DMG
Reconstruint el barri
L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL FENER compleix 45 anys sent un dels edificis més importants de l’arxiprestat d’Andorra, duent a terme una funció parroquial i social per a la comunitat.
L’edifici de l’església de Santa Maria del Fener.
El ràpid creixement de la zona de Prada Ramon, als anys 70, així com la distància amb l’església parroquial més gran, la de Sant Esteve d’Andorra la Vella, van propiciar la construcció de Santa Maria del Fener, inaugurada el 8 de desembre de 1980. “La iniciativa va ser de mossèn Pau Vidal, qui va tenir un paper fonamental a l’hora de buscar terreny o parlar amb les autoritats”, explica l’arxiprest de les Valls, mossèn Ramon Sàrries.
Es tractava d’obrir un nou lloc de culte i recuperar l’església que històricament hi havia hagut al Fener, i que va desaparèixer en la fatal esllavissada del 1865. En un primer moment el temple havia d’estar sota l’advocació de Sant Pelegrí, com ho havia estat fins al segle XIX, ja que era el patró dels paraires, confraria de llarga tradició a Escaldes, però “finalment es va decidir que això era història passada i que seria Santa Maria, perquè a Andorra no hi havia cap església sota el nom de la mare de Déu”, comenta el rector d’Andorra la Vella.
El finançament per a la construcció de l’església, que va costar uns 30 milions de pessetes, va arribar, sobretot, de mans de la parròquia d’Andorra la Vella, “que es va vendre el terreny on ara hi ha l’ambaixada d’Espanya i va invertir en el nou edifici”, explica mossèn Sàrries, apuntant que “el Govern i el Consell General també van ajudar-nos”. En un primer moment l’edifici només havia d’acollir l’església, però la idea es va transformar de cop, i també gràcies als propietaris del terreny, cedit per la família Babot, “que van autoritzar, no només a construir-hi el temple, sinó també vivendes”, explica l’arxiprest de les Valls, que habita en una d’elles. La comunitat va donar un cop de mà amb les col·lectes dels diumenges, i també amb el pagament dels bancs, l’electricitat o la pintura.
La construcció de l’edifici va costar 30 milions de pessetes
“El dia de la inauguració hi havia molta gent, i recordo que després de la missa es va donar coca amb xocolata i es va ensenyar el complex als feligresos”, esmenta mossèn Sàrries.
L’edifici consta de dues plantes per als parroquians i dues més d’habitatges. A la planta baixa se situa l’església i a sobre hi ha Càritas Andorrana, i sales per organitzar conferències. “En aquells moments, Sant Esteve no tenia sales parroquials i les reunions s’organitzaven o bé a l’església o havíem de demanar sales al comú. Per això vam creure convenient instal·lar sales al nou edifici”, apunta.
El temple va celebrar els 25 anys amb una exposició fotogràfica sobre el centenari de l’església a Andorra, però mossèn Sàrries explica que “no tenim intenció de fer res especial pels 45 anys”, i s’esperarà a fer una gran festivitat el 2030, coincidint amb els 50 anys.
Santa Maria del Fener, que va néixer per donar resposta a les necessitats d’un barri en creixement, ha esdevingut, amb els anys, un punt de referència i de vital importància per a la vida espiritual dels andorrans.