Guerra televisiva

Donald Trump ha obert aquests darrers dies un nou front en la seva política econòmica anunciant la voluntat d’imposar aranzels del 100% a les produccions audiovisuals estrangeres. El mandatari justifica aquesta decisió amb l’argument que cal “salvar Hollywood”, afirmant que altres països ofereixen incentius fiscals que afavoreixen el trasllat de rodatges i estudis fora dels EUA. Aquesta política, però, no només afectaria la importació de productes físics, sinó també el contingut difós per estríming, fet que planteja molts dubtes tècnics i legals.

El nou aranzel trenca amb la dinàmica de la indústria audiovisual, basada en la cooperació internacional. Actualment, moltes produccions compten amb equips i localitzacions repartides en diversos països. Determinar què és una “producció estrangera” resulta, per tant, extremament complex. A més, el govern nord-americà encara no ha precisat com s’aplicarà la mesura ni sobre qui recaurà la càrrega econòmica: si sobre les plataformes, els distribuïdors o els consumidors. Aquesta incertesa ja ha fet caure en borsa els valors de companyies com Netflix, Disney o Warner, davant el temor d’un increment de costos i una reducció del catàleg internacional disponible.

Les conseqüències immediates podrien ser un encariment de les subscripcions i una davallada del volum de contingut estranger a les pantalles dels Estats Units. Al mateix temps, els productors de fora del país veuran com es tanquen les portes del mercat més gran del món o es veuran obligats a establir aliances locals per esquivar l’aranzel. El risc d’una guerra comercial i cultural és real: diversos països europeus i asiàtics podrien respondre amb mesures similars, limitant la distribució de produccions dels EUA.

A Europa, la decisió es percep com un cop directe a la capacitat exportadora de les productores. Les empreses que venien sèries i pel·lícules als Estats Units podrien perdre ingressos o veure’s forçades a traslladar allà part del procés. Això incrementaria els costos i reduiria els marges, especialment per a les petites companyies. També hi ha preocupació per l’efecte que tindrà sobre el públic: menys diversitat de continguts, menys ficcions internacionals i una possible concentració del mercat en mans de grans estudis americans. La incògnita està servida.