“A hores d'ara tots els saxofonistes del món ja coneixen el Sax Fest”

Andorra la Vella tornarà a convertir-se, entre el 9 i el 16 d’abril, en la capital mundial del saxo. El festival Sax Fest, una trobada de primer nivell de saxofonistes d’arreu del món, arriba enguany a la novena edició amb diversos concerts, audicions, classes magistrals i també música al carrer amb el Walking Street Music. En parlem amb el director, Efrem Roca.

El Sax Fest s’ha convertit en un esdeveniment internacional de referència. Quin creu que és l’element diferenciador respecte d’altres festivals?

Hi deu haver entre 10 o 15 concursos d’aquest nivell a tot el món però nosaltres som l’únic festival que celebra el concurs anualment. Aquest ja és un distintiu d’exclusivitat. A més, a part del concurs, programem altres activitats com concerts, diverses masterclass, una fira de mostra de marques amb diversos patrocinadors... Al Sax Fest no el podem qualificar ni concurs ni cicle de concerts perquè ofereix molt més. Penso que és un festival fet amb molta professionalitat, molt bon gust i amb molta estima. I ha tingut una transcendència molt gran. A hores d’ara tots els saxofonistes del món el coneixen.

Quines novetats ens presenten enguany?

Hi ha una nova beca que ha estat impulsada per part del comú d’Andorra la Vella. És important. Fa referència a la categoria més alta que hi ha dins el concurs. En aquest sentit, hi poden optar els alumnes andorrans de la categoria C, que tenen entre 13 i 15 anys. Així, aquell alumne de l’Institut de Música que aconsegueixi un millor posicionament a la competició guanyarà aquesta beca, amb què li subvencionaran el cent per cent del proper curs a l’Institut de Música.

Ja hi ha 100 persones acreditades al concurs. Es respira un bon nivell?

En aquests moments ja comptem amb 100 participants inscrits entre el concurs professional i el concurs de joves. I el nivell, de fet, és molt alt. Hem de pensar que els músics que es desplacen fins aquí, d’entrada, ja han de tenir un bon nivell per tocar les obres que es proposen al repertori. A més, també es fan càrrec de totes les despeses del viatge. Un músic es pot arribar a gastar entre 400 i 500 euros comptant també la inscripció al concurs. Llavors, no fan tot aquest esforç per venir aquí a passar l’estona.

Enguany s’han programat cinc concerts al Centre de Congressos. Amb quin criteri s’ha fet la tria?

Mirem una mica el panorama musical, les disponibilitats que tenen els músics i les propostes que ens arriben. De fet, en tenim moltes de propostes, però no les podem acceptar totes. Començarem dissabte amb la Chiara Cannavale, que és la guanyadora del Youth Sax Competition del 2019, i seguirem el dia 11 amb un concert de jazz íntim del pianista andorrà Kic Barroc, que tocarà al costat del saxofonista francès Baptiste Herbin. Procurem que els músics d’àmbit nacional també hi tinguin cabuda.

Dimarts 12 serà el torn d’Elisa Urrestarazu i Cornelia Lenzin.

Sí. Urrestarazu és una saxofonista malaguenya i Lenzin una pianista suïssa. Serà un concert, més aviat, de repertori clàssic. El dia 13, en canvi, serà el torn d’un concert de música contemporània en què el saxofonista parisenc Vincent David estarà acompanyat per un piano, un contrabaix i una bateria. És una proposta moderna per a qui vulgui descobrir coses noves. Finalment, el dia 14 serà el concert estrella, en què comptarem amb la participació de l’ONCA i grans solistes de renom internacional.

Què li espera al públic que assistirà al festival?

El públic trobarà varietat. La tònica dominant és el saxo però cada nit serà diferent. Sobretot animo molt la població que participi als concerts, però també pot venir d’oient al concurs. De fet, són portes obertes. Val la pena aprofitar-ho. Tots els concerts són a preus populars.

Van comentar durant la presentació del festival que el conflicte d’Ucraïna ha afectat lleugerament aquesta edició.

Hi ha alguns participants que no podran venir. Com els russos, que encara no sabran si podran viatjar perquè han tancat l’espai aeri. A més, els bitllets allà s’han encarit molt. Tot i això, té poca incidència perquè cada any hi ha entre un 7% i un 10% de gent que, per raons diverses, no pot acabar assistint al festival.