DMG
Una llavor per la llengua
EL CENTRE DE LA CULTURA CATALANA arriba al 30è aniversari amb una trajectòria plena d’iniciatives que encara perviuen, com la tradicional rebuda de la flama del Canigó durant la festivitat de Sant Joan.
Promotors de l'entitat durant la presentació del centre, el 1995.
16 de gener del 1995. Enmig de les expectatives que generava el lema Una nova entitat al servei de la nostra llengua i la nostra cultura, el Centre de la Cultura Catalana va celebrar l’assemblea constitutiva en un acte públic que es va fer a Escaldes a dos quarts de vuit del vespre. Tal com recollia El Diari ara fa 30 anys, durant l’acte van intervenir personalitats com Josep Millàs, en aquell moment president d’Òmnium Cultural, o Joan Francesc Mira, que presidia Acció Cultural del País Valencià. L’objectiu, en paraules de l’actual presidenta del Centre de la Cultura Catalana, Teresa Cabanes, “era crear una entitat per promoure la integració de la cultura catalana al país, impulsar la llengua i arribar a consensos”.
Al capdavant de la junta gestora estaven presents, entre d’altres, Fèlix Canet, Salvador Brasó i Àlvar Valls, als quals Cabanes recorda amb especial estima perquè va treballar amb ells quan va entrar com a voluntària el 2001. L’entitat de seguida va agafar embranzida i durant la primera dècada va organitzar nombroses activitats culturals. Cabanes en destaca algunes, com la Mostra de teatre i cinema català, el premi de cançó catalana Carles Sabater, el voluntariat per la llengua i les parelles lingüístiques, el concurs de pessebres o les presentacions de llibres amb autors catalans. “En aquells moments teníem disponibilitat i molts mitjans per fer propostes”, explica Cabanes, subratllant que ara l’activitat principal que manté el centre és la rebuda de la flama del Canigó en la festivitat de Sant Joan, que “es realitza amb molta il·lusió i on rebem una col·laboració important”.
Les dificultats van arribar el 2013, quan la Generalitat de Catalunya va retallar les subvencions “no només a nosaltres, sinó a moltes entitats”, afirma Cabanes. “Van ser uns moments durs, disposàvem d’un local i dos empleats i podíem fer moltes coses, però sense aquest suport vam haver de disminuir l’activitat”, explica la presidenta, afirmant que ja no tenen capacitat per emplenar l’agenda cultural com ho feien llavors. Respecte a la promoció de la llengua, la presidenta és crítica. “És cert que si vaig a un lloc oficial, ho trobaré tot correcte i bé, però al carrer no trobaràs la llengua catalana. És una realitat, no ens podem enganyar.”
Seguim col·laborant i no s’ha perdut el sentit del nostre centre
Anant més enllà de l’actual conjuntura, per a Cabanes l’important és que “la gent no ha fallat, seguim col·laborant i no s’ha perdut el sentit del centre”. Tot i que li agradaria que es recuperés el premi Sabater “que vam gaudir tants anys”, la presidenta també destaca el fet que moltes accions de les que duien a terme, com el voluntariat per la llengua o la mostra de teatre, van quedar absorbides per l’administració, “vam plantar la llavor i moltes iniciatives perduren, per això no sentim cap enyorança, l’important és haver tingut la idea que engega el moviment”. D’altra banda, afirma Cabanes, “el projecte associatiu que vam crear és viu, continuem endavant, la nostra presència podrà ser petitona, sí, però hi som”.