De tornada cap als orígens

Setanta anys separen les dues imatges que acompanyen aquest reportatge i que resumeixen la història de Cava Benito, la mítica botiga que ha vist créixer el país. Curiosament, tal com explica Carles Magdaleno Tresserra, pare del Jordi, l’actual botiguer, la història sembla tancar-se en un cercle perfecte. Després de tots els canvis viscuts i d’un relleu de quatre generacions on Cava Benito havia esdevingut hotel i bar, en l’actualitat la família ha tornat als orígens, centrant-se en la venda i degustació dels diferents productes que ofereixen.

Va ser el 1956, quan Benet Lluelles i Nadal, “conegut com a Benito de cal Trist, només perquè un dia se’l van trobar amb un posat seriós”, apunta Magdaleno, va obrir el seu negoci a l’avinguda Carlemany, 82, iniciant així un camí de prosperitat per al negoci que va designar com Cava Benito. Era el segon cop que iniciava aquesta emprenedoria, el primer havia estat al camí d’Ensucaranes, també a la parròquia d’Escaldes. “Llavors tota la venda es feia a granel, el transport es realitzava amb botes i era digne de veure. Arribava el transportista amb botes d’uns 500-600 litres i s’enduia les buides”. En aquells anys la venda es focalitzava en la importació, comercialització de vins de taula i vins generosos com el porto, provinents d’Espanya.

Als anys 50, 60 i 70, Mònica Lluelles, filla del Benito, va prendre el relleu juntament amb el seu marit, Josep Riberaigua, “aquest darrer conegut com el de cal Tendre, en memòria al dia en què el barber en afaitar-lo el va tallar amb la navalla i es va sorprendre de la seva pell tan tendra”, no pot evitar explicar Magdaleno. Va ser una època d’expansió del negoci, i van posar en marxa un hotel-residència. Coincidia amb l’obertura de les primeres pistes d’esquí i començaven a ser freqüents els amants d’aquest esport, juntament amb els que se sentien atrets per l’escalada. “Així, si en un principi els clients eren majoritàriament francesos, en aquesta època la majoria provenien de Catalunya”, comenta el botiguer.

La tercera generació, formada per la Maribel, filla de la Mònica Lluelles, juntament amb el mateix Magdaleno, va arribar cap al 1973, “l’època daurada del comerç i de l’esquí”, descriu en Carles com a titular. D’aquests anys, el botiguer destaca com primer van modernitzar la botiga, fent un bar-restaurant que complementava l’hotel residència.

La reforma del 2000, en què la família torna a focalitzar-se en la botiga, deixant el bar i l’hotel, va encetar una nova època marcada per la introducció de la comercialització de whiskies i destil·lats produïts arreu del món i per un nou relleu generacional. Ara és el Jordi, fill de la Maribel i del Carles i besnet del fundador, qui és al capdavant de la botiga, una quarta generació que, segons Tresserra, arriba gràcies “al treball continu, la seriositat, la perseverança i l’esforç”.