En constant actualització

L’any 1986, 30 agències immobiliàries van decidir agrupar-se de forma voluntària, constituint així la primera pedra del que ha esdevingut l’actual Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris, que actualment aplega 312 professionals. “Ens vam moure prop del Govern per demanar l’autorització per constituir-nos en una agrupació. Quan la vam aconseguir vam anar a una notaria i ens vam constituir com a agrupació, firmant l’acte de constitució unes trenta agències. El primer president va ser Jordi Camp, d’Urbandor”, recorda Joan Baucis Quer, un dels primers membres de la junta directiva.

L’objectiu d’aquella primera entitat era començar a regular el mercat intern, crear uns estatuts i un codi deontològic amb unes normes d’actuació que els membres es comprometessin a respectar, “abraçàvem tres branques, l’administració de finques, la compravenda immobiliària i el peritatge immobiliària. Per exemple, una de les qüestions era que tothom apliqués els mateixos percentatges”, explica Baucis. Tot i així, en ser voluntari, encara hi havia agències immobiliàries que no formaven part de l’agrupació “i, per tant, tenien els preus i comissions que volien, i administraven com els semblava”, detalla Baucis.

La primera fita va arribar el 1988, quan l’entitat s’inscriu a la Federació Mundial d’Agències Immobiliàries. Baucis subratlla que va suposar un suport internacional. S’inicia la participació i assistència a congressos i reunions mundials, fet que permet a Andorra començar a donar-se a conèixer dins del món immobiliari internacional.

La següent conquesta, que marcarà un autèntic punt d’inflexió, es produeix el 2000, quan després de converses amb el Govern es va aconseguir que promogués la Llei de propietat pública horitzontal, que “regulava definitivament els gestors i agents immobiliaris”, en paraules de Baucis. Queda així constituït el col·legi per llei i a partir de llavors, “totes les agències immobiliàries havien de tenir un col·legiat per poder exercir”, afirma Baucis. La primera presidenta del col·legi va ser l’Anna Rodríguez; el vicepresident, Joan Carles Camp; Jordi Galobardas era el secretari i Joan Baucis era el tresorer.

Per a Gerard Casellas, actual president de l’AGIA des del 2022 i vocal des del 2020, una de les tasques més destacable del col·legi ha estat la regulació de la formació de tots els col·legiats: “Fa tres anys hem aconseguit que sigui la mateixa Universitat d’Andorra la que prepari l’obtenció del títol. Era una de les grans reivindicacions i amb l’ajuda del ministeri tutelar i de la universitat es va aconseguir, una fita que havia iniciat Galobardas, l’antic president.” Casellas subratlla que la constant producció legislativa en temes com els tributs i la fiscalitat dels darrers 15 anys ha suposat una formació contínua en constant actualització. L’actual president també destaca el paper d’interlocutor de l’AGIA amb l’administració en tot el que afecta el mercat immobiliari, també en els moments de crisi de l’habitatge.