“He cregut en el projecte de Demòcrates i aquí continuaré”

Demà cedirà el testimoni a Rosa Gili. Un canvi de color polític al comú transcendent. L’entrevista la fem dilluns, el mateix dia que el Diari avança que Toni Martí deixa la militància a DA.

Creu que van cometre algun error a plantejar les eleccions?

S’ha de respectar la ciutadania que ho ha volgut així i ara el comú iniciarà una nova etapa. He estat dos cops candidata, la primera vaig guanyar còmodament, la segona per majoria absoluta. A Escaldes sempre s’ha treballat en pro de la parròquia, de fer-la capdavantera, moderna, i desitjo molta sort al nou equip comunal, que treballin bé, ara fa pocs dies ens vam veure amb la Rosa Gili i el Quim Dolsa.

Han fet el traspàs?

Sí, sí, hem fet el relleu. Vam estar-hi sis hores. Els vaig dir, el nostre primer mandat va ser difícil, per a nosaltres i tothom, hi havia la crisi, veníem d’una inversió molt bona a la parròquia i això va fer que també hi hagués un endeutament bastant important. Vam ser capaços els primers quatre anys d’invertir només allà on calia i fer com les formiguetes, de treballar per reduir l’endeutament i ho hem aconseguit, de 34 el deixem en 14 milions, queda una tresoreria potent.

Haurien d’haver pensat millor la qüestió del pacte?

Jo tornaria a fer el mateix. Però jo no em tornava a presentar, això seria millor demanar-ho als candidats. S’ha votat més en clau nacional que no pas parroquial?Al final vam perdre per 10 vots. Potser entre ells sí que hi havia pactes, aquí em queda l’interrogant, perquè no s’entén que els liberals traguessin 168 vots, aquí alguna cosa ha passat.

Són sospites, ha sentit alguna cosa...?

No cal sentir-ho, soc jo mateixa. A l’elector d’Escaldes també al seu moment se li feia difícil veure un pacte d’on veníem, de les nacionals on pacten i després trenquen aquests acords. Jo tinc uns principis, uns valors, soc de Demòcrates i la meva situació és que he guanyat les dues eleccions. Però també he de dir que respecto moltíssim l’acord de Govern i li donaré suport fins al final. I si els candidats [a Escaldes] haguessin volgut pactar, jo ho hauria respectat.

Ara es planteja algun horitzó polític?

Ara de moment descansar. Estic molt satisfeta d’haver pogut ser cònsol, marxem tranquils pels resultats, amb molta satisfacció. S’ha fet molta cosa a la parròquia, no parlem només de finances, s’ha treballat molt en la cultura, en l’àmbit social, en els serveis per als ciutadans, s’ha invertit en zones de fora del nucli urbà. Veia els debats, que retreien que només s’ha treballat...

Se’ls retreia haver-se centrat en Vivand.

No és veritat. En vuit anys s’han fet separatives, voravies, s’ha canviat la il·luminació de tota la perifèria de la parròquia, s’ha treballat en camins de muntanya. El primer mandat va ser difícil, però aquella crisi també ens va servir per pensar una mica més, a continuar fent coses sense haver de gastar més diners. I també em quedo amb el suport, la felicitació de la gent, i ja no només de la parròquia, sinó de la ciutadania d’Andorra.

Què ha estat el més positiu, la fita dels vuit anys, i quin l’error més greu?

Tampoc no va ser un error, però el més difícil va ser quan ens vam quedar sense aigua. Al final va ser una cosa de la natura, era imprevisible. Després, sempre he donat hores a tothom i la gent que ha demanat alguna cosa i no s’ha pogut fer per qüestió de lleis o normatives es deu haver molestat però sempre he donat la cara. I respecte a la cosa positiva, penso que Vivand ha estat un gran projecte. Darrerament tots els caps de setmana es veu gent a Andorra. Hem estat capaços entre Andorra Turisme, els comuns, d’aconseguir tenir tota aquesta gent. Ara s’ha de continuar treballant amb Vivand, perquè al final és el motor de la parròquia, com Caldea, que ho segueix sent, d’Escaldes i el país.

Vostè està convençuda de continuar a Demòcrates?

He cregut en el projecte de Demòcrates, i gràcies a totes aquestes persones soc on soc. Hi he cregut i aquí continuaré. Respecte al futur polític? No ho sé, perquè també t’han de venir a buscar. Jo ja he acabat però...

Que et vinguin a buscar però també s’ha d’estar disposada...

La política m’agrada molt, però ara necessito fer aquesta parada, han estat vuit anys intensos.

No es planteja un moviment com el de Toni Martí.

No, crec en aquest projecte, potser hi ha coses que t’agraden més o menys però passa a tot arreu. No pot ser tot de color de rosa.