DMG
La gestió del futur
EL FONS DE RESERVA DE JUBILACIÓ arriba al 10è aniversari amb 1.950 milions, gairebé el doble que a l’inici del seu recorregut. Ara, el repte és afrontar els canvis per mantenir la sostenibilitat.
Rodríguez, Cinca i Delgado en un debat el 2013.
La responsabilitat de gestionar una guardiola que creixia cada cop més i que requeria coneixements específics va ser un dels motius per a la creació del fons de reserva de jubilació (FRJ). “Ja el 2008, amb la reforma de la Llei de la CASS, hi havia una disposició final que preveia que s’havia de regular expressament el fons de reserva”, explica Eulàlia Orobitg, directora del FRJ. Però no va ser fins al 2015 quan es va crear l’entitat a través de la Llei 6/2015, que “es va separar un patrimoni que constava en els balanços de la CASS i que eren els diners acumulats des de la creació del sistema de pensions, la branca de jubilació, el 1968”, afirma. Va ser Josep Delgado, en aquell moment president del consell d’administració de la CASS, qui va instar el ministre de Finances, Jordi Cinca, a posar fil a l’agulla.
Orobitg recorda com el 2007 ja s’havia creat una comissió per assessorar el consell d’administració, “que va establir l’embrió del FRJ. L’estructura de governança és el mateix que el de la CASS, però la diferència és que a sota hi ha un òrgan executiu, la comissió gestora”. Per Orobitg, aquesta és la clau de la governança, perquè és aquesta comissió qui pren la responsabilitat del dia a dia de les inversions, “hi ha uns perfils professionals concrets, amb una experiència i una formació determinada, i també un component d’independència”.
L’altre canvi que va comportar la llei del 2015 va ser la creació d’un marc “que establia límits clars”, en paraules d’Orobitg, i un sistema de supervisió amb tres instàncies diferents: un auditor extern, la intervenció del Govern i la del Tribunal de Comptes.
Va ser pioner a aplicar criteris d’inversió socialment responsable
“Una de les fites és que hem aconseguit l’objectiu de rendiment que marca la llei, que és batre la inflació, de forma sostinguda tots aquests anys”, destaca Orobitg, recordant que han aconseguit superar crisis com la de la pandèmia. La directora també valora el fet de ser pioners a implementar els criteris d’inversió socialment responsable en tres grans àmbits: el mediambiental, el de governança i el social. En xifres, Orobitg subratlla que en el moment de la creació del FJR, hi havia una disponibilitat de 1.042 milions, que avui dia s’eleva a 1.950, i pel que fa a l’increment de patrimoni per aportacions d’excedents de la branca de jubilació de la CASS, ascendeix a 395,5 milions, mentre que l’increment per rendibilitat és de 512,2. La directora també posa en relleu que “els costos amb els quals opera el FRJ són molt baixos. Al voltant d’un 0,13% del patrimoni el destinem a comissions, mentre que fora d’Andorra, tenen costos de l’ordre del 0,5%, com és el cas d’Espanya, o fins i tot l’1%”.
El repte futur és la sostenibilitat del sistema a causa de la tendència demogràfica. “Es crucial que la comissió legislativa prengui decisions. Deixar passar el temps no és una solució”, afirma la directora, que apunta que reformes paramètriques com apujar l’edat de jubiliació no seria suficient i que caldrien reformes estructurals.