Sofisticat, cosmopolita i seductor

Qui hi entra per primer cop sol posar cara de sorprès. Segurament, perquè l’ambientació d’aquest restaurant és, en conjunt, una de les més increïbles que hi ha al país. No en va, tot el saló menjador és un espai de fantasia on es recreen núvols, ales, muntanyes, ones, gàbies i coves que evoquen, segons m’expliquen, la llegenda andorrana de l’Arca de Noé.

Amb un somriure de benvinguda ens rep la Soraya, que ens deixa triar entre la terrassa, molt lluminosa i agradable, o la part interior, que és la que avui escollim per poder veure de prop l’espectacle a través del gran finestral de la cuina, que és oberta. Des de dins, al costat dels fogons, ens saluda el Thierry, l’artífex d’una carta d’alt nivell amb plats que conviden a gaudir de l’experiència. Aquí la cuina gira al voltant de la matèria primera de qualitat, donant protagonisme als productes de proximitat i de temporada.

Anem per feina, que hi ha gana. Pren la comanda el Joan, sempre amable i atent. Per arrencar, unes ostres Guillardeau del número 2, al natural. En demanem dues per cap. Continuarem amb hummus de remolatxa amb poma verda, caviar de cogombre i iogurt liofilitzat; uns bunyols de bacallà amb el seu pil pil i escorça, i el tàrtar de tonyina vermella Balfegó i bròquil fregit. Tot per compartir, que com ja sabeu els que m’aneu llegint de tant en tant el millor d’una bona taula és compartir el que s’hi menja.

De plat principal farem un arròs de vaca madurada i els callos burgalesos de la Loli. Hem dubtat entre això o l’arròs a banda amb gambeta de la llotja de Tarragona i el bacallà confitat sobre cruixent de peus de porc acompanyat de crema de pastanagues. Tot pinta deliciós, però com sempre a la vida, cal prendre decisions. Després de compartir uns entrants en clau marítima, decidim que els principals siguin més terrestres: vaca madurada i callos. Abans d’explicar-vos què triarem de postres, un apunt a part pels callos de la Loli. Estan cuinats tal com ho fan a casa seva, a Burgos, la terra natal de la Dolores Cano, la Loli, la sommelier i ànima del sorprenent celler d’Unnic.

Tornem a la carta per escollir postres. Demanem gelat de formatge de cabra amb fruita de temporada caramel·litzada, i torrija envoltada de pa japonès amb aire de vainilla i Contreau. Mentre esperem els cafès, el director d’Unnic, el Jose, s’acosta a la taula a saludar. Una mostra del tracte proper de l’equip del restaurant i de tot el complex d’oci on, sigui dit de passada, a part de discoteca i casino, hi ha un altre espai gastronòmic, el Red Bar, que també val molt la pena visitar. Però d’això en parlarem en un altre article.