Un bar que també és restaurant

Segurament perquè des de bon matí fins a mitjanit té les brases enceses, i també per l’excel·lent relació qualitat-preu de l’oferta, el bar restaurant El Raïm és un d’aquells establiments on sempre trobes algú conegut. Hi vagis a l’hora que hi vagis, el menjador, i la barra, solen estar plens. Treballadors, gent de negocis, famílies, jubilats... la clientela és eclèctica, tant com ho és la carta. T’hi pots menjar des d’un menú casolà a preus molt raonables fins a un arròs de llamàntol o un generós filet a la graella en què, per al meu gust, és una de les millors braseries del país. I és que El Raïm és un asador en tota regla, on l’Aitor, fidel a les seves arrels basques, treballa la brasa amb un saber fer excepcional.

El Raïm és a peu de carretera, a l’avinguda Salou d’Andorra la Vella. L’ambient és modern, amb un toc entre industrial i un singular caliu de bar. Al fons del restaurant, en un altell, hi ha un reservat perfecte per a àpats en grup o de negocis. El saló és prou ampli perquè el personal es bellugui sense destorbar-se, quelcom important perquè en segons quins moments del dia el ritme de plats que surten de la cuina i de la graella és frenètic. Cal destacar, el servei sol ser molt ràpid, ideal per als que s’hi aturen a menjar quan van justos de temps.

Ens demanem gírgoles a la llauna, tendres i saboroses, amb una mica d’all i julivert. En temporada, us recomano les carxofes, també a la llauna. Completem els primers amb unes navalles a la planxa. De segon farem carn a la graella, tot i que heu de saber que aquí el peix i els arrossos també els treballen molt bé. El meu acompanyant es demana un filet de bou. Jo, la ploma de porc ibèric. De guarnició, patates fregides i verduretes, que compartirem. Us he de dir que a l’hora d’escollir el plat principal, si bé tenia clar que volia porc ibèric, he dubtat entre el secret i la ploma. El primer, com que té més greix infiltrat, és més sucós i intens. La segona, que és la part final del llom, és una carn més fina, suau i tendra.

Però tornem a la taula, que toca demanar postres. Menjarem, a mitges per a tots dos, un pastís de formatge. Ens anirà bé per acabar-nos el vi, un Trus, de la Ribera del Duero. És un dels vins de la casa que es poden prendre a copes o, si es prefereix, demanar-ne l’ampolla sencera. Per als qui mengen sols, l’oferta de vi a copes és interessant, com també ho és el celler, amb nombroses referències en blancs, negres i escumosos.

El cafè ens el prenem en una entretinguda sobretaula amb els comensals de la taula del costat, que coneixem. I ja posats, ens prenem un xarrupet d’orujo i un patxaran invitació de la casa. Una manera especial de posar la cirereta a un àpat que hem gaudit del principi al final.