TELEVISIÓ
Sèries de butxaca
El format asiàtic del microdrama irromp a Occident i redefineix el consum de ficció amb episodis d’un minut. Un model que amenaça les grans plataformes.
Séries
La capacitat d’atenció del públic s’ha reduït fins a nivells que fa uns anys semblaven impensables. En aquest context, el format dels microdrames ha trobat el terreny ideal per destacar: episodis ultracurts, girs constants i suspens concentrat en petites dosis que captiven des del primer instant. Després d’haver arrasat a bona part d’Àsia, aquestes miniminisèries s’obren camí ara als EUA i a Europa, amb la voluntat de transformar per sempre la manera com es consumeix la ficció en estríming. La gran pregunta és si plataformes com Netflix o HBO podrien veure’s amenaçades per aquest nou format.
Es tracta de sèries concebudes per al consum ràpid a través del telèfon mòbil. Cada episodi té una durada que oscil·la entre els 60 i els 90 segons —encara que alguns poden arribar als deu minuts—, i una temporada pot incloure entre 20 i 100 capítols, amb una durada total similar a la d’un llargmetratge. Filmades en format vertical, aquestes produccions utilitzen ganxos narratius potents des dels primers segons, desenvolupen els conflictes a gran velocitat i acaben amb cliffhangers dissenyats per empènyer l’espectador a veure l’episodi següent sense pausa.
Una temporada completa es pot gravar en quinze dies i a molt baix cost
La producció d’aquests continguts és extraordinàriament ràpida i barata: una temporada completa es pot enregistrar en menys de dues setmanes, el que permet generar una allau de títols. Els microdrames beuen de l’essència de les telenovel·les clàssiques, amb trames de passions prohibides, venjances, matrimonis per conveniència o fantasies romàntiques. Tot es concentra per oferir recompenses emocionals constants sense grans despeses de producció.
La Xina és el veritable bressol del fenomen, on es coneix com a wei duan ju o duanju. Impulsats per la massiva penetració dels telèfons intel·ligents i de les plataformes de vídeo curt com Douyin o Kuaishou —especialment durant la pandèmia—, aquests continguts s’han adaptat a la perfecció als hàbits de consum de la generació Z: peces breus i pensades per compartir-se a les xarxes socials.
YouTube lidera el consum global amb un 44% de quota, seguida de TikTok i Instagram, que actuen com a aparadors de clips i tràilers que dirigeixen el públic cap a aplicacions de pagament com DramaBox, ReelShort o CandyJarTV. Als Estats Units, el productor Alan Mruvka prepara el llançament de Verza TV, una plataforma funcionarà amb un model freemium: cinc episodis gratuïts i una subscripció de 4,99 dòlars per veure’n més. El catàleg combinarà microdrames, realities i continguts inspirats en TikTok, seguint la fórmula que ja triomfa arreu d’Àsia.