en el sistema per part de les víctimes?

És una qüestió que hem de resoldre. A Andorra, les denúncies entre 2013 i 2023 s’han incrementat un 128%. És clar, jo vull pensar que això no és perquè hi ha més delictes, sinó perquè es denuncia més.

La justícia avança més lentament que la societat?

Totes les lleis són uns instruments que han d’estar legitimats democràticament. Als jutges no els vota ningú, per tant, crec que hem de legitimar-nos cada dia i hem d’actuar prenent decisions que la gent entengui que, a poder ser, comparteixi. El legislador sí que té un mandat de legitimitat del poble. Les lleis han de connectar amb la gent, si no, només les imposem.