Efrem Roca: “No hi ha dubte que el concurs Solo Sax és un dels millors”

La 12a edició de l’Andorra Sax Fest es posiciona amb 192 músics, gairebé 300 persones acreditades i 30 nacionalitats diferents. El director artístic, el saxofonista andorrà Efrem Roca, creu en la importància de connectar l’artista emergent amb els professionals. Enguany, gairebé 200 músics s’han inscrit en els dos concursos, Solo Sax i Solo Youth Sax, una xifra rècord.

El Sax Fest s’ha consolidat internacionalment?

La consolidació està feta. Internacionalment, no hi ha dubte que aquest concurs és un dels millors del món, si no el millor. El que costa una mica és consolidar-lo al mateix país. Hi ha participants de 30 països, però aquí encara costa que la gent s’adoni que el concurs és obert i amb concerts molt interessants a la nit.

Pot créixer més?

En participants, no. El concurs dura una setmana i allargar-lo seria complicat. On sí que podem créixer és en assistència als concerts i concursos.

Com s’aconsegueix?

Amb posicionament. El creixement l’hem de fer al país, però també internacionalment. La clau són les xarxes socials, on estem treballant molt amb dos influencers del món del saxo. No tan sols en l’àmbit professional; volem que també vingui públic general, gent de carrer que visqui el concurs i espectacles. Enguany, a més, tenim una delegació de Costa Rica que vindrà a fer un concert demà al carrer, a la plaça de la Rotonda. És una acció que dona una mica de visibilitat al festival i és divertit.

Quan els exconcursants tornen anys després veus que han madurat

Com va sorgir la col·laboració?

L’any passat vaig rebre una invitació de la Universitat de Costa Rica per anar a fer-hi concerts i unes classes magistrals. Aquesta invitació tenia un caràcter d’intercanvi. Jo hi vaig anar i, després, ells venen i ens fan la visita.

Com es reben les actuacions?

Hi ha hagut una assistència molt constant. Sempre ens movem prop de les 500 o 600 persones.

Com és l’evolució dels exconcursants?

A un any vista s’han d’exposar de nou al festival, a una sala molt difícil. El 80% del públic són saxofonistes. Quan et poses en una sala on quasi tot el públic és especialista, et condiciona bastant. Els guanyadors estan a l’altura d’una manera sobrada. Aquest any el Dmitry i la Soffia van fer un concert espectacular. Va ser impressionant. Intentem donar molt de contacte el primer any i, al cap de quatre o cinc, tornen de professors. Fan classes magistrals o són jurat de la categoria gran. Quan tornen veus que han madurat professionalment.

Què representen per als concursants les ‘masterclass’?

Les classes magistrals tenen un caràcter individual. Aquest any s’han venut 140 masterclass. L’alumne rep correccions i indicacions directes. És una cosa molt potent.

Avui, a les nou de la nit, l’ONCA. Què ens espera?

Un concert molt vistós. Són obres que normalment no es veuen. Obres específiques del saxo, des de peces barroques transcrites per a saxo fins a actuals. Com Chemins 4, de Luciano Berio, una peça italiana contemporània amb sonoritats molt modernes.