L’èxit de ‘Cassandra’

Netflix ha tornat a sorprendre els espectadors amb una nova producció europea que ha assolit una gran repercussió global. Es tracta de Cassandra, un thriller tecnològic alemany en format de minisèrie que ha liderat durant quatre setmanes consecutives el rànquing de les ficcions de parla no anglesa més vistes. La trama té la intel·ligència artificial com a eix vertebrador.

La sèrie se centra en una família que es muda a la casa intel·ligent més antiga d’Alemanya, desocupada durant més de 50 anys. En arribar-hi, reactiven accidentalment l’assistent virtual, anomenada Cassandra, que farà tot el possible per integrar-se a la família i no ser abandonada de nou. No obstant això, a mesura que avança la trama, els protagonistes comencen a notar comportaments estranys en el sistema virtual, que sembla desenvolupar una consciència pròpia i prendre decisions al marge dels propietaris. El que al principi semblava un avenç tecnològic sense precedents es converteix en una situació inquietant quan Cassandra comença a actuar de manera inesperada, manipulant les circumstàncies i posant en perill la vida de la família. Amb un guió ple de girs argumentals i una ambientació opressiva, la sèrie planteja qüestions sobre les conseqüències de delegar el control a la tecnologia.

Des del seu llançament, Cassandra ha captivat públic d’arreu. La seva combinació de thriller psicològic, ciència-ficció i drama ha fet que es compari amb altres èxits com Black Mirror o Ex Machina. La crítica l’ha elogiat per la fotografia elegant i un guió sorprenent. També s’ha destacat la interpretació dels protagonistes, especialment la de Mina Tander, que dona vida a la matriarca de la família, i Franz Hartwig, que interpreta un enginyer que coneix els secrets més foscos de Cassandra.

Més enllà dels components de suspens i intriga, Cassandra convida a la reflexió sobre els perills d’una dependència excessiva de la tecnologia. La sèrie planteja preguntes inquietants sobre la privacitat, el control de les dades i l’autonomia de les màquines. En un món cada vegada més connectat, la seva premissa resulta especialment rellevant i fa que el públic es qüestioni fins a quin punt estem disposats a cedir el control de les nostres vides a la intel·ligència artificial.