“Faig un balanç del mandat més que positiu”

Josep Majoral encara la recta final del mandat amb la convicció d’haver impulsat diversos projectes de millora de la parròquia fent una gestió responsable de les finances comunals.

Quin balanç fa del mandat que està a punt d’acabar?

El balanç que faig d’aquest mandat és més que positiu. Tot i que hi ha hagut una interrupció de la normalitat d’un any i mig per la covid i que l’incendi al Centre Cultural i de Congressos Lauredià ha aturat moltes activitats culturals des del novembre de l’any passat, hem pogut tirar endavant molts projectes. Si parlem de finances, ens hem de quedar amb dues dades rellevants: que teníem un deute de 14 milions d’euros quan vam arribar i que l’haurem reduït a la meitat quan acabi el mandat d’aquí a dos mesos. I hem continuat fent inversions.

Com ara quines?

Hem fet infraestructures importants: el desdoblament de la carretera de Nagol a l’altura de la capella de Sant Bartomeu, la construcció del dipòsit d’aigua a Certés, que dona capacitat de creixement al quart de Nagol, i de la plaça Rocacorba, que ha permès reduir el risc d’inundabilitat a l’avinguda Rocafort i crear un espai públic a la part alta del poble, i la remodelació del pujador dels Fontanals del Pui, per citar-ne uns exemples. Al llarg d’aquest mandat hem fet 59 obres de mitjà i gran format, sempre atenent les necessitats dels ciutadans.

Quin és l’estat de les obres del Centre Cultural?

L’endemà de l’incendi va quedar tot tancat, des de l’aparcament fins a la coberta. Al cap de tres dies vam reobrir l’aparcament i, quinze dies després, el despatx de circulació. Les plantes -1 i -2 van tornar a acollir al setembre les activitats culturals extraescolars habituals, en què participen unes 300 persones. Ara estem treballant en la rehabilitació de les plantes baixa, primera i segona. El que volem fer als auditoris no només és restablir el que hi havia, sinó també fer-hi millores.

Me’n pot posar alguns exemples?

A l’auditori gran instal·larem un sistema de so i d’il·luminació d’última generació. Serà un equipament de gran qualitat amb la capacitat d’acollir activitats de gran format.

També s’hauran de fer obres a la façana del Centre Cultural.

Serà una façana renovada i, per tant, marcarà l’abans i el després en la història del Centre Cultural. Ja hem rebut alguna proposta de reforma dels arquitectes, però el projecte final es decidirà d’aquí a uns quinze dies en el marc d’una junta de govern en què també participarà la minoria. El projecte de reforma dels auditoris hauria d’estar acabat també al final d’aquest mes per poder-lo adjudicar aviat. L’objectiu marcat per la constructora, l’equip tècnic i el comú és que els treballs acabin a mitjan any vinent.

Quin cost tindran les obres?

Fins avui els treballs han generat uns dos milions de despesa. Estimo que el cost final del projecte serà d’entre cinc i sis milions d’euros.

D’aquesta xifra, quina part correspon estrictament a la reconstrucció del Centre Cultural i quina a les millores que hi farà el comú?

L’asseguradora assumirà tot el que va fer-se malbé arran de l’incendi i que s’ha de reposar. Tot el que surti d’aquí, tot el que abans no hi era i ara hi serà, ho haurà de pagar el comú. Dels dos milions de despesa ja generada, el comú haurà d’assumir entre 600.000 i 700.000 euros. Calculo que quan hagin acabat les obres es mantindrà aquesta proporció. El que és clar és que serà una despesa important per al comú.

Com van les converses amb l’asseguradora?

Si comparem com han procedit els treballs de recuperació del Centre Cultural amb els del centre esportiu dels Serradells, queda clar que s’ha fet d’una altra manera. Per què? Perquè les asseguradores s’hi han prestat. Als Serradells van redactar un projecte, va sortir un preu i l’asseguradora el va assumir, i aquí hem treballat al dia. La rehabilitació va començar l’endemà de l’incendi. El Centre Cultural és el centre neuràlgic de la parròquia i, per tant, era d’extrema urgència posar-s’hi a fer feina. Cal agrair a les asseguradores que acceptessin treballar-hi sobre la marxa. Cada setmana fem una reunió in situ amb els tècnics de les asseguradores, fet que ha permès que les obres no s’aturin.

Sant Julià de Lòria està carregant amb tota la responsabilitat d’oferir espais als constructors per abocar terres?

No. El comú de Sant Julià ha fet els deures. Perquè davant d’un problema nacional, el que no podem fer les corporacions comunals és posar-nos una bena als ulls i fer veure que no passa res. Qui té el control de l’abocador és el comú. Estem a punt d’aprovar una ordinació en què queda molt clar el funcionament de les instal·lacions. El que no permetrem de cap manera és el que passava fins fa poc a Beixalís: que hi pugin 130 camions diaris. No ho farem per seguretat, per no molestar els veïns i perquè hi ha un projecte turístic a la vora, Naturland. La nostra proposta és limitar els camions que hi vagin a descarregar a un màxim de 20 cada dia. A més, només es podrà circular fora de l’horari escolar i la circulació serà de sentit únic: es pujarà per Juberri i es baixarà per Aixirivall.

Està d’acord amb les crítiques de la minoria contra el projecte de remodelació del parc del Prat Gran, que assenyala que s’ha perdut una oportunitat per crear places d’aparcament sota la plaça?

És cert que caldrà crear més places d’aparcament al centre. Entenc que defensin el seu projecte, però abans de criticar-nos el que haurien de fer és portar al comú els nou o deu milions d’euros que costaria la seva proposta. Ara la prioritat era renovar el parc per substituir-ne els elements en mal estat, ja que posaven en perill els usuaris. No era viable esperar a recaptar aquests diners.