Gerard Cadena

“Hi ha por per falta d'informació en l'acord amb la UE”

El nou president de la CEA constata que existeixen diverses preocupacions, com ara la lliure circulació de persones

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Gerard Cadena ha agafat les regnes de la CEA en substitució de Xavier Altimir després de 12 anys com a president de la patronal. Afronta el càrrec amb molta il·lusió i ja ha començat la roda de contactes amb empresaris per copsar les inquietuds de cadascun dels sectors. Actualment el repte més important és l’acord d’associació amb la Unió Europea. Els empresaris es queixen que tenen poca informació.

Com es pot arreglar la manca d’informació sobre l’acord amb la UE?

A les diferents trobades que hem mantingut amb els empresaris hem constatat que tenen molta por de com es farà l’acord perquè no hi ha la informació adequada en determinats aspectes.

Quines són les preocupacions?

Per exemple hi ha una problemàtica en la lliure circulació de persones. Hem de trobar els mecanismes per assumir aquesta llibertat, una de les més importants d’Europa. Des del nostre punt de vista pot passar per un sistema de quotes com té actualment Liechtenstein. Hem de ser conscients que som 75.000 persones i a la resta d’Europa són 500 milions. Igual que la llibertat de serveis o de capitals. Totes són molt importants però hem d’anar molt amb compte que no puguin trasbalsar l’actual economia del país.

S’aprovaran les lleis laborals el que queda de legislatura?

Crec que sí. La Llei de relacions laborals o la llei de pressupost per a nosaltres són imprescindibles. Sembla que el codi de relacions laborals està pràcticament en el 90% negociat, per tant estarà a punt. Sobre les altres, crec que la intenció és tenir-les llestes aquest any per a aplicar-les a partir del 2019.

Funciona l’obertura econòmica?

De moment no ha donat tots els resultats que sembla que podien donar. És una de les coses que hem d’intentar posar en clar i veure quines són les dificultats que es tenen en aquest aspecte. Tenim la voluntat de parlar amb els col·lectius anglosaxons, francòfons i iberoamericans establerts a Andorra per treure unes conclusions i veure com està arribant la inversió estrangera.

Estan preocupats per les dar­reres xifres del comerç?

Un dels sectors que em diuen que hi ha més problemes és el comerç. En un cert moment representava el 18% del PIB i ara està entorn del 15%. També hi ha hagut pèrdua de treballadors, per tant és una cosa que s’ha de revisar. És possible que el paradigma que hi havia fins ara del turisme de compres estigui canviant amb els hàbits de la gent. Hem de trobar una solució.

Per què serà important el Fòrum econòmic paral·lel a la cimera iberoamericana 2020?

És molt important donar-nos a conèixer al món, però amb xifres reals. Saber que som i com som. Hi ha gent que encara creu que Andorra és un paradís fiscal. És una manera d’explicar-nos. La cimera és una oportunitat per donar a conèixer el país, ja que tot llatinoamericà estarà focalitzat en Andorra i no tan sols a nivell polític, sinó també a nivell empresarial. Al fòrum vindran empresaris de tota aquesta àrea del món que podran conèixer el que fem. Una de les coses que ens servirà serà la marca Andorra.

Com està la situació de la marca Andorra?

És una eina molt important de cara a voler explicar quines virtuts i quins defectes tenim i posicionar-nos en una sèrie de llistats com seguretat o negocis, quelcom molt important per a una persona que vulgui invertir.

Al desembre hi ha plenari de la Ueapme.

Farem la nostra presentació com a membre associat. Ara hi ha una sèrie de comissions que estan en marxa i veurem quines d’aquestes poden ser interessants per a Andorra. Sabem que estem en els estàndards europeus amb un 80% que són microempreses. Des de la Ueapme exerceixen com a lobby a dins d’Europa per a totes les lleis que s’estan creant ara, com la regulació del blockchain. Treballen amb el Consell d’Europa per donar la seva opinió sobre com s’ha de regular.

Què en pensa d’un aeroport a Andorra?

Estem d’acord que és una bona opció per desenclavar el país. Primer, però, s’ha de veure si tècnicament i econòmicament és viable. Això no exclou l’aeroport de la Seu d’Urgell. Andorra és un país que està entre muntanyes i tampoc podem tenir un trànsit mot important d’avions. Això ens condicionarà i potser hi haurà un trànsit molt lleuger per les condicions que tenim aquí. L’aeroport de la Seu ens serveix, però ens serviria molt més si poguéssim tenir una línia directa des de l’aeroport fins a Andorra, a través d’un tren o una carretera directa transfronterera.

Què li sembla la proposta de revisar la tipificació de delicte fiscal?

Som favorables que es revisi la llei. Penso que és un canvi que s’ha de fer i que per les reaccions que he vist ningú es nega a fer-la. És passar de la visió dels països que tenen en compte només la part del frau fiscal a d’altres, amb un model centreeuropeu, on l’inspector fiscal investiga quines han estat les condicions. Potser és possible que amb petites modificacions de procediment es pugui arribar a aquestes condicions sense revisar la llei.

tracking