Un àpat al peu del Montmalús

És hivern. Com que no fa gaire fred i hi toca el sol, decidim dinar a la terrassa, que tot i les grans dimensions és molt acollidora. La fusta envellida del mobiliari, els coixins, les estovalles d’un blanc impecable, les espelmes... Cada detall ajuda a crear un ambient que em fa sentir privilegiada. Tot i que m’envolta molta gent, persones del país i turistes, l’ambient que s’hi respira em fa sentir relaxada.

L’hotel Grau Roig, a peu de pistes, està envoltat de majestuoses muntanyes nevades. Tinc ganes de gaudir mirant-les mentre amb el meu company pelut, el Duc, espero els altres tres comensals, que han anat a esquiar. Em demano un aperitiu per començar a escalfar motors. Unes ostres i un vermut ben fred. Tot i que estem a 7 graus positius no tinc la sensació de fred. Segurament, en part, gràcies a l’anorac que porto, però també als punts de foc distribuïts per la terrassa, que fan que l’espai sigui càlid i agradable.

Arriben els meus esquiadors i sembla que tenen gana. La carta, farcida de propostes tradicionals andorranes, varia segons la temporada. Una oferta que fa molt bona pinta a base d’entrants elaborats en què la matèria primera pren el protagonisme, plats de pasta, arrossos, carns a la brasa o guisats, entre altres. Com és habitual, compartirem.

Per començar, unes carxofes de temporada caramel·litzades i saltades amb gambes; amanida russa i un bloc de foie. Per seguir, de principal, unes costelles de xai a la brasa. Força fetes, com m’agraden a mi. També un plat de llebre a la Royal, que ens l’han recomanat. I un arròs de muntanya, una de les especialitats de la casa, un clàssic de les cuines d’altura. Arriba a taula fumejant, desprèn l’aroma màgica i nostàlgica de llenya cremada. No és ni sec, ni caldós. És melós, s’hi nota el gust dels bolets, del conill i la sucosa salsitxa de porc. Com que els que em coneixeu sabeu que m’encanta menjar un arròs ben fet, aquest ha estat sens dubte el moment més sublim de tot l’àpat.

De postres, pregunta obligada: teniu pastís de formatge? Afirmatiu. En demanem dues racions, que acompanyarem amb la darrera copa de vi. Hem escollit un Crozes Hermitage de la vall del Roine, tot i que no ha estat fàcil perquè el celler d’aquest restaurant és dels més complets del país, amb més de 300 referències.

Amb el Montmalús com a testimoni, hem gaudit d’un àpat excepcional. Gràcies, Dúnia i equip, per la vostra professionalitat i excel·lent acollida.