DMG
Un impuls pel patrimoni
PRESERVAR EL LLEGAT ANDORRÀ i situar-lo al mapa internacional és la missió principal del comitè nacional andorrà del Consell Internacional de Museus, que enguany celebra el 40è aniversari.
Jornades de museus d’ICOM, el 2025.
La història d’ICOM Andorra (comitè nacional andorrà del Consell Internacional de Museus) està estretament vinculada a la modernització del sistema cultural del Principat, iniciada per Lídia Armengol a mitjans dels anys setanta i consolidada amb la creació del Govern el 1983, tal com argumenta el seu secretari, Xavier Llovera. La fundació d’ICOM Andorra es va produir el 1986 i com reconeix l’actual secretari “es va fer de manera poc convencional”.
En aquells moments, Andorra no formava part ni de l’ONU ni de la Unesco i, inicialment, no podia integrar-se en una organització internacional com aquesta. De fet, en els estatuts de l’ICOM es preveu que per a la creació d’un comitè nacional, cal que l’estat demandant estigui definit com a país autònom, membre de les Nacions Unides o d’alguna de les seves agències especialitzades, o bé formi part del Tribunal Internacional de Justícia. Però, segons el secretari, durant una visita a París, l’aleshores conseller d’Educació i Cultura, Roc Rossell, va mantenir una reunió amb Federico Mayor Zaragoza, en aquells moments director de la Unesco, i també amb Patrick Cardon, director general de l’ICOM, i es va acceptar la incorporació d’Andorra com a membre de ple dret. Segons Eudald Guillamet, un dels membres fundadors de l’ICOM, que també va participar en aquesta reunió, “ens vam agafar al fet que en realitat es tractava d’una associació professional i Cardon ho va acceptar”.
ICOM Conferència d’ICOM del 2015.
Segons Llovera, l’entrada d’Andorra a l’ICOM va impulsar la creació d’una estructura nacional més sòlida i reflexiva. El 1992 va realitzar la primera enquesta d’opinió sobre la necessitat de crear un museu nacional, en part organitzada amb suport de membres d’ICOM Internacional. Durant les dècades dels vuitanta i noranta els andorrans van realitzar els primers estudis en museologia i museografia a Andorra, i el 1994 es van definir les bases del sistema museístic andorrà actual, establint una xarxa de centres per connectar narratives i evitar duplicitats de contingut.
Entre d’altres fites, Guillamet destaca com durant la dècada dels noranta es va presentar en un congrés a Dresde el descobriment del pigment blau de la Cortinada. “A les pintures de la Cortinada hi havia un blau que no se sabia ben bé quin pigment era. Vam parlar amb els químics de la facultat de Belles Arts de Barcelona i els del Museu Nacional d’Art de Catalunya i vam aconseguir finançament per fer analítiques. Vam descobrir que era aerinita, una argila que es troba als Pirineus. Vam analitzar totes les pintures del MNAC i moltes d’elles tenien aquest pigment, també.”
Actualment, l’ICOM té uns 45 membres i la seva missió continua intacta, tant en l’impuls de polítiques de conservació preventiva com promovent la recerca interdisciplinària. Es tracta de concebre el museu com a agent actiu de la societat. En paraules de l’actual president, Francesc Rodríguez, “creant una xarxa de tota la gent que es dedica a l’activitat museística, tot establint col·laboracions internes o amb altres comitès nacionals”.