“Nosaltres toquem la campana per dir 'hi ha un problema'”

Fa tot just deu dies se celebrava l’acte d’obertura de l’any judicial. Una cerimònia marcada per la nova aturada del primer judici del cas BPA i en què Enric Casadevall va evidenciar la preocupació pel bloqueig provocat pels diversos recursos, demandes i recusacions interposats per l’advocat Josep Anton Silvestre i les mancances a la justícia que aquestes accions han posat de manifest.

Una de les qüestions que va plantejar va ser la necessitat de tipificar els delictes d’obstrucció i desacatament...

Jo no vaig dir que s’hagués de, vaig dir que han sorgit uns problemes que nosaltres hem traslladat al Govern i traslladarem al Consell, i ells sabran què han de modificar. Però a Andorra tenim 15 batlles, 6 magistrats de Tribunal de Corts i 9 de Tribunal Superior i no tenim més que això, per tant, hem de preveure sistemes de substitució que no estan previstos a la llei, i que prevegin el que els sembli. La nostra obligació és explicar amb quins problemes ens trobem i el legislador que modifiqui el que cregui que ha de modificar.

Però s’ha evidenciat que calen aquests mesures?

A Espanya està regulat això, la quantitat de recursos que es poden fer, de quina manera, qui els pot signar. Aquí és veritat que aquest tema no està prou regulat pel que sigui, o no es va voler regular perquè no hi havia hagut mai cap problema. I ara el problema hi és, doncs bé, que ho analitzin i mirin si s’ha de fer alguna normativa per trobar una solució.

Però ha de ser una solució relativament ràpida.

S’ha de modificar la llei. Per a aquest cas tampoc es podrà modificar res, però de cara al futur, a més, crec que a final de legislatura tampoc no hi haurà ningú que vulgui revisar-ho. Nosaltres toquem la campana volent dir, ‘hi ha un problema i no sabem com arreglar-ho’, per tant, algú ens ha d’ajudar. Ja sigui modificant la llei, posant més magistrats o batlles substituts o magistrats emèrits, el que sigui, però hem de tenir una solució, si no no podrem fer els judicis.

Però això pot ser problemàtic ja, si hi ha recusació.

Jo crec que aquesta vegada ho solucionarem. Però clar, si això continua amb aquest ritme i tots els advocats utilitzen aquestes estratègies, que avui com que no està regulat tots ho poden utilitzar, doncs no sé el que passaria. Jo confio que aquesta vegada trobarem la solució.

Però vostès han fet alguna proposta concreta? Que magistrats del Superior puguin actuar a Corts, per exemple?

Avui no és possible. Amb la legislació anterior al 2015, els batlles podien formar sala al Tribunal de Corts. Amb la llei del 2015 es va treure. I ara el que hi ha són batlles substituts, però que s’ha de fer una llista anual i crec que ara només en tenim un i de magistrats emèrits també només en tenim un que farà 70 anys el mes de març i haurà de plegar. Es van crear unes figures però no és fàcil trobar gent. Seria més fàcil si els magistrats poguessin baixar o batlles pujar, però això ho ha de regular una llei.

El que està succeint afecta la imatge de la justícia?

La imatge de la justícia ve donada pel fet que no tenim totes les eines que tenen altres països per treballar. El Tribunal de Corts estava actuant, s’ha parat dues vegades per problemes tàctics o tècnics i es continuarà quan es pugui, no depèn de nosaltres. Les normes no les fa la justícia, les fa un parlament a proposta de Govern o de parlamentaris, i coses que semblaven que funcionaven i no podien passar han passat. Per tant, algú haurà d’analitzar si això s’ha de canviar.

En el parlament de l’acte d’obertura de l’any judicial va anunciar que s’inicia la segona ronda d’inspeccions a l’administració de justícia.

La segona inspecció de la primera Batllia s’ha fet aquests dies, ara estem esperant l’informe. Ens faran l’informe d’aquesta segona revisió comparat amb la primera i és a partir d’aquí que podem decidir el que fem, si hem de millorar algunes coses, aplicar alguna mesura. Tocaven temes de logística que ja no tenen sentit perquè canviem d’edifici i ara van més a la feina concreta, quins retards hi ha, quants afers s’han resolt...

Qüestions com aquesta, la celeritat en la resolució de casos, han estat motiu d’algun avís rellevant?

No, la veritat és que el que ens van dir a les primeres revisions és que no han trobat res com a molt estrany, han vist el mateix que veien quan anaven a Espanya o França. No és que ens tranquil·litzi, no és mal de molts consol de rucs, però no van trobar res exagerat. I del que ens van dir, algunes coses les hem posat en marxa i ara hem de veure si un any després cada Batllia, respecta els consells o recomanacions que se li donaven, en quina situació està.

Però, i tornant al cas BPA, els nombrosos dossiers que s’han derivat no han tingut una afectació en el ritme de treball?

Per a nosaltres és un cas més, és veritat que és un cas més rellevant, però això va a una Batllia especialitzada, el país té altres problemes. No ens dediquem només al tema BPA.

No, no, és clar, però recordo que els advocats alertaven de l’alentiment de casos administratius per la incidència de les causes contra l’AREB.

Estàvem dintre de la normalitat. És veritat que al començament estaven quasi tots centrats a la Batllia especialitzada i ara han sortit alguns temes que també van a les batllies administratives. Però no és tant pel volum, potser per la complexitat, però hi ha qui es cuida especialment d’això, tenim batllies d’instrucció que fan temes de cada dia.

És necessària alguna Batllia especialitzada més?

Temporalment ja vam dedicar una tercera Batllia de reforç a especialitzada i segurament ho tornarem a fer ara, quan entrin dos nous batlles. De fet, les de reforç són per a això, per anar a aquells llocs que necessiten ajuda puntual.

També treballen en una nova classificació de llocs de treball. Tindrà una repercussió salarial?

Hi estem treballant. El que volem és revisar les descripcions de llocs de treball per deixar clar, si és que ja no ho era, quina és la funció de cada persona, i això potser ens portarà a haver de canviar la graella, fer-la una mica més extensa. Ara és molt curta i la idea és que hi hagi més nivells d’administratiu, d’oficial perquè la gent pugui créixer dintre de cada nivell i no haver d’esperar a fer el salt. Fer-lo d’administratiu a oficial és més fàcil, però d’oficial a secretari judicial és més difícil perquè ha de tenir la carrera de dret. Però en canvi, hi pot haver diversos graus d’oficial, ja sigui per formació, per experiència, que permetin a la gent veure que té una projecció de carrera. Però això no ho podem fer fins que no s’hagi aprovat la llei de la Funció Pública general perquè la nostra llei depèn una mica d’aquesta primera.

Com valora el clima laboral actual?

No he notat que hagi empitjorat. A l’administració de justícia treballen 130 persones, per la qual cosa és normal que hi hagi tensions i potser el cas BPA també en algun lloc ha ajudat que hi hagi més tensió, però crec que és com a d’altres administracions, on hi ha molta gent és normal que hi hagi conflictes.

Es compleix un any del seu segon mandat. Quin balanç fa?

El primer any sempre és més complicat perquè els membres que arriben han de copsar com funciona tot, conèixer el personal, els temes que hi havia sobre la taula, el que s’havia iniciat abans, les novetats a introduir. Potser pot donar la sensació que s’ha fet poc. Però ara tenim sobre la taula molts assumptes que crec que es resoldran segurament el primer semestre de l’any que ve i després hi ha la rutina normal.