DMG
La segona joventut de la gent gran
L’ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA MASSANA compleix vint anys sent un refugi per als pensionistes de la parròquia, que han trobat un espai on compartir vivències després de jubilats

L’expresidenta Maria Rosa Garallà, al mig, i Carme Vilana, a la dreta.
“La idea de l’associació va ser de qui era president de la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra, pels volts del 2004-2005, el senyor Samper, i arran de veure que la parròquia de la Massana no estava representada en aquesta federació, va decidir pujar a la parròquia per buscar gent que volgués formar part d’una associació i així poder tenir veu a l’entitat”, explica qui va ser presidenta de l’Associació de la Gent Gran de la Massana, Maria Rosa Garrallà, fins al febrer del 2024, quan va fer el traspàs a l’actual responsable, Carme Vilana.
Aquest mes de desembre, l’associació ha bufat les 20 espelmes per celebrar les dues dècades d’existència en una jornada que va tenir de tot: un dinar al qual van assistir un centenar de socis –actualment són uns 130– que va tenir lloc a l’hotel Rutllan de la Massana, una taula rodona amb tots els presidents i els seus representants –perquè n’hi ha alguns que ja han mort–, un obsequi que era una petita ampolla de cava i un ball per concloure la cerimònia.
Al llarg d’aquest període, l’entitat ha tingut sis presidents, quatre homes i dues dones, i hi ha tres dates que marquen el seu inici: el 25 d’octubre del 2005, que va ser quan es va crear l’acte fundacional, el 7 de novembre del mateix any, quan els primers socis eleven a públic l’acte fundacional davant el notari i, finalment, el 6 de desembre, que és quan es van aprovar els estatuts i que és la data que se sol prendre de referència. Uns estatuts que es van fer sota la supervisió del primer president i fundador, Secundí Camps Martí, i que remarquen els objectius de l’associació, que actualment segueixen sents els mateixos i que es van fer per pal·liar una sèrie de necessitats que tenia la gent que superava els 65 anys. “Amenitzar tot el possible el temps lliure dels associats, fomentar la convivència i la relació personal i humana, proposar l’organització d’activitats o cursos o poder associar-se i federar-se amb altres associacions amb objectius similars”, apunta Carme Vilana, actual responsable.
L’associació ha tingut sis presidents al llarg de la història, quatre homes i dues dones
L’associació, però, no té un local propi específic on la gent gran es pugui trobar, sinó que utilitza diversos indrets, com la casa pairal, sobretot pel que fa als dinars i a la difusió de les activitats, o l’hotel Rutllan. Vilana, de fet, confessa que treballa des de casa, “amb un ordinador del comú amb el qual faig les gestions”. Tot i que des que ella és al capdavant, la junta es reuneix el primer dilluns de cada mes a la sala Indret, cedida pel comú. “De vegades, però, la gent et diu el que necessita pel carrer”, subratlla. La predecessora, Garrallà, lamenta, però, que “nosaltres hem de fer activitats per a la gent gran, complementàries a les que ja organitza el comú, que són quasi totes”. I prossegueix: “Jo, per exemple, vaig impulsar les sortides culturals, el concert de Cap d’Any i, sobretot, se’m va ocórrer que podria estar bé el fet de visitar les escultures que hi ha arreu del Principat amb Josep Maria Ubach i quedar-nos a dinar a les parròquies. Això és quelcom que encara es fa”, com, també, jugar a la petanca a la plaça de les Fontetes, activitats que fan que els grans trobin una motivació i un sentit vital que potser havien perdut després de la jubilació. En el mandat de Vilana, a més, la prioritat és la seguretat dels pensionistes, i per això “els donem una targeta per apuntar el telèfon d’algun conegut en cas que tinguin cap problema”.