Ahir, avui i sempre, un valor segur

Avui dinarem a Can Manel, un dels restaurants més emblemàtics d’Andorra la Vella, conegut per la seva cuina oberta, el tracte familiar i una carta que manté viva l’essència de la tradició. Situat just davant del comú de la capital, el restaurant fundat per Manel Flinch i que ara lidera el seu fill Carles és un punt de trobada per a locals i visitants que busquem menjar autèntic i producte de qualitat.

La primera sensació en entrar és de confort. Parets de pedra i una decoració amb materials naturals on predomina la fusta creen una atmosfera càlida i un ambient que predisposa a gaudir d’una experiència culinària de nivell. Ens rep l’Anna, qui ens ha reservat una taula des de la qual veiem en directe el tragí que es viu al voltant dels fogons. Ens hi acomoda el Julio, bon coneixedor de l’ofici i cap de sala. No triga a arribar el Carles, sempre de bon humor. Ha sortit de la cuina per donar-nos la benvinguda i suggerir-nos algun producte de temporada que no surt a la carta. Porta la jaqueta arromangada, com solia portar-la el seu pare. Com que som vuit –hem vingut a fer un dinar familiar amb els padrins i nebots de Lleida–, ens suggereix que si per començar volem compartir alguns plats no oblidem de demanar els cargols a la llauna. Bé, mai estan de més, al meu gust es troben entre els millors que es poden tastar a Andorra.

Cargols a banda, afegirem mitja dotzena d’entrants per compartir. Duo de foie d’ànec i oca amb gelatina de vi dolç i les seves torradetes; dues plates de carpaccio de ceps i dues més de rovellons saltats amb all; bunyols de bacallà casolans amb mel, salsa romesco i maionesa, i un cistell de les irresistibles croquetes de carn d’olla. De principal, la Carme es demana els canelons Rossini de l’avi Manel trufats; el Ramon la perdiu estofada a la vinagreta. La Gràcia i el Lluís, igual que jo, ens decantem per arròs de muntanya. I el Jan, el Jordi i l’Àlex, els més carnívors de la taula, un costellot de vaca vella a la brasa poc fet amb guarnició extra de patates fregides. Les racions són generoses, així és que tots acabem tastant de tot. És el que passa quan et trobes en una taula ben avinguda, on les converses sols les interromp l’acció de compartir i comentar allò que es menja. Arribats a les postres, ens posem d’acord a mantenir la dinàmica de l’àpat. Compartirem dues racions de cansalada celestial amb salsa de gerds, dos pastissos fins de poma amb Calvados amb gelat de vainilla, i uns bunyols farcits de crema.

Can Manel és un d’aquells restaurants que formen part del patrimoni gastronòmic del país. Un lloc autèntic en el qual els fogons parlen per si mateixos i cada plat explica una història.