DMG
De tot el fum en farem llum
UNIVERSALITAT I PROXIMITAT defineixen el Santuari de Meritxell, que enguany arriba al 50è aniversari i on, com diu mossèn Ramon, el més important són les persones que lluiten per assolir valors.
Inauguració del santuari.
“Eren les 23 h del 8 de setembre. Els joves de Canillo que tornaven de la Festa Nacional picaven a la porta de la rectoria fora de si: “Mossèn, Meritxell es crema”. Aquella nit coneguérem la impotència”, amb aquestes paraules explica mossèn Ramon el que va ser el final i l’inici d’una nova etapa en el camí de Meritxell. Segons el mossèn, passats uns dies començaren les reunions entre els devots per conversar sobre l’església que es podria construir al taller de la Carme Mas, i “foren unes reunions setmanals inoblidables i enriquidores espiritualment que resumeixo amb el mantra “Del fum farem llum””.
“El nou santuari ja l’havíem construït dins el nostre esperit. Raduan, amic arquitecte, havia construït una maqueta, relacionada amb la nova església de St. Pere Màrtir d’Escaldes. Quan la presentàrem a Ca la Vall, ni tan sols ens volgueren rebre”, recorda el mossèn. I és que sindicatura, amb Julià Reig al capdavant d’un equip en què estaven Marc Vila i Antoni Morell entre d’altres, tenia una idea molt clara del que volien, que, segons el mossèn, era “construir un santuari que amb els anys esdevingués una gran atracció turística”. Un pensament que “em feia mal al cor”, declara el mossèn, però “avui, els dono tota la raó. Turisme i pelegrinatge són dos moviments que es completen. Hi ha qui entra al santuari com a turista però marxa com a pelegrí”.
Col·locació de la primera pedra.
Mossèn Ramon desconeix qui va proposar Ricardo Bofill com a arquitecte, però sí que recorda les converses mantingudes amb ell i com Bofill li responia “no preguntis. Mira. Allò que veus, hi és”, davant les múltiples qüestions que mossèn li encetava. També, la insistència de l’arquitecte en el fet que l’obra s’inspirava en 44 esglésies romàniques d’Andorra “i que d’aquestes, creava el romànic de finals del segle XX”, en paraules del mossèn.
El sí al nou santuari fou el 1972 i la primera pedra la va posar Reig, beneïda pel bisbe i Copríncep Joan Martí, el 8 de setembre de 1974. Dos anys després “celebràvem la Dedicació del nou santuari”, apunta mossèn Ramon, presidida per la dona del Copríncep francès Giscard d’Estaing i pel bisbe Copríncep Joan Martí.
Les reaccions a un projecte trencador per a l’època foren de tots colors. Mossèn Ramon recorda com els consellers de Canillo, coneixedors del clima, s’oposaven al teulat metàl·lic. “El temps els ha donat la raó”, afirma, i els que “manaven cediren en el fet que el santuari fos únicament l’església i els dos claustres, fet que va fer que Bofill renunciés al pont i l’escalinata que unia Meritxell amb el Roc de la Salve, també com Ramon Serra, ministre de Cultura, que fou qui va reconstruir el santuari vell.
Ple de simbolismes i referències a altres religions, per mossèn Ramón el Santuari de Meritxell s’erigeix com un emblema d’universalitat i proximitat. En el 2025 es registraren 248.723 visitants, però el més important per a ell és que obre les portes tots els dies, amb un somriure i respectant el silenci que busca cadascú, “el santuari som les persones, santes o pecadors, que lluitem per assolir virtuts i valors”.