Eurovisió, en crisi

El futur d’Israel a Eurovisió és avui un dels principals focus de debat del món televisiu europeu. El país, amb una trajectòria històrica i diversos triomfs al certamen, es troba ara davant la possibilitat real de ser exclòs de la competició.

La polèmica ha anat creixent al llarg dels darrers anys: primer amb crítiques a les lletres de les cançons –algunes de les quals podien tenir una interpretació política–, després amb denúncies sobre la transparència del sistema de televot i, finalment, amb una campanya sostinguda que reclama la seva expulsió del concurs per motius ètics, com ja passa amb Rússia des de l’edició del 2022. La guerra a Gaza i les acusacions internacionals contra Israel han accentuat la pressió fins a convertir la popular cita televisiva, habitualment percebuda com un moment de celebració musical, en un escenari de tensions diplomàtiques.

La decisió sobre la participació del país es prendrà durant el mes vinent

Davant aquest context, la Unió Europea de Radiodifusió ha decidit sotmetre a votació, el mes vinent, si Israel ha de continuar tenint dret a participar en l’edició del 2026. Serà una votació oberta a tots els membres actius i una majoria simple podria forçar l’exclusió del país.

El procés arriba després de setmanes d’intenses pressions i del posicionament públic d’algunes televisions europees, que han advertit que es retiraran del festival si Israel continua al concurs. Entre aquestes hi ha RTVE, que ja ha anunciat la seva absència en cas que el país no sigui vetat, així com altres cadenes públiques (de moment les d’Eslovènia, Irlanda, Islàndia i els Països Baixos) que han deixat clar que no volen compartir escenari amb la delegació israeliana.

Malgrat tot, la televisió pública d’Israel ha refermat el seu compromís amb el festival d’Eurovisió i ja treballa en la preparació de la candidatura de l’any vinent. L’argument central és que el festival de la cançó ha de mantenir-se al marge de la política i –obviant el ja citat cas de Rússia– que l’exclusió d’un país obriria un precedent perillós que qüestionaria el caràcter cultural i obert de la competició. El missatge, en definitiva, és clar: Israel vol ser a Viena, on tindrà lloc la pròxima edició, amb o sense el suport d’una part dels seus socis europeus.

La votació prevista marcarà, en qualsevol cas, un punt d’inflexió per al festival. Si Israel és expulsat, Eurovisió tindrà un paper polític. Si, per contra, se li permet competir, el risc serà un concurs amb menys participants i un clima de boicot que amenaçaria el seu prestigi. Sigui quina sigui la decisió, la història del festival del 2026 ja ha començat a escriure’s molt abans que soni la primera nota.