DMG

Excel·lència a l'avinguda Meritxell

KRAM, un restaurant urbà, cosmopolita i amb propostes de mar i muntanya

El xef Jordi Guerrero, al cor del Kram.

El xef Jordi Guerrero, al cor del Kram.Fernando Galindo

Ana Cerezo
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Avui vaig al Kram. Només entrar-hi, primera sorpresa. Una rebuda plena d’elogis. Tot i que no són precisament per a mi. M’acompanya un bon amic i reconegut xef del país, Carles Flinch. La cordial salutació que ens ha brindat el xef, Jordi Guerrero, i el seu equip, ens ha entretingut a la planta baixa, on hi ha una barra farcida de productes que entren pels ulls i que dona servei tant al restaurant com a la terrassa, situada al bell mig de la mateixa avinguda Meritxell. Una barra on, per a fortuna dels més gormands, sol haver-hi una espectacular selecció d’ostres Gillardeau i conserves de qualitat.

Acabada la salutació, pugem al menjador de la primera planta. L’ambient és elegant i senzill. Ocupem una taula des d’on veiem l’anar i venir dels vianants, la majoria turistes. Sigui dit de passada, ben pocs porten bosses a les mans. O el que és el mateix, sembla que miren molt i compren poc. Però tornem al Kram, que hem vingut a dinar.

La carta és àmplia, variada, capritxosa. La mirem, però crec que no ens farà falta a l’hora de decidir-nos. Quan hem passat per davant de la barra de la planta baixa, aquella que us deia que està farcida de productes que entren pels ulls, he vist exposat el peix i marisc fresc, del dia. Ho tenim clar, hi estem d’acord. Dinarem a base de fruits de mar. Tot per compartir, per picar i anar tastant.

Ostres i marisc fresc, entre les especialitats de la casa.

Ostres i marisc fresc, entre les especialitats de la casa.F.G.

Per començar, seitons fregits a l’andalusa amb un arrebossat exquisit, gens oliosos, zero embafadors. Seguim amb un calamar de platja saltat amb camagrocs, per posar alguna cosa de proximitat. El contrast és tan sorprenent com deliciós. Completem la tria amb un turbot a la brasa, que ve acompanyat amb patata panadera i pebrots del Padrón.

Arribem a les postres. Els que em coneixeu sabeu que no soc gaire de menjar fruita, prefereixo opcions més contundents i dolces, tipus pastís de formatge, gelat o alguna llaminadura, però avui faré una excepció. Demanem una taronja, de València, que ens serveixen pelada i perfectament llescada. La presentació és impecable i el sabor, insuperable. Ho admeto, ha estat un encert, estava boníssima.

M’he quedat amb ganes de tastar altres plats. Alguns totalment marítims, com els musclos de Bouchot o les vieires a la brasa, i d’altres més terrestres, com el cèlebre Kocido Kram, un plat de cullera que incorpora patates, cigrons, verdures i carns seleccionades; la cecina de Wagyu, melosa i molt saborosa; o alguna de les carns madurades i cuinades amb l’inconfusible toc fumat del Josper.

Els cafès ens els prenem a la terrassa, juntament amb el Jordi, el xef del Kram. Aprofito per reconèixer-li la bona feina que ha fet sempre, no sols al Kram, sinó a tots els restaurants on ha treballat durant tots aquests anys que porta al país. Ens ha fet gaudir d’un àpat exquisit. Ras i curt, estava tot molt bo. Hi tornaré.

Fitxa

Establiment: Kram

Cuina: d’avantguarda, de mercat

Adreça: avinguda Meritxell, 90. Andorra la Vella

Telèfon: +376 696 666

Horaris: d’11.30 a 23.30 h

Festa setmanal: diumenge

Plat recomanat: peix a la brasa

Preu sense vi: 70-80 €

Ambient: modern, confortable

Pàrquing: a prop

Maridatge

Bevem un Pouilly-Fuissé de Bouchard Père & Fils, un chardonnay blanc de la regió francesa de la Borgonya. És d’un color daurat pàl·lid i té una aroma característica amb algunes notes florals. Rodó i afruitat, conserva records de roure. Un vi excel·lent, de reputació mundial, perfecte per acompanyar peix i marisc. M’agrada prendre’l molt fred. 
Pouilly - Fuissé

Pouilly - Fuissé

Les escudelles populars escalfen motors

L’escudella popular d’Andorra la Vella ja escalfa motors. Com cada gener, la capital es prepara per a una de les cites més arrelades del calendari hivernal: la cuina a l’aire lliure, les olles fumejants i el retrobament al voltant d’un plat indispensable en la tradició gastronòmica del país. Una celebració que transforma la plaça Guillemó en punt de trobada gairebé obligat. Tradició, convivència i identitat es donen cita al voltant de l’escudella. 

Per què els reis duen carbó a la mainada?

La tradició que els Reis d’Orient duguin carbó comestible als infants té l’origen en el valor simbòlic del carbó com a element de correcció. Antigament, el carbó s’associava al càstig per la mala conducta, en contraposició als regals per als nens i nenes que s’havien portat bé. Amb el pas del temps, aquesta idea es va suavitzar i el carbó es va transformar en un dolç fet de sucre, convertint el missatge moral en un gest festiu i pedagògic. 
Carbó dolç.

Carbó dolç.

Un llibre amb tradició i creativitat 

La cuina de Nadal, de Manel Guirado, és un receptari en català pensat per fer del període festiu una experiència gastronòmica completa i tradicional. Reuneix les receptes més emblemàtiques de Nadal –com l’escudella, la carn d’olla i la sopa de galets, el pollastre rostit o els canelons de Sant Esteve– i també dolços com torró de rovell d’ou o pa amb vi i sucre. Inclou consells, maridatges, breus notes històriques i trucs de cuiner.
tracking