Equilibri universal

Fa quatre anys que l’ONU va proclamar el 21 de juny com a Dia Internacional del Ioga, ho va fer “en reconeixement de la seva popularitat universal”, segons es cita a la carta de la seva declaració. “Cada vegada hi ha més gent que per un motiu o un altre s’ha apuntat a aquesta disciplina, sobretot des que hi ha formació al país”, assegura la professora de ioga Diana Torra. A Andorra, actualment hi ha catorze centres inscrits al registre de comerç que imparteixen ioga, a més dels centres esportius que també ofereixen la disciplina, tot i que no ho detallin oficialment. En aquest sentit, els professors de ioga reivindiquen la professionalització dels instructors davant d’aquest boom perquè “és necessari conèixer i tenir una formació per poder transmetre de la millor manera l’esperit del ioga”, assegura la Sara de Santiago, professora del centre Prana Ioga.

Existeixen diversos cursos de professionalització a Europa i a l’Índia, però “no és necessari marxar fora per trobar bons mestres, a Barcelona per exemple, hi ha un dels millors centres i aquí a Andorra des del 2011 es fan classes de kundalini ioga”, explica Diana Torra, professora de ioga a Encamp. Aquesta professionalització ha permès obrir la disciplina al públic en general. “Ara, el ioga no solament són els ioguis qui el practiquen, ja que molts esportistes troben una millora en la seva elasticitat i mobilitat amb la seva pràctica”, assegura el director dels complexos esportius Urban Gym i Anyós Park, Pep Pome. Des dels centres especialitzats en ioga advoquen per defensar la diferenciació entre “la repetició automàtica de figures” i “la consciència de saber quin benefici té cadascuna per al nostre organisme”, relata la Sara de Santiago. “En el ioga hi ha dues parts que han de conviure perfectament, la disposició de l’alumne a practicar-lo i trobar un professor que s’adapti a les teves necessitats”, assegura la Diana Torra. “El ioga és com un equilibri, no sols et sents bé físicament, inconscientment tens un equilibri físic i mental. Puc venir cansada o derrotada i en surto fantàstica. T’aporta més coses que el físic”, assegura la Sònia, que el practica regularment fa dos anys.

El control sobre el propi cos i la capacitat de fer o no fer una asana (figura) és un dels trets essencials del ioga. “Una de les bases de la nostra filosofia és que l’alumna sigui la que es posi els seus propis límits”, explica la Meritxell Sadony, gerent del centre Ioga-ki. Un equilibri corporal i mental que també va molt lligat amb l’estil de vida que es porta, “però no és necessari professar una fe per entendre’l”, assegura la Meritxell Cardelús, professora i directora d’Aura Espai. “Un dels principis fonamentals del ioga és la no-violència i la compassió per això, practicar ioga va lligat a una sèrie de rutines diàries d’estar bé amb tu mateix i tenir respecte pel nostre voltant, entre les que destaquen l’alimentació. No concebo la no violència amb una dieta no vegana”, assegura la Sara. “Crec que el ioga va lligat amb ser vegetarià o vegà, no es pot portar l’estil de vida del ioga i menjar animals”, sentencia Cardelús. No obstant això, hi ha qui es distancia de “qualsevol extremisme” amb l’alimentació, “el que està clar és que el ioga necessita d’una alimentació equilibrada i saludable”, argumenta la Meritxell Sardony. Amb la pràctica, els alumnes s’obren a noves maneres de conviure. “A banda que em va bé per als problemes d’esquena, amb el ioga veus maneres diferents de viure, més enllà de les tradicionals, com l’alimentació vegana”, relata la Beatriz, que practica ioga des de fa tres mesos.

Però, aquest equilibri entre cos i ment no ha derivat en una equitat de gènere a les classes, “majoritàriament són dones, però els últims anys s’hi van apuntant els homes”, assegura la gerent de Ioga-ki. “L’estereotip que el ioga és per a dones encara està molt estès al país, però crec que a poc a poc es va trencant, sobretot entre els homes més joves”, remarca la Sara. “Les dones prefereixen aques-tes classes perquè tenen menys càrrega de gimnàs”, assegura per la seva banda Pep Pome. “De fet, el ioga s’hauria d’obrir a tota la societat i ja està passant, els nens als col·legis els ense-nyen a respirar i a controlar i enfrontar-se a les seves emocions”, afegeix Torra. “Aquesta globalització del ioga té les seves coses dolentes i bones, entre les quals destaca que cada vegada hi hagi més gent que s’interessi per la disciplina”, manifesta la Sara.

El ioga d'Occident

El ioga que es practica a Occident és molt diferent del que es fa a l’Índia. “De fet el mestre iogui Bhajan va ser qui va començar a estendre el kundalini a Amèrica i després a Europa. Podríem dir que és el ioga propi d’Occident”, relata Diana Torra, professora d’aquesta modalitat. El kundalini va ser creat perquè “la societat occidental és individualista, distancia el cos de la ment i els sentiments, i així trencar amb aquesta dinàmica”, assegura Torra. El kundalini és denominat el ioga de “la consciència i l’energia”, que té com a objectiu buscar “l’equilibri psicofísic i energètic” de les persones que el practiquen. “La nostra societat viu plena d’accions i de conductes erràtiques i tòxiques per a la pròpia persona, per això aquest tipus de ioga aprofundeix en aquests aspectes”, assegura Torra. No obstant això, els experts en ioga asseguren que “el kundalini no és l’única via per buscar aquest equilibri”, qualsevol altra activitat que “et faci reflexionar sobre tu mateix i et faci sentir bé és vàlida. L’objectiu és prendre consciència del que som i de la nostra energia i saber que som els amos del nostre propi cos i ment”, sentencia Diana Torra.