Despertant consciències

La sèrie argentina El Eternauta, estrenada a Netflix ara fa un mes, no tan sols ha estat un èxit de públic a desenes de països, sinó que ha tingut un impacte profund a l’Argentina en un àmbit inesperat: ha tornat a posar sobre la taula la memòria històrica i la recerca dels fills de desapareguts durant la dictadura militar (1976-1983).

Basada en la icònica historieta publicada el 1957, la sèrie no transcorre en el període dictatorial, però connecta directament amb aquell capítol tràgic a través de l’autor, Héctor Germán Oesterheld, que va ser segrestat el 1977 pel règim militar a causa de la seva posició política. També van desaparèixer les seves quatre filles, Beatriz, Diana, Estela i Marina. Diana i Marina estaven embarassades en el moment del segrest, i es creu que els seus fills van néixer en captivitat i van ser apropiats il·legalment.

L’impacte de la sèrie ha estat tan gran que ha desencadenat un augment en les consultes sobre identitat de persones nascudes en aquells anys. Les organitzacions Abuelas de Plaza de Mayo i H.I.J.O.S. han activat una nova campanya viral sota el lema “Estàs mirant El Eternauta?”, adreçada als nascuts entre el novembre del 1976 i el gener del 1978, quan podrien haver nascut també els fills d’Oesterheld.

La recerca de la veritat, però, es dona en un moment polític complex. El govern de Javier Milei ha impulsat retallades en matèria de drets humans i memòria històrica, afectant organismes com la Comissió Nacional pel Dret a la Identitat (Conadi), clau en la identificació dels nets robats. Les organitzacions de víctimes denuncien un context de desfinançament i discursos negacionistes que dificulten la feina. Tot i així, el ressò mundial de la sèrie permet fer arribar aquesta causa a nous públics i territoris.