DMG
Una aposta per la història
EL PRIMER ‘BUTLLETÍ DEL COMITÈ ANDORRÀ DE CIÈNCIES HISTÒRIQUES’ va aparèixer el 1986 amb l’objectiu d’estructurar i difondre la recerca històrica del país i connectar-la amb els circuits internacionals.
La portada d’un dels butlletins.
Enguany es compleixen 40 anys de la publicació del primer Butlletí del Comitè Andorrà de Ciències Històriques, una iniciativa pionera que va marcar un abans i un després en la recerca històrica al país. Aquell primer número, aparegut el 1986, naixia en un moment de construcció institucional i amb la voluntat clara de donar cos acadèmic a l’estudi del passat andorrà.
El comitè s’havia fundat el 29 de novembre del 1979 per iniciativa d’un grup d’historiadors i juristes amb un objectiu ambiciós: “donar cos bibliogràfic i teòric a la història d’Andorra i dels Pirineus”, tal com recorda Xavier Llovera Massana, un dels membres del comitè. Però no va ser fins set anys més tard que aquell projecte va cristal·litzar en una publicació pròpia.
“A sobre, no teníem ni idea de res. Acabàvem de sortir de la facultat”, admet Llovera, evocant els inicis del butlletí. El primer número es va gestar en un context molt diferent de l’actual: sense grans estructures administratives, amb recursos limitats i amb un país que encara no disposava d’un Govern plenament consolidat. “Quan no hi havia Govern, era el Consell. Les comissions legislatives eren les que feien d’executiu”, explica.
El butlletí recollia treballs inèdits d’història i arqueologia, majoritàriament elaborats pels mateixos membres del comitè, que hi col·laboraven de manera desinteressada. “El contingut dels articles era responsabilitat dels que els firmaven. El comitè de redacció examinava els treballs per unificar normes, no intervenia en el fons; no hi havia temes prohibits”, subratlla Llovera.
Aquella primera edició va obrir una etapa que, tot i que breu –només es publicarien tres números, l’últim el 1991–, va ser clau per situar la historiografia andorrana en un marc més estructurat i connectat amb l’exterior. En paral·lel, el comitè començava a teixir complicitats internacionals. “Va ser Philippe Wolff que, dintre d’aquestes estratègies d’anar-nos posant en organismes internacionals, va facilitar l’entrada al Comitè Internacional de Ciències Històriques”, recorda Llovera, destacant el paper del medievalista francès, membre d’honor del comitè.
Amb el pas dels anys, el projecte editorial es va anar diluint. “Una mica per desídia i també perquè vam anar entrant en altres organismes”, afirma Llovera sobre el final del butlletí. El context acadèmic canviava, s’obrien noves vies de participació i Andorra avançava cap a una major presència en l’àmbit internacional.
Quatre dècades després del primer número, aquell butlletí del 1986 es manté com a testimoni d’una generació que va voler dotar el país d’eines pròpies per estudiar i explicar la seva història. Un esforç col·lectiu que, en paraules de Llovera, va néixer amb voluntat de “possibilitar el contacte entre investigadors” i de situar Andorra dins els debats historiogràfics de l’entorn.