Els millors de l’any (II)

També ha tingut un fort impacte Sirat, amb què l’espanyol Oliver Laxe va deixar en estat de xoc els espectadors del Festival de Canes. La pel·lícula reflexiona sobre la mort com a impuls de la vida a través d’una cursa contrarellotge d’un pare per trobar la seva filla en raves celebrades al mig del desert marroquí. Premi del Jurat a Canes, nominada al Globus d’Or i present en la preselecció de cinc categories dels Oscar, es tracta d’una fita històrica per a la creació cinematogràfica espanyola.

El 2025 també ha estat l’any en què Guillermo del Toro ha pogut fer realitat una obsessió de la infància amb Frankenstein. Després de molts anys d’espera, el seu somni es va concretar amb una nova adaptació del clàssic del terror de Mary Shelley, protagonitzada per Jacob Elordi i Oscar Isaac. Amb l’evident segell barroc del director mexicà, aquesta era una de les pel·lícules més esperades de l’any, tot i que va marxar sense reconeixements de la Mostra de Venècia.

Una altra sorpresa ha estat Las guerreras K-Pop, que va arribar amb poca promoció a Netflix, on es va estrenar el 20 de juny. En tot just dos mesos es va convertir en la pel·lícula més vista de la història de la plataforma, abans d’arribar breument a les sales de Corea del Sud i dels Estats Units, el temps just per poder aspirar a premis.

Pel que fa a la ficció televisiva, hi ha hagut sèries per a tots els gustos. S’han vist últimes temporades d’El juego del calamar o Stranger Things, i hem assistit a algunes polèmiques sorpreses.

Adolescencia és una d’elles. Aquesta sèrie britànica va noquejar els espectadors ja des de l’emissió del primer capítol, el 13 de març. La història d’un nen acusat de l’assassinat d’una companya d’escola està explicada de manera tan brillant com brutal des de diversos punts de vista, i la interpretació d’Owen Cooper com el jove Jamie Miller és senzillament colpidora.