“Hem convençut la gent que som una oferta de qualitat i vàlida”
El centre ha experimentat un creixement progressiu d’alumnes els últims anys. Més del 90% dels estudiants que fan les titulacions que oferim a l’UdA s’hi queden. Que tampoc volem ser exclusius. Però vol dir que estem al límit del nombre d’estudiants. Hem anat convencent que érem una oferta de qualitat, vàlida com a alternativa universitària. En aquest creixement també hi ha hagut alguna titulació addicional, si afegim oferta és evident que anirem creixent.
La crisi també ha tingut incidència? Estudiar al país és més econòmic que marxar a fora. És molt probable. Aquest fenomen no tan sols el trobem a Andorra, també a França. Hi ha hagut un retorn d’estudiants cap a la universitat francesa, on els serveis de residència i les matrícules són més barates que a Espanya. Però el creixement també ens ve d’abans de la crisi i crec que hi ha el coneixement i anar fent creïble quina és la nostra oferta.
Un dels aspectes que han presentat dificultats és el de les homologacions fora d’Andorra. S’ha resolt?Hi ha dos aspectes diferenciats, l’acadèmic i el professional. En l’aspecte acadèmic cada cop és més senzill que se’ns reconegui. Per exemple, quan una persona acaba un bàtxelor aquí que pugui seguir un màster a fora o que quan acabi el màster faci un doctorat. L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior ha fet que això sigui possible. En l’última reunió que es va fer de ministres es va posar com a objectiu el reconeixement automàtic dels nivells de les titulacions.
I el professional?És un altra qüestió, sobretot en titulacions regulades, que n’estem fent tres, dret, ciències de l’educació i infermeria. Infermeria potser és la més senzilla, entre cometes, perquè les professions sanitàries tenen directrius europees de continguts i si se segueixen és molt fàcil que d’altres països la reconeguin. Dret és heterogeni totalment. Depèn de cada lloc. I ciències de l’educació també és un altre món completament diferent. Les regulades són complexes.
Quins casos s’han trobat?En dret, com que ho fem en col·laboració amb la UOC, el públic que hem tingut majoritàriament ha anat a Andorra o a Espanya i no ha tingut gaires problemes perquè tenia doble titulació. I amb França a partir d’una maitrisse crec que es podria exercir. Amb infermeria per la part francesa no hi ha problemes, es reconeix com una titulació estatal francesa. A Espanya s’ha anat homologant. Però és cert que, malgrat que la majoria de casos s’han reconegut, tant en infermeria com en ciències de l’educació, sí que s’han donat casos de persones que amb el mateix currículum i el mateix expedient han tingut resultats diferents a l’hora de passar per serveis d’homologació espanyols.
Depèn del funcionari, vaja. Sí. I?això sí que és una preocupació per a nosaltres. En el cas de l’exercici professional ja no tan sols és tenir el títol del nivell, també que en aquell Estat tinguis els drets per exercir, que n’hi pot haver d’altres com ara la nacionalitat, visats... Però és cert que hi ha hagut certa heterogeneïtat, i sé que el ministeri hi està treballant.
Com valora el grau de sortida professional de les titulacions aquí, a Andorra?Ara estem mirant com fer-ho per saber exactament el grau d’inserció, amb les estimacions que hem fet hi ha un alt grau d’inserció laboral a Andorra o fora d’Andorra. Amb informàtica és terriblement alt, ens falten informàtics. En el món de l’empresa les sortides professionals són molt àmplies. En infermeria crec que la majoria de persones estan exercint la seva professió, ja sigui a Andorra o fora d’Andorra. Ciències de l’educació és on potser hi ha hagut menys capacitat d’incorporar noves persones com a mínim amb contractes permanents.
El secret ha estat plantejar les formacions en funció de les necessitats del país?Sí, però les necessitats no són únicament laborals. Un país amb un sistema educatiu propi ha de tenir formació en magisteri. L’escola andorrana és molt jove, i això vol dir que segurament les jubilacions no es donen amb la regularitat que es donarien en un altre lloc que fes més anys però això passarà i, per tant, hi haurà un moment que hi haurà una entrada i sortida normal de persones i cal formar-les. Pot arribar algun moment que fins i tot formem pocs mestres per a la demanda que hi hagi.
Amb el programa de doctorat es tancava el cicle formatiu. Com valora el funcionament?Estem molt contents, era un repte importantíssim que va costar molts anys, vam començar el 2009. Ens hem quedat sorpresos de l’acollida que ha tingut. Es basa moltíssim en una col·laboració interuniversitària, amb moltes universitats de tot el món, i s’ha vist com un doctorat molt innovador i que garanteix un seguiment de l’estudiant que en molts altres programes de doctorat no existeix.
S’han posat en marxa projectes com la universitat dels infants. L’obertura a la societat del centre és un altre repte?Es vol augmentar la internacionalització i també l’obertura de la universitat. Vam començar amb l’aula magna, per obrir les aules a la gent gran, després es va fer la universitat dels infants, i ara anunciarem el que en direm aula lliure, que consisteix a fer titulacions pròpies amb un conjunt d’assignatures de formacions reglades. Per exemple, introducció a la programació, amb algunes assignatures del bàtxelor d’informàtica que es podran fer amb els estudiants, de manera presencial o virtual. I ho volem fer amb informàtica i empresa, que tenim oferta presencial i virtual, i que poden interessar molta gent.