En caiguda lliure

The Witcher ha tornat a Netflix embolcallada en una tempesta impossible de dissimular. L’ombra de Henry Cavill continua pesant sobre la saga i el debut de Liam Hemsworth com a Geralt de Rivia no ha aconseguit dissipar-la. El relleu, motivat per les ja cèlebres “diferències creatives” entre Cavill i l’equip –una manera elegant de dir que la sèrie es va allunyar massa de les novel·les d’Andrzej Sapkowski–, va marcar un punt de no retorn per a la producció.

Però Netflix ha lluitat per la saga. La plataforma no tan sols ha estrenat la quarta temporada, en antena des del 30 d’octubre passat, sinó que ja en té una cinquena i última a punt, actualment en postproducció, com a intent de tancar amb magnificència una adaptació que, des de feia temps, trontollava entre l’ambició i el desencís. No els ha sortit bé.

El problema és que ni l’estrena més esperada pot amagar una caiguda lliure. Tot i que The Witcher va debutar encapçalant el Top 10 diari, el balanç setmanal ha estat un gerro d’aigua freda: entre el 27 d’octubre i el 2 de novembre, la sèrie amb prou feines va assolir 7,4 milions de visualitzacions, quedant per darrere de Nadie quiere esto, que en va registrar 9,4 milions en la segona setmana.

El contrast amb la temporada anterior és devastador. L’estiu del 2023, la tercera tanda d’episodis va sumar 15,2 milions de visionaments en el mateix període. En altres paraules, The Witcher ha perdut més de la meitat de l’audiència en un any. A això s’hi afegeix la caiguda de les valoracions, que arrossega amb ella la credibilitat de l’univers creatiu.

La marxa de Cavill va suposar més que un canvi de repartiment: va ser el darrer fil que mantenia connectats els fans amb l’essència original de la saga. Hemsworth compleix, però la comparació és inevitable, i la revenja del públic contra l’equip creatiu pesa més que mai.