“Amb problemes judicials els inversors no confiarien en mi”

Què va motivar la creació d’Andorra Airlines?Posar en marxa una aerolínia era una idea a la qual ja feia temps que li donàvem voltes, i no pensant expressament en l’aeroport d’Andorra-la Seu. Hi ha una sèrie d’aeroports dins el territori espanyol que estan infrautilitzats, per falta d’interès d’algú per operar-hi. Vam veure que hi havia aquest en concret, vam conèixer-lo amb més profunditat, i vam començar a treballar en el que avui dia és Andorra Airlines. Estem parlant d’un aeroport que és molt diferent a la resta: de muntanya, a una determinada alçada, amb unes característiques geogràfiques molt concretes, i sobretot unes característiques tècniques que també limiten molt el fet que qualsevol companyia pugui operar-hi.

No deixa de ser un projecte arriscat. Funcionarà?Estem convençuts que funcionarà, tot i ser conscients d’unes dificultats que òbviament s’han tingut en compte. També entenem que no és la millor època per començar a volar en un aeroport que, en un principi, es nodrirà bàsicament de turisme.

Tot just després de la temporada d’hivern... Exacte, tot indicava que calia començar potser abans de la temporada alta. Això és el que inicialment enteníem que calia fer. Però després també vam veure que hi ha una necessitat de la gent de l’Alt Urgell i Andorra de poder-se desplaçar, i el fet que comencem a l’abril també respon a un canvi d’estratègia. La idea inicial era fer vols dins d’Espanya, però hem contactat amb altres companyies, i hem vist que hi ha un nínxol de mercat que era el de poder fer de nexe d’unió entre determinats aeroports internacionals i Andorra.

Han detectat realment aquesta necessitat per part d’altres companyies?Hem treballat amb dades, hem fet el corresponent estudi, i hi ha hagut reunions amb diverses aerolínies: hem parlat amb ells per establir aquests possibles enllaços. Avui en dia encara no hi ha cap acord signat, però estan en una fase molt avançada. Tenim ja la conformitat d’algunes companyies a l’espera que es redactin els corresponents convenis. I també estem treballant en la qüestió dels horaris, perquè els nostres desplaçaments tinguin correlació amb altres vols internacionals.

Els preocupa que l’aeroport no tingui un gran historial d’activitat comercial?És un tema que ens ha preocupat fins ara, però que ens deixarà de preocupar en el moment que hi hagi el primer vol, perquè aleshores crec que tothom veurà que el projecte és real. També som conscients que aquest és el quart o cinquè intent de fer alguna cosa a l’aeroport. Quan vam decidir que la base operativa fos la Seu vam valorar tot això. I tenint en compte tot el que havia passat abans.

La infraestructura està pendent de poder acollir vols de fora de l’espai Schengen, i d’una autorització per a l’ús del GPS. Ho veu possible amb l’actual situació política?Hem estat parlant amb la Generalitat i el govern espanyol. Entenc que hi ha una situació política confusa, i la manca de govern no ajuda. Però les converses que hem mantingut han estat d’una normalitat absoluta, amb totes dues bandes. I les dues tenen interès que l’aeroport arrenqui, i per tant amb la qüestió del GPS potser hi ha certes dificultats inicials, però en el moment que hi hagi una companyia que vol operar, és igual quina sigui, això servirà per descongestionar la situació.

El Govern va decidir no assistir a la presentació d’Andorra Airlines per la seva presumpta vinculació al ‘cas Mercuri’. Li va saber greu?Em va saber greu per una senzilla raó. Estàvem presentant un projecte que no és el de Jordi Soriano. Jo ocupo un càrrec perquè s’ha decidit així en l’àmbit empresarial. Però el que es presentava era un projecte d’un grup de persones, i això és el que crec que s’hauria d’haver valorat. A més, si jo tingués problemes judicials, els inversors no haurien confiat en mi. D’altra banda, potser hauria estat millor que jo no hagués assistit a l’acte i que en canvi hi haguessin anat els ministres. Així s’hauria vist que darrere d’Andorra Airlines hi ha més persones.

En tot cas, quin va ser el seu grau d’implicació en aquesta trama?És cert que vaig ser investigat pel cas Mercuri i que això va fer molt de soroll. Ho reconec, no m’hi he amagat, i tothom ho sap. Però s’hauria hagut d’esbrinar una mica més, perquè de les 34 peces del cas, jo estic implicat en vuit, i aquestes vuit són conseqüència que la peça principal, la que va portar més rebombori, està perdent força. El cas és que encara no m’he assegut a cap judici amb cap acusació concreta, tot i que s’ha parlat de tràfic d’influències, frau a la seguretat social i blanqueig de capital, quan no ha estat així.

Quina és la seva situació actual amb la justícia?Cinc de les vuit peces que comentava estan sobresegudes. I ara per ara la peça principal està aturada. No tinc cap judici pendent, i no hi ha unes acusacions concretes contra mi. Simplement cal esperar que les investigacions avancin, i es veurà com a mesura que van avançant van sortint noves dades que desvirtuen tot l’anterior. En el meu cas concret, vull insistir en el fet que no tinc cap inhabilitació professional, puc desenvolupar la meva tasca, i puc entrar i sortir d’Andorra amb el meu passaport, que no m’han retirat mai... És una situació incòmoda, evidentment, però no ha tingut conseqüències.

Com han estat les seves relacions amb el Govern? N’hem sondejat l’opinió sobre l’aerolínia, perquè per a nosaltres era cabdal valorar si el projecte és interessant o no, i si d’alguna forma pot contribuir a fer que el país se’n vegi beneficiat. Les converses han estat més a títol de sol·licitar informació i de demanar el parer. Tampoc no volem subvencions, de cap part, perquè això sempre et crea cert deute. Sigui com sigui, les converses han estat sempre correctes. I entenem que el Govern es pot haver trobat en una situació difícil, des del punt de vista polític, per la utilització que altres forces poguessin haver fet de la seva presència a la presentació. I això no passaria només a Andor­ra... Forma part del joc polític. Però crec, i ho dic amb tot el respecte, que s’hauria hagut d’analitzar la realitat de la meva persona.