DMG
Noces d’or de l’olimpisme
EL COMITÈ OLÍMPIC ANDORRÀ compleix cinquanta anys de l’admissió com a membre de ple dret del Comitè Olímpic Internacional i ha participat en tots els Jocs Olímpics de l’últim mig segle.
La delegació andorrana desfilant als Joc Olímpics de Mont-real, el 1976.
“El Comitè Olímpic Andorrà va néixer de la mà de l’Esquí Club d’Andorra”, recorda Josep Areny Fité, un dels primers membres de la junta. El procés per a la creació del COA s’inicià a mitjan dècada dels seixanta pels dirigents de l’esquí club, que havien vist com les edicions anteriors dels Jocs Olímpics d’hivern, esquiadors formats a Andorra participaven en Olimpíades en delegacions d’altres països. Lluís Molné, Francesc Viladomat i Lluís Viu van ser els primers andorrans a participar en Olimpíades, però amb altres delegacions.
Els estatuts del comitè van ser aprovats pel Consell General de les Valls l’abril del 1971, però no va ser fins al 1974 que va començar a haver-hi una activitat continuada. “El pas següent era intentar afiliar-nos al Comitè Olímpic Internacional”, explica Areny, comentant, però, “que els estatus del COI exigien un mínim de cinc federacions nacionals i nosaltres vam haver de crear-ne de noves per complir el requisit”. En la primera junta permanent del COA només hi havia els representants de quatre esports: esquí, basquetbol, ciclisme i tir, i només aquest últim tenia l’estructura de federació.
“Per aquest motiu, ens vam repartir els càrrecs de presidents de les federacions i em va tocar a mi el de l’associació de bobsleigh”, comenta Areny. El bobsleigh va ser, a final del 1974, l’última federació a presentar tota la documentació a la respectiva federació internacional, requisit imprescindible també per al COI, i es va unir a l’esquí, el biatló, la luge i el tir per formar les cinc primeres federacions internacionals andorranes. “El president del Comitè Olímpic Espanyol, Joan Antoni Samaranch, ens va ajudar i assessorar molt per procedir a la sol·licitud d’afiliació al COI”, recorda Areny, molt agraït de la “gran tasca” que va fer.
El 14 de maig del 1975, el Comitè Olímpic Andorrà va ser admès amb plens drets com a membre del COI, en una assemblea celebrada a Roma, on també va ser admesa com a membre la República Popular de la Xina. “A partir d’aquell dia, i durant un temps, vam tenir problemes amb els coprínceps, ja que, fins aquell moment, eren l’única institució que representava Andorra en l’àmbit internacional i consideraven que el que vam fer no estava bé”, apunta Areny.
La primera representació internacional va ser en una reunió a Lisboa
La primera representació internacional del Comitè Olímpic Andorrà va ser a la reunió dels comitès olímpics europeus celebrada el 1975 a Lisboa. Però el 1976 va ser l’any de glòria, amb el baptisme esportiu oficial als Jocs Olímpics d’hivern a Innsbruck, en què van participar cinc esquiadors alpins, i a l’estiu la bandera andorrana va desfilar als Jocs Olímpics de Mont-real, amb una delegació formada per dos tiradors i un boxejador. “Va ser fantàstic veure desfilar la bandera andorrana”, recorda Areny.
En els darrers 50 anys, Andorra ha participat en tots els Jocs Olímpics i ha tingut l’oportunitat d’acollir tres edicions dels Jocs dels Petits Estats d’Europa, “que vam ser nosaltres qui els vam proposar de fer”, explica Areny, qui des del 1991 ja no es troba immers en el COA, però que continua confiant en la tasca dels actuals representants. “No canviaria res del que vam fer i del que s’ha fet fins ara”, relata Areny, destacant que “tot i que no va ser un procés fàcil, és un orgull poder veure cada cert temps desfilar la bandera d’Andorra pel món”.